dilluns, 29 d’abril de 2013

Pas endavant (i definitiu) en l’Informe dels Drets Humans del Departament d’Estat dels EUA (III)

Com sol passar amb les bones notícies suposo que no se’n parlarà.

Recordem: el Departament d’Estat dels EUA publica cada any un informe, estat a estat, on explica les violacions i denúncies de violacions dels drets humans del món. Fins l’any 2010 aquest informe es feia ressò de denúncies de discriminacions a castellanoparlants a Catalunya i a les Illes Balears. Això era utilitzat per l’espanyolisme per carregar contra la normalització lingüística.

L’any 2011 hi va haver un canvi molt important. Escrivia això:
Podem estar contents però insatisfets (com en general a la vida): continua sent inadmissible incloure aquestes qüestions en un informe sobre els drets humans, però ja que s’inclou cal reconèixer que apareix en termes molt equilibrats. Minimitza (molt) la suposada discriminació del castellà, explica casos de discriminació del català, i es fa ressò de l’ampli consens a Catalunya en termes de normalització lingüística. Fins i tot El Mundo afirma que “EEUU suaviza su visión de la lingüística en España”.
I el 2012, encara més. Escrivia això:
(...) constata que hi ha hagut una sentència sobre la immersió lingüística i ho contraposa a la ferma posició del President Mas i a estudis que demostren que no hi ha problemes de competència lingüística del castellà dels nens a Catalunya. El tema de la llengua no hauria d'aparèixer en aquest informe però, ja que hi surt, no està gens malament. Aquest any, per fi, aquesta tema ja està a on li correspon: no surt enlloc (veure el link a l’informe).
Aquest any l’únic esment a la llengua es refereix a la suspensió del reglament lingüístic de l’Ajuntament de Barcelona.
In April the Supreme Court confirmed the suspension of seven articles of Barcelona’s regulations on the use of Catalan in the city hall that required all public documents and any oral communications to be presented in Catalan.
Doncs això: pas endavant i definitiu, ja que per fi aquest informe no esmenta la suposada discriminació del castellà a Catalunya (mai deia que hi hagués discriminació, només que hi havia denúncies; ara ni això). Una bona notícia que, suposo, passarà inadvertida.

De fet, potser es troba a faltar són discriminacions (i agressions) per parlar català.

P.D. L'any passat es parlava (i es carregava) contra els Mossos, crec que aquest any surten bastant ben parats.  I repeteix Garcia Albiol i les denúncies pel seu discurs anti-immigrant.

diumenge, 28 d’abril de 2013

"Catalunya Last Call" & Col·lectiu Emma (vídeo)



Breu entrevista sobre el Col·lectiu Emma que em van fer el dia de la presentació de "Catalunya Last Call" pel programa "Vull una resposta" a Televisió Esplugues (link).

dissabte, 27 d’abril de 2013

Presentació de "Catalunya Last Call": dijous 2 de maig a les 19:00 al Cercle d'Economia

El dijous 2 de maig presento el llibre "Catalunya Last Call" al Cercle d'Economia (Provença 298) a les 19:00.  La presentació anirà a càrrec de Ferran Rodés, Vicepresident d'Havas i vocal del Cercle d'Economia.

Com a soci del Cercle reconec que em fa molta il·lusió (i respecte) aquesta presentació.

L'acte és obert a tothom.  Si t'interessa, només t'hi has de presentar (si vens perquè ho has llegit en el blog, si us plau vine a saludar-me!).

dilluns, 22 d’abril de 2013

Informe recomanat: "Venture Capital in Catalonia. The Underused Economic Growth Factor"

Imprescindible si t'interessa el capital risc a Catalunya.

Dos alumnes de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Oriol Valentí i Sílvia Corbella, han escrit com a treball final de carrera l'estudi "Venture Capital in Catalonia. The Underused Economic Growth Factor".

