dimarts, 18 de juny de 2013

"Catalunya Last Call", Brussel·les i el nou pont aeri

Joan Rusiñol té un interessant article a Tribuna.Cat ("El nostre pont aeri generacional") on parla de "Catalunya Last Call".

Algunes frases:
(...) Poc després de llegir la notícia d'aquesta reunió vaig agafar un avió Brussel·les-Barcelona. Per atzar, vaig veure com un altre passatger s'aixecava per agafar la bossa i en treia un llibre per aprofitar bé el temps de vol.

Era Catalunya Last Call: Propostes per tornar a fer enlairar el país, de David Boronat i Salvador Garcia Ruiz.

Tot i sortir menys als grans mitjans de comunicació, hi ha molts catalans que saben que l'economia del país ja no funciona amb el patró de sempre, el que enfilava el camí de Barajas.

(...) Les noves generacions de petits empresaris, de joves amb projectes que es guanyen les garrofes on faci falta, saben que el futur no transita pel Puente Aéreo. És més, el seu present ja passa per agafar amb normalitat avions a Boston, a Frankfurt, a Bombai o Sao Paulo. És el nou pont aeri. On hi hagi oportunitats.
Joan, tens raó, nosaltres "estem" per un altre pont aeri.  I gràcies per citar el llibre!

dilluns, 17 de juny de 2013

Comentari de "Catalunya Last Call" a e-notícies

Xavier Rius, d'e-notícies (un dels mitjans que, tot sigui dit, més cas ens feia quan vam començar amb el Col·lectiu Emma) ha escrit l'article "David Madí tenia raó" sobre la decadència de Catalunya.

En l'article cita a "Catalunya Last Call" i li ho agraeixo:
(...) Per això és important que ara que dos autors com David Boronat i Salvador Garcia Ruiz hagin publicat "Catalunya Last Call" (Viena Edicions). Al David no el conec personalment, però al Salva me'l vaig trobar a Vic el dia de la consulta sobiranista fent de Ciceró del corresponsal del Financial Times. A més és l'ànima del col·lectiu Emma, que fa més per la imatge exterior de Catalunya que tot el Diplocat junt. Per tant, no és sospitós de botifler.

Finalment algú, des del sobiranisme, diu coses tan òbvies com que "les coses estan magres, però no s'hi val queixar-se i no fer res". Però sobretot fan una crida a "prou de mirar a Madrid" (pàg. 9). Fins i tot diuen alguna heretgia en els temps que corrent: "gairebé tots els pobles es creuen el melic del món. Els catalans també" (pàg. 53).
Jo no crec que Catalunya estigui en decadència o, en tot cas, crec que això és remuntable.  I que s'ha acanat l'hora de queixar-se.