dissabte, 26 de desembre de 2020

Cànnabis i el dret a una vida digna

 (Article publicat a Via Empresa)

El congrés espanyol ha aprovat la llei d’eutanàsia per tenir dret a una mort digna quan es produeixi un “patiment greu, crònic i impossibilitant o malaltia greu i incurable, causants d'un patiment intolerable”.


Pas endavant. Però per quan però una llei que permeti viure dignament a aquells que pateixen un gran dolor? Per quan una regulació del cànnabis per a fins terapèutics?


El cànnabis medicinal està regulat en molts països del nostre entorn, incloent 12 països d’Europa, més de 40 països d’arreu del món i 35 estats dels Estats Units, i les Nacions Unides l’ha reclassificat dins la seva llista de narcòtics, a proposta de la OMS, per a facilitar el seu ús mèdic. 


I és coherent, ja que l’evidència científica demostra que l’ús de cannabinoides, els compostos químics que estan dins la planta del cànnabis, tenen un efecte terapèutic positiu per tractar el dolor neuropàtic, el dolor del sistema nerviós central en l’esclerosi múltiple, el dolor oncològic, les nàusees i vòmits provocats per la quimioteràpia contra el càncer, o estimular la gana en pacients amb càncer o VIH. I, per tant, permeten que els malalts que tinguin aquestes o altres patologies puguin prendre cànnabis segur, de qualitat, prescrit per un metge i dispensat en una farmàcia, ja que els suposa una millora substancial en la seva qualitat de vida. 


És el dret a una vida digna. No és una qüestió de dretes o esquerres, de liberal o conservador. A Alemanya es va aprovar per unanimitat en el Parlament el gener del 2017, i la cancellera Angela Merkel va promulgar la llei dos mesos després. És una qüestió científica i de salut pública. Algú qüestiona que la morfina s’ha d’utilitzar per raons mèdiques en segons quines circumstàncies? Doncs el mateix hauria de ser amb el cànnabis.


A Espanya el cànnabis està molt present, sobretot pel seu consum lúdic, però amb un marc legal complex i hipòcrita que genera una gran inseguretat jurídica i que facilita l’existència d’un gran mercat negre. Però el cànnabis medicinal no és legal, i els pacients es veuen abocats a cultivar el seu propi cànnabis o a aconseguir-lo en uns clubs cannàbics que no el poden proveir amb els estàndards de qualitat i seguretat que s’exigeix a qualsevol medicament.


A més, òbviament, de l’argument econòmic. La producció de cànnabis per a fins medicinals genera ocupació i recerca de qualitat, i de fet a Catalunya ja tenim investigadors, centres de recerca i empreses que hi estan treballant, però amb menys recursos i oportunitats que en els països on ja és legal. Ocupació, riquesa i impostos, és clar. Una altra oportunitat que també estem deixant escapar.


Però si té l’aval científic i un suport del 84% dels ciutadans espanyols segons el CIS, per què no es regula l’ús terapèutic del cànnabis? Doncs perquè els dos partits en el govern espanyol no volen. Un partit, el PSOE, amb l’argument que no hi ha prou evidència científica, el que no és cert i es pot validar amb organismes internacionals independents. De fet molts dels seus dirigents reconeixen en privat que s’hauria de regular però que ara (és igual quan llegeixis aquesta frase) no és el moment. Excuses i manca de valentia política. I l’altre partit, Unidas Podemos, defensava la regulació integral del cànnabis però va arribar al poder i, ves per on, ho ha aparcat (com derogar la llei mordassa o la reforma laboral, tot sigui dit). I entre un i l’altre estan perjudicant la qualitat de vida de milers i milers de persones. Vergonya.


No es tracta només de tenir una mort digna. Es tracta sobretot de tenir una vida digna. I la legalització del cànnabis medicinal seria un gran pas endavant en aquesta direcció. És just i, per molta gent, urgent.


Cap comentari: