El racional: Grècia té un problema greu amb el seu deute que la portarà (segons l'opinió majoritària del molts economistes i del mercat) a reestructurar el seu deute, ja que tot i l'ajut europeu i del Fons Monetari Internacional, possiblement no podrà fer front al pagament dels seus interessos i al retorn del seu deute. Però això no resol tot el problema ja que apart del deute Grècia ha de tornar a créixer en un futur, i això serà molt difícil formant part de l'euro i no podent fer devaluacions competitives.
Unes dades al respecte d'una carta publicada avui al Financial Times ("Do not blame the ‘herd’ for Greece’s high borrowing costs"):
Over the past six quarters, Greece’s gross domestic product has contracted by 8 per cent while retail sales are currently some 20 per cent below year-earlier levels. At the same time, rather than increasing by the 8 per cent programmed by the International Monetary Fund, Greek tax collections declined by well over 10 per cent in the first quarter of 2011. In the absence of a rebound in these collections, Greek tax revenues could be some $10bn below IMF-programmed levels in 2011.
I en la mateixa carta, què pot passar a Grècia si continua l'actual política:
Greece’s dismal economic performance to date under the IMF-European Union adjustment programme is validating the view of those who warned that draconian fiscal adjustment within the euro straitjacket was bound to lead to a collapse in the Greek economy, which would contribute to an increase in Greece’s public debt to GDP ratio well beyond the already high 160 per cent projected by the IMF programme. This experience would also suggest that the application of further severe budget tightening within the euro straitjacket now being prescribed by the IMF will lead only to a further collapse in the Greek economy that will make it even more difficult for Greece to service its debt.
Solució? Reestructurar el deute i sortir de l'euro (tornar al dracma) de forma que Grècia pugui créixer en un futur. I fer les dues coses alhora, de forma que la restructuració ja sigui en la nova moneda.
Si com explicava (aquí i aquí) una reestructuració del deute de Grècia és extremadament complicat ja que suposaria trencar el Pacte de Deauville, a més del greu impacte que tindria en els mercats (diuen que superior a la fallida de Lehman Brothers), sortir a més de l'euro és encara més improbable i amb conseqüències més greus i incertes.
Però que sigui improbable no vol dir que no tingui sentit, ni que no acabi passant. L'alternativa és una reestructuració llunyana, de forma que els ciutadans europeus i el FMI s'acabin convertint en els principals creditors, i que això es produeixi a més en unes condicions i entorn que impedeixin que Grècia creixi.
Passi el que passi serà molt complicat. I si no passa res, també, perquè només estarem demorant la solució a un problema que, amb el temps, difícilment millorarà i possiblement empitjorarà.
És només una hipòtesi. Ja veurem com evoluciona tot plegat.
P.D. De vegades em pregunto què faig jo escrivint sobre Grècia, l'euro i similars...
P.D. Quan tenia acabat l'escrit i l'he compartir amb un bon amic, m'ha enviat aquest interessant article on es proposa una sortida de l'euro d'Irlanda ("How Ireland can leave the euro", on diu "Irlanda" podria dir "Grècia" o algun altre país). Explica un full de ruta per sortir de l'euro i reestructurar el deute alhora. Veig que no estic sol plantejant aquestes opcions...
1 comentari:
Molt interessant el plantejament en el cas irlandès. Però a Irlanda el principal problema són els deutes de la banca assumits per l'Estat. En el cas espanyol, que, dissortadament inclou Catalunya, el problema és el dèficit en la balança de pagaments, que era el 10% del PIB l'any 2008, el 5% el 2009 i el 2010. Acceptarien les companyies petrolieres, posem per cas, els euros espanyols per pagar les importacions?. Com reaccionarien els socis comercials europeus a una acció unilateral?
Publica un comentari a l'entrada