Aquest és el resum (abstract):
Venture capital only started to flourish in Catalonia in the early 2000’s. Nowadays more than ten funds operate continuously in our country, thus generating a snowball effect from which our economy benefits. This paper purports to make a broad overview over the venture capital industry in Catalonia in order to, first, analyse its main problems to make it become a genuine growth factor and, then, suggest some possible solutions.
Pots llegir l'estudi a través de Slideshare:



Crec que és un estudi extremadament interessant i complert: explica els avantatges del capital risc per a l'economia, els principals problemes que té aquesta indústria a Catalunya i, el més important, fa recomanacions concretes (que espero que algú escolti i implanti!).

Un parell de paràgrafs de les conclusions:
(...) there are some strong drawbacks that deter the industry to fully develop and become as successful as, say, Israel, with which we share many macroeconomic indicators. In this sense, it is the “underused economic growth factor” in our country. Some of these problems are the lack of entrepreneurial culture and execution capacity of good ideas, the lack of track record due to the short industry’s age and thus the difficulty to raise new funds, the tax and legal framework of capital backed companies, and exit problems for the venture capitalists.  
This final thesis has suggested some specific solutions to allow the venture capital industry become a genuine economic development force. Amongst others, we would highlight the need to build up our start-up incubator model similar to the Israeli one, to target international start-up managers and attract them to Barcelona, to increase entrepreneurial education in scientific and technological universities, to create a more flexible and favourable legal and tax framework for start-ups, or to financially support secondary markets.
Doncs això, molt interessant i recomanat (i una mostra del talent dels estudiants del nostre país i, en aquest cas concret, a la UPF).

Si vols contactar als autors ho pots fer a oriol.valenti@gmail.com i silviacb_89@hotmail.com.

diumenge, 21 d’abril de 2013

Descobriment: la fotògrafa Vivian Maier

Descobreixo via El País ("La niñera escondía un tesoro") la genial fotògrafa Vivian Maier. Amb una història fascinant:
Niñera durante 40 años, murió en 2009, pobre, sola y sin saber que su secreta y obsesiva pasión, la fotografía, la sacaría del anonimato hasta convertirla en una enigmática y fascinante figura. El legado de Maier, a quien algunos llaman la Mary Poppins de la fotografía (solo se entendía bien con los niños que cuidaba), se ha convertido en una genuina sorpresa para los especialistas, que asisten atónitos a un corpus fotográfico de 100.000 negativos dotados de una modernidad, personalidad y calidad insólita para los años y las circunstancias en los que fue concebido.
Les fotos són genials. Les podeu trobar a la web http://www.vivianmaier.com.  I també en el següent doucmental de 12 minuts (a finals d'any es presentarà un de més llarg):



Algunes de les seves fotos (extretes de la selecció que publica El País):






Genial.

dijous, 18 d’abril de 2013

"Salvador Garcia-Ruiz explica la tasca del Col.lectiu Emma per a Estelada 2014"

(Crònica i fotos de la meva presentació a Olot per parlar de la independència i la imatge de Catalunya al món, feta pel Setmanari La Comarca d'Olot. Agraeixo a Estelada 2014 la invitació)

La xerrada que mensualment prepara Estelada 2014 va tenir com a convidat aquest dissabte a Salvador Garcia-Ruiz, membre i impulsor del Col.lectiu Emma.

El ponent va explicar què era el Col.lectiu, un grup de catalans ubicats arreu del món que estan explicant quina és la realitat de Catalunya, tant social com econòmica i, sobretot, la relació actual amb Espanya. Aquesta xarxa de col.laboradors també es dedica al reconeixement de les notícies que apareixen a la premsa internacional que parlen sobre Catalunya i a desmentir-les, si cal, a partir de comunicats, trobades amb periodistes i actes informatius.

Salvador Garcia-Ruiz distingeix el que es deia de Catalunya abans de les consultes per la independència del 2009 amb el que es diu des d’aleshores. “La visió de Catalunya ha canviat”, afirma, “i sobretot a partir de la sentència de l’Estatut, que no es va entendre arreu del món”. Per això, en aquell moment, el Col.lectiu Emma va intensificar la seva acció pedagògica per explicar que Espanya és un estat amb dèficit democràtic.

El moment culminant d’aquest procés pedagògic arribà, però, amb la massiva manifestació de l’11 de Setembre del 2012 i la convocatòria d’eleccions amb el dret a decidir com a centre dels programes polítics. “Avui el món entén que els catalans vulguem votar, però qüestionaran que vulguem ser independents”, explica Salvador Garcia-Ruiz. I afegeix: “A fora es creu que Espanya ens oferirà un pacte, però els hem d’explicar que el pacte és impossible. I si hi és, cal dir que hi ha trampes.” L’impulsor del Col.lectiu Emma va afegir que aquest element de pedagogia no només cal fer-lo fora, sinó que també cal fer-lo dins: “hem de construir un argumentari per quan anem a fora i puguem dir el mateix”, sobre qüestions com per què volem votar, que tenim dret a ser independents, per què ara, com ho farem, com ho finançarem, per què direm no al pacte-trampa d’Espanya...

Finalment, Garcia-Ruiz va explicar que calia una acció coordinada govern-societat civil perquè hi ha espais en què el govern no hi pot arribar, com ara l’acció diplomàtica, en què els catalans que són a l’estranger han de conformar el cos diplomàtic de Catalunya. Per altra banda, Catalunya ha d’aparèixer com un conflicte polític i democràtic, perquè tenim els drets democràtics retallats i el possible pacte que Espanya ens ofereixi no ens el creiem; en canvi, els que ens importa és com afecta als catalans. “Cal tenir clar que la independència només depèn del que vulguem els catalans, i d’això el món sí que n’opina”, va acabar.

L’acte també va ser de presentació del darrer llibre de Salvador Garcia-Ruiz, escrit conjuntament amb David Boronat, Catalunya last call. Propostes per tornar a enlairar el país (Viena Edicions), un llibre en què els seus autors fan propostes de caire econòmic per ajudar Catalunya a sortir de la crisi. El llibre es troba disponible a la llibreria Drac d’Olot.

La xerrada, que va ser seguida per més de trenta persones, va satisfer a tothom per la claredat i la contundència de les explicacions. La propera xerrada serà durant el mes de maig, potser el dia 25; el convidat és Antoni Abat Ninet, professor de la Universitat d’Stanford, que parlarà sobre la Catalunya independent en el si de la Unió Europea.





dilluns, 15 d’abril de 2013

Primera crítica de "Catalunya Last Call"

He rebut la primera crítica del llibre d'una persona que no conec en profunditat (ens hem reunit quatre o cinc vegades per feina) però de la qual tinc un gran respecte personal i professional.  Em diu això:
Salvador,
Divendres em vaig comprar Catalunya Last Call i ara me l'he acabat de llegir.
És un cant a l'optimisme i gràcies pel cop de mà que dónes (doneu) als dires dels centres educatius.
M'ha agradat molt i molt la relació de totes les empreses de Catalunya que fan i exporten. No en tenia ni idea.
I també trobo genial la idea de crear una xarxa de catalans que col·laborin a l'estil jueu, ara que és l'any Espriu.
Aquesta mena de màxima jesuítica de la introducció: valentia i fortalesa, prudència i temprança, i intel·ligència i saviesa me la penso apropiar i fer-me-la meva cada dia quan em llevi per no desesperar-me. De fet la trobo més interessant que no pas aquella de: estos bueyes tenemos y con estos bueyes aramos.
Una salutació molt sincera i cordial d'un teu admirador i seguidor
CM
Rebré més crítiques, moltes d'elles potser dolentes, però aquesta ha estat la primera.  I, pel que em diu, crec que hem sabut (almenys a ell) transmetre els valors i idees que teníem quan vam decidir inventar aquest llibre.  M'ha alegrat l'inici de la setmana.

CM, gràcies pel teu email.

P.D. M'interessa molt rebre els vostres comentaris, suggeriments, crítiques... sobre "Catalunya Last Call".

diumenge, 7 d’abril de 2013

Catalunya, economia internacional i la pedagogia pendent

(Article publicat a Vilaweb; Liz Castro l'ha traduït a l'anglès)

Anem per bon camí però queda molta feina per fer en l'àmbit internacional.

Avui hem tingut un nou exemple.  Matthew Parris ha escrit al The Times l'article "Catalonia is a bigger timebomb than Cyprus".  Xipre és un marro?  Doncs Catalunya encara més!

Abans de dir que aquest corresponsal és enemic de Catalunya, que no ens coneix, que és un exagerat… aclarir que té lligams molt propers amb Catalunya i que comparteixo la seva tesi principal sobre l’amenaça de Catalunya en l’estabilitat econòmica internacional.  De fet fa uns mesos jo explicava que Catalunya es el principal enemic del futur de l’euro (“Independència i futur de l’euro”), ja que la nostra independència comportaria més inestabilitat en un estat ja molt dèbil com Espanya i alhora disminuiria la seva capacitat de retornar els seus deutes.  Però ho deia no per frenar el procés sinó per advertir que era un tema tard o d’hora sortiria i que havíem de treballar per canviar aquesta (potencial) percepció (i feia propostes de com fer-ho).

L’article de Parris, que serà degudament magnificat tant per (paradoxa) partidaris com per (òbviament) opositors de la independència l’hem d’analitzar en clau de la feina que tenim pendent de fer.  Anem a pams:
  • L’article critica l’ampliació de l’aeroport de Barcelona i diu que quan hi va anar estava buit.  Més enllà de que tinc curiositat pel dia i hora que va agafar el seu avió, l’aeroport de Barcelona va tenir més de 35 milions de passatgers l’any 2012, amb un creixement d’un 2,2% respecte l’any anterior tot i la crisi, i és l’aeroport que més rutes obrirà l’any 2013 a tot el món (link aquí).  Pedagogia pendent: les infraestructures que tenim són de fet insuficients, i el potencial econòmic de Catalunya seria molt més gran si les tinguéssim
  • Afirma que el perill és una “ disorderly secession”, és a dir, una independència no pactada amb Espanya.  Totalment d’acord!  La preocupació internacional ha de ser doncs evitar aquest desordre, però no evitant la secessió sinó vetllant per a que, si es dóna, sigui de forma ordenada (és a dir, pactada)
  • Parla de les enquestes i es refereix a que els partidaris de la independència serien al voltant del 50% en un referèndum: hem d’explicar que això es refereix sobre el total del cens i que, segons aquestes mateixes enquestes, estaríem entre un 67% i 73% de vots favorables en un referèndum (link aquí).  És a dir, té sentit que, com a mínim, els catalans votem, ja que estem en uns nivells favorables a la independència molt superiors a casos com Escòcia o Quebec
  • Es refereix a l’impacte de la independència europea en potencials secessions d’altres països, com França i Bèlgica.  I té raó, i per tant és el moment de ser menys “solidari” amb altres nacions sense estat, perquè és important que els estats siguin el que els ciutadans votin però el més important avui és que primer ho fem nosaltres
  • Proposa un referèndum amb tres opcions (incloent un “devo-max”, és a dir, molta més autonomia, una opció intermèdia entre independència i status quo).  Hem d’explicar que això és impossible dins d’Espanya, ja que una oferta de l’estat no és possible ni creïble, i que incloure aquesta pregunta en un referèndum seria prometre una cosa que no depèn del Govern català


El títol de l’article és cridaner però cert: som una amenaça per l’estabilitat econòmica europea, però no pel que volem ser sinó pel que Espanya farà per impedir-ho.  I és això en el que hem d’incidir i respondre, i continuar fent pedagogia sobre el potencial econòmic de Catalunya, el clam per votar en un referèndum, i la impossibilitat d’un pacte que Espanya mal complirà.  I no renunciar mai a la independència: si tots els països del món miren abans que res pels seus interessos, perquè no hem de fer el mateix els catalans, quan a més volem fer un procés impecablement democràtic i respectuós amb els nostres (potencials) socis internacionals?

I torno a principi de l'article: anem per bon camí però queda molta feina per fer en l'àmbit internacional.  I crec de veritat que s’està fent, també des del Govern.  Seguim.

dissabte, 6 d’abril de 2013

Col·lectius Emma i Wilson al programa "Parlament" de TV3

A partir del minut 13.



Per cert, el Jaume Ventura (Col·lectiu Wilson) és una d'aquelles persones que, quan des del Col·lectiu Emma li hem demanat res, ens ha ajudat tant com ha pogut.  Al Jaume, i a tota les persones que fa ja uns quants anys que ens ajuden, els estic molt agraït.

