dimecres, 3 d’abril de 2013

Independència 2014: obstacles vs. (in)competència

(Article publicat a Vilaweb)

Sabíem que teníem un estat en contra i que actuaria fins a les darreres conseqüències. També que la situació financera de la Generalitat era molt delicada i que cada vegada ho seria més. I que crear un estat és molt complex. Però tot i així vam iniciar el procés cap a l’estat propi, entre altres raons perquè l’alternativa era la desaparició, la fallida i la derrota per asfíxia.

Per aquesta mateixa raó, perquè la no-independència ens aboca al desastre, no podem acceptar excuses si no es completa amb èxit perquè, tot i els obstacles i impediments, és a les nostres mans. El problema avui no és tant si l’estat farà l’impossible per rebentar el procés i evitar la consulta o una declaració unilateral d’independència (ho farà, sens dubte) sinó si els catalans (i en especial el nostre Govern) serem capaços de posar la intel·ligència i audàcia necessàries per completar-ho amb èxit. I això no vol dir només proclamar la independència sinó també estar preparats per ser un estat independent.

Em crec la determinació del President Mas i del seu entorn més proper per aconseguir l’estat propi. Per això no em genera dubtes el diàleg amb el Govern Rajoy. Al contrari, ho trobo positiu. Cal intentar una (impossible) consulta pactada per a què els catalans i la comunitat internacional vegin (again) els dèficits democràtics de l’estat espanyol. També cal diàleg per intentar que la Generalitat disposi dels recursos necessaris per funcionar (des de l’abonament de les nòmines fins al pagament dels deutes pendents a proveïdors o entitats del tercer sector) i també (i d’això se’n parla poc) per gestionar el proper venciment de bons patriòtics, de forma que aquest deute deixi d’estar en mans dels ciutadans catalans. La clau és que aquest diàleg no comporti renúncies i, tot i les pressions extremes que està rebent, confio en el Govern. Però més enllà de la seva voluntat i determinació, hi ha molta altra feina que s’ha de fer i avui no és que no tinguem les estructures d’estat necessàries per ser un estat sinó que, en molts àmbits, el més calent és a l’aigüera. Es parla d’accelerar el calendari i jo tinc pressa, molta pressa, però avui, apart de la necessitat de “cremar” etapes que esmentava, el principal fre és que no estem preparats per ser independents.

És raonable tenir dubtes sobre si el Govern està fent la tota la feina que li correspon. De fet crec que és “sa” tenir dubtes sobre qualsevol govern, per més proper que sigui, ja que això obliga a estar permanentment vigilant i exigent amb els nostres representants públics. Però en el cas del nostre Govern, més enllà de la constitució del Consell Assessor de la Transició Nacional (CATN), amb noms d’altíssima qualitat i compromís, hi ha un avanç limitat en la creació d’estructures d’estat. És obvi que el Govern ha de treballar des de la discreció, però el que es transmet és que mentre algunes àrees tenen un elevat grau de planificació (i inclòs de parcial implementació) en altres (incloent aspectes clau) tot just s’hi estan posant. El Govern ens demana un acte de fe per creure que tot està encarrilat, i tant de bo un dia em desperti i descobreixi que és així, però en general jo no acostumo a donar xecs en blanc a ningú ni a confondre desitjos amb realitats, i menys en un tema que avui ja hauria d’estar molt més avançat. No hem fet els deures i continuem esgotant un temps que no tenim.

Hi ha altres àmbits