dijous, 16 de maig de 2013

Perquè sí i des d’avui

(Article publicat a La Veu, butlletí de Reagrupament Independentista)

Sóc independentista perquè sí. El meu país és Catalunya i vull que Catalunya sigui un país normal, és a dir, lliure. Era independentista abans de saber que era l’única forma d’assegurar la viabilitat econòmica i cultural de Catalunya, i ho continuaria sent si aquesta viabilitat estigués garantida dins l’estat espanyol.

Aquesta manca de viabilitat d’una Catalunya espanyola és el que ha portat molts catalans a defensar l’estat propi i és l’argument que molts utilitzem per fer pedagogia. Expliquem el dèficit fiscal i d’infraestructures, els atacs a la llengua i a l’autogovern... i ho contraposem al que seria i tindríem si fóssim independents. I no hi ha color.

Però no hem d’oblidar que la independència és condició necessària però no suficient. Que sense independència no hi ha Catalunya, però que amb la independència no hi ha prou. Que quan siguem independents hi ha moltes coses a fer per ser un país just i pròsper i que, de fet, ja avui, no tots els problemes vénen de Madrid. És a dir, que avui tenim poques eines i no totes les utilitzem bé, i que ho hem de començar a fer per construir el país que somiem des d’avui i per “entrenar-nos” a construir l’estat que somiem demà.

Un exemple de com no utilitzem correctament les eines que tenim avui al nostre país és la incapacitat de tenir una llei electoral pròpia. I trobaríem molts altres exemples, també en l’àmbit econòmic, un àmbit especialment rellevant per causa de la greu crisi econòmica que patim actualment. Sens dubte, el dèficit fiscal i d’infraestructures són una rèmora molt greu per al desenvolupament de l’economia catalana, però això no eximeix utilitzar bé totes les eines al nostre abast.

El David Boronat i jo en parlem d’algunes d’aquestes eines en el llibre “Catalunya Last Call: Propostes per tornar a fer enlairar el país”. Entenent que la greu crisi econòmica actual és un imperatiu per aconseguir la independència, fem igualment propostes en diferents àmbits que avui ja es poden implantar a Catalunya. Són propostes a l’entorn la internacionalització de l’economia catalana, la nostra marca país, l’accés al capital, la nostra potència logística, el marc institucional, i la reforma de l’educació i la recerca. Les pots trobar també a la web www.propostesdepais.cat i afegir també les propostes que tu tinguis.

Fer aquestes propostes avui lliga, crec, amb una necessitat de l’independentisme: transmetre un grau d’exigència màxima en utilitzar de forma curosa i excel·lent les eines que les nostres institucions tenen al seu abast, i també dibuixar el país que tindrem quan siguem independents. Perquè molta gent, legítimament, pregunta per què farem bé demà el que no fem del tot bé avui, i també quina mena de país volem construir quan siguem un estat. És a dir, molts accepten que l’estat propi és la millor forma de poder disposar dels nostres recursos, però també ens pregunten com utilitzarem aquests recursos i quina mena de país tindrem.

Per això, ja avui, hem de començar a construir aquest estat de qualitat que volem i somiem, incloure en el nostre discurs independentista els màxims nivells d’exigència, excel·lència i honestedat, i definir i explicar l’estat que volem construir. Perquè el país somiat l’hem de construir des d’avui.