Link aquí.

dijous, 4 d’abril de 2013

Capitalisme per reduir la pobresa

El títol sembla un contrasentit però no ho és. La lògica és que abans de repartir la riquesa hem de crear-la i el capitalisme, amb totes les seves contradiccions, és la millor forma de fer-ho.

Al respecte és interessant l'article "Friends of the Poor Are Often Their Greatest Enemies" de Diana Furchtgott-Roth, que parla del llibre "Why Growth Matters: How Economic Growth in India Reduced Poverty and the Lessons for Other Developing Countries" de Jagdish Bhagwati i Arvind Panagariya.

Comparacions clares de riquesa i qualitat de vida.
Look at economic growth in North Korea vs. South Korea, and, in the 20th century, East Germany vs. West Germany, the Soviet Union vs. Europe, Taiwan and Hong Kong vs. China.
I altres dades sobre el vincle entre llibretat econòmica i riquesa/pobresa, basat en el darrer informe "Economic Freedom of the World "
* Countries ranked in the top fourth of the world in economic freedom had average GDP per person of $37,691 in 2010, whereas countries ranked in the bottom fourth had average GDP of $5,188. 
* For countries in the top fourth, average per person GDP of the poorest 10 percent was $11,382. In the bottom fourth, the same group earned $1,209. 
* The average income of the poorest 10 percent of citizens of the most economically free countries was more than twice the average income for all citizens in the countries with the least economic freedom.
Cal reformar el capitalisme, sens dubte, però cal tenir clar que el creixement econòmic és una condició necessària per generar ingressos per aquells més desfavorits. I això ho aconsegueix millor un sistema com el capitalisme basat en l’egoisme i la recerca del benefici personal (que acaba comportant creixement econòmic) que altres sistemes que volen reduir la pobresa i les desigualtats socials (que aconsegueixen això segon a partir de fer a tothom més pobres).

Com diu l'article citat, els amics dels pobres poden ser, de vegades, els seus pitjor enemics. Paradoxes de la vida

dimecres, 3 d’abril de 2013

Independència 2014: obstacles vs. (in)competència

(Article publicat a Vilaweb)

Sabíem que teníem un estat en contra i que actuaria fins a les darreres conseqüències. També que la situació financera de la Generalitat era molt delicada i que cada vegada ho seria més. I que crear un estat és molt complex. Però tot i així vam iniciar el procés cap a l’estat propi, entre altres raons perquè l’alternativa era la desaparició, la fallida i la derrota per asfíxia.

Per aquesta mateixa raó, perquè la no-independència ens aboca al desastre, no podem acceptar excuses si no es completa amb èxit perquè, tot i els obstacles i impediments, és a les nostres mans. El problema avui no és tant si l’estat farà l’impossible per rebentar el procés i evitar la consulta o una declaració unilateral d’independència (ho farà, sens dubte) sinó si els catalans (i en especial el nostre Govern) serem capaços de posar la intel·ligència i audàcia necessàries per completar-ho amb èxit. I això no vol dir només proclamar la independència sinó també estar preparats per ser un estat independent.

Em crec la determinació del President Mas i del seu entorn més proper per aconseguir l’estat propi. Per això no em genera dubtes el diàleg amb el Govern Rajoy. Al contrari, ho trobo positiu. Cal intentar una (impossible) consulta pactada per a què els catalans i la comunitat internacional vegin (again) els dèficits democràtics de l’estat espanyol. També cal diàleg per intentar que la Generalitat disposi dels recursos necessaris per funcionar (des de l’abonament de les nòmines fins al pagament dels deutes pendents a proveïdors o entitats del tercer sector) i també (i d’això se’n parla poc) per gestionar el proper venciment de bons patriòtics, de forma que aquest deute deixi d’estar en mans dels ciutadans catalans. La clau és que aquest diàleg no comporti renúncies i, tot i les pressions extremes que està rebent, confio en el Govern. Però més enllà de la seva voluntat i determinació, hi ha molta altra feina que s’ha de fer i avui no és que no tinguem les estructures d’estat necessàries per ser un estat sinó que, en molts àmbits, el més calent és a l’aigüera. Es parla d’accelerar el calendari i jo tinc pressa, molta pressa, però avui, apart de la necessitat de “cremar” etapes que esmentava, el principal fre és que no estem preparats per ser independents.

