dijous, 25 de juliol de 2013

Col·lectiu Emma: aniversari d'una editorial

Fa un any d'una editorial molt especial del Col·lectiu Emma. Crec, va ser, un punt d'inflexió.

El 25 de juliol del 2012, quan el Parlament de Catalunya aprovava per àmplia majoria demanar el pacte fiscal, el Col·lectiu Emma va difondre l'editorial "What's really going on in Catalonia (Notes on the present financial crisis in Spain and the political options for Catalans)", amb el suport de personalitats rellevants de la societat catalana (molts d'ells signaven un text així per primera vegada; pots veure la llista de persones al final de l'editorial).

Va ser un text brillant del fundador i ideòleg del Col·lectiu Emma, Jaume C. Major, amb aportacions de Jordi Comas, Xavier Roig, Salvador Cardús i Carles Boix (Emma sempre ha tingut molts bons amics, molt compromesos, que han ajudat en tot el que han pogut).  I el missatge al món era clar: els catalans volíem anar moooooolt més enllà que el pacte fiscal.

Aquí pots trobar el text sencer.  I a continuació uns extractes (la negreta és meva):
(...) a clean break is exactly what a large body of Catalans –civil society organizations, local councils, the rank-and-file of various parties and a growing number of private individuals– appears to be demanding from its leaders. The latest polls show support for independence at over fifty per cent, while the numbers of those squarely opposing it –now around twenty-one percent– continue to fall.

Understandably, economic grievances are cited by many of the Catalans who have been warming up to the idea of independence in the past few months. When citizens are being subjected to service cuts and tax hikes while a big chunk of the revenue they generate continues to be siphoned off by the central government, the economy would be a good enough reason for Catalans to give some serious thought to political separation from a state that is clearly working against their interests.

But it would be wrong to characterize this as a mere financial dispute between a province and its capital. There is a more fundamental disagreement, which is of a political nature and whose solution would imply a complete redefinition of the state that no one outside of Catalonia is even ready to consider. These deeper problems will be impossible to solve as long as Spain refuses to acknowledge the existence within the state of very diverse societies with conflicting sets of values and to revise some tenets that it regards as essential to its national being.
(...) Beyond their immediate difficulties, Catalans are now calling for a brand new long-term political project allowing the survival of an economic, social and cultural model that, in spite of all the obstacles and shortcomings, both external and self-imposed, has succeeded in building a relatively prosperous, creative and inclusive society.

In Catalonia today the people are well ahead of their government. They expect from their leadership that it takes on its responsibilities towards the present and future generations. If their government chooses to heed this call and throw its weight behind them, many more will come round. If it doesn't, Catalans are likely to forge ahead no matter what, either by their government's side or marching in front of it to show the only way to a better future.
Doncs això, endavant.

1 comentari:

Assumpta ha dit...

CADENA DE BLOGS PER LA INDEPENDÈNCIA


Hem tingut una idea!

Tal com hi haurà la cadena humana per la independència, també volem fer una “cadena de blogs”. Tots els bloguers que vulguin participar es poden apuntar en el Blog creat expressament per l’esdeveniment (només cal deixar un comentari manifestant la voluntat de participar):

http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/


Al blog, hi ha una pestanya on, per rigorós ordre d'arribada es va apuntant tothom que vol participar en aquesta gran "enllaçada" de blogs “. És aquesta:

http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/p/ordre-dels-enllacos.html

I què hem de fer? La setmana de l’11 de setembre (des del 9 fins al 15) publicarem un post, cadascú al nostre blog, sobre Catalunya (des del punt de vista que vulguem: poètic, reivindicatiu, gastronòmic, imatges...) i, en acabar l’ escrit, posarem una frase tipus "i la cadena continua aquí..." i un enllaç que porti al blog següent a la llista (si jo sóc el 42, doncs el 41 enllaçarà el meu blog i jo enllaçaré el 43)

Ja està, no cal fer res més. Així uns ens anirem enllaçant als altres fins a fer una llarga cadena de blogs per la independència... T'hi apuntes? :-))