És raonable tenir dubtes sobre si el Govern està fent la tota la feina que li correspon. De fet crec que és “sa” tenir dubtes sobre qualsevol govern, per més proper que sigui, ja que això obliga a estar permanentment vigilant i exigent amb els nostres representants públics. Però en el cas del nostre Govern, més enllà de la constitució del Consell Assessor de la Transició Nacional (CATN), amb noms d’altíssima qualitat i compromís, hi ha un avanç limitat en la creació d’estructures d’estat. És obvi que el Govern ha de treballar des de la discreció, però el que es transmet és que mentre algunes àrees tenen un elevat grau de planificació (i inclòs de parcial implementació) en altres (incloent aspectes clau) tot just s’hi estan posant. El Govern ens demana un acte de fe per creure que tot està encarrilat, i tant de bo un dia em desperti i descobreixi que és així, però en general jo no acostumo a donar xecs en blanc a ningú ni a confondre desitjos amb realitats, i menys en un tema que avui ja hauria d’estar molt més avançat. No hem fet els deures i continuem esgotant un temps que no tenim.

Hi ha altres àmbits que em generen dubtes (raonables), com la incapacitat del Govern per aprofitar la força de la societat civil, perquè no sap com fer-ho i segurament també perquè no hi acaba de creure ni de refiar-se’n. El Govern no aconseguirà la independència tot sol, ja que necessita la capacitat que té la societat civil d’arribar allà on ell no pot fer-ho, i perquè li cal un talent que en molts àmbits no disposa (de fet, ni aquest Govern ni cap altre; per cert, molt d’aquest talent faria el que calgués, de franc, per contribuir al procés, com mostra l’exemple del CATN). El Govern és condició necessària però no suficient per ser independents.

Amb tot això el que vull dir és que és molt important estar molt atents a tots els obstacles que posa i posarà l’estat (amb el suport entusiasta de determinats polítics, personalitats i institucions catalanes) per impedir la independència de Catalunya, però el que més ens ha de preocupar és que els catalans fem veritablement tot el que està a les nostres mans per aconseguir-la. I això es refereix principalment al Govern, però no només al Govern. I advertir ja avui que no acceptarem cap excusa (ni distracció ni coartada) si no s’assoleix l’èxit. Perquè mai havíem estat tan a prop, i perquè el país té el talent, lideratge i capacitat per proclamar i esdevenir un estat independent.

El repte (o problema) no és el que l’estat faci per impedir la independència sinó el que fem els catalans per guanyar-la. I en això hem de ser molt exigents.

dimarts, 2 d’abril de 2013

Educació, innovació, motivació i futur

Interessant article de Thomas Friedman al NYT (“Need a Job? Invent It”) on explica les reflexions de Tony Wagner, professor de Harvard i autor de “Creating Innovators: The Making of Young People Who Will Change the World”, que afirma que les escoles i universitats no preparen als estudiants en aquelles habilitats que millor els preparen pel mercat de treball.

Alguns extractes de l’article:
Tenint en compte que és molt fàcil trobar qualsevol cosa a Internet, “the capacity to innovate — the ability to solve problems creatively or bring new possibilities to life — and skills like critical thinking, communication and collaboration are far more important than academic knowledge”

Importància de la motivació: “Young people who are intrinsically motivated — curious, persistent, and willing to take risks — will learn new knowledge and skills continuously. They will be able to find new opportunities or create their own — a disposition that will be increasingly important as many traditional careers disappear”

I, com no, Finlàndia: “Finland is one of the most innovative economies in the world and it is the only country where students leave high school ‘innovation-ready.’ They learn concepts and creativity more than facts, and have a choice of many electives — all with a shorter school day, little homework, and almost no testing”
Innovació, motivació, creativitat. Parla dels Estats Units però també aplicaria a Catalunya. No tinc clar com ha de ser l’educació del futur (és un tema en el que estic reflexionant) però segurament ha d’anar en la línia que apunta Thomas Friedman.

Tinguem present que molts nens i joves acabaran treballant en professions que avui encara no existeixen. I també que inclòs sense els reptes que esmenta l’article, el punt de partida està lluny de ser l’òptim.

Per dir-ho d'una altra forma, l'educació és una una reforma (i revolució) pendent de fer i, possiblement, d'inventar.

dilluns, 1 d’abril de 2013

Moments de qualitat: a cop de tuit

Un dels apartats amb més èxit del blog és els "moments de qualitat".  Darrerament he escrit poc, però he recuperat tuits sobre l'Àlex i la Vinyet del darrer any.  Aquí els tens:
Àlex: 'pare, tu li vas dir 'hola monada' a la mare?' (he de fixar-me més en les pel.licules que mira...)

Lògica de l'Àlex, mentre escoltem una cançó en anglès: 'als anglesos, quan els canten una cançó en català, per ells és com si fos en anglès'

Escoltant Obrint Pas i explicant a l'Àlex i Vinyet què són els Paîsos Catalans

M'han posat multa 100€. Per a què Alex entengui quants diners són li he explicat q podria comprar 100 jocs per iPad (i ha flipat amb multa!)

L'Àlex ha descobert que la fada de les dents és la Rosa. No que la fada de les dents no existeix, sinó que la Rosa és màgica i és la fada...

Alex: 'per què les cantants són sempre guapes?'. S'accepten suggeriments per respondre

Àlex: 'per què els 'nòvios' són normalment noi i noia?'. Again, suggeriments de resposta benvinguts

Des de que tinc l'Àlex m'agraden els cotxes (!). I per això aquest matí, com cada any, Fira Auto Retro

Explicant-li a l'Àlex que Espanya està al costat de Catalunya

L'Àlex, sensible a l'economia familiar: la nova bicicleta no la comprem nosaltres, que la portin els reis

La Vinyet ens pregunta a l'Àlex i a mi quin vestit ens agrada més, li diem un, i es posa un altre. Ja és una dona! (i això que té 5 anys...)

L'Àlex ratlla els seus cotxes (de juguet) per a què s'assemblin al meu cotxe (de veritat) #AmorDeFill #AmorDePare

Avui l'Àlex i la Vinyet comencen el cole. La Vinyet serà de 'les grans dels petits' (P5), i l'Àlex em deia orgullós 'papa, faré segon!'

Anem a donar volta i Àlex diu 'em sembla q vaig massa guapo'. Dic a la Vinyet 'ets molt guapa' i respon 'ja ho sé'. Estic fent res malament?

Cada vegada que venim al Port Olímpic l'Àlex em pregunta per què hi ha palmeres a Barcelona  
Em sembla que la Vinyet mira massa la tele: s'ha enfadat amb l'Àlex i uns amics, i ha sortit cridant "m'han arruinat la vida"

Arribo a casa després d'un dia llarg, intens i productiu. L'Àlex es desperta i ve al menjador. L'acompanyo al llit i li dic dues tonteries

Resposta de l'Àlex quan li prohibeixo que jugui amb una pedra enorme al parc: 'Pare, no vols que sigui feliç?'

Aquest mati havia de treballar i m'he emportat l'Alex a la feina. Ha estat menys eficient pero molt mes divertit

La Vinyet vol anar a l'institut per anar al ball de final de curs. Crec que mira massa la tele...

'Vinyet, guapa, bona nit. Vols que et canti una cançó?'. 'No, cantes fatal'.

Avui, nit de reis, tenia l'esperança que la Vinyet anés d'hora a dormir. Però res, son les 22:00 i encara no ha acabat l'energia...

Vinyet: 'Fumar és dolent' Jo: 'Qui t'ho ha dit?' Vinyet: 'M'ho ha dit el meu cap'

La Vinyet diu que no té amics imaginaris, que són invisibles. Crec que té més sentit però que és més preocupant

Hem descobert q Vinyet ha convidat ~20 companys de classe a una festa pijama i a dormir a casa. Esperem q no vinguin tots el mateix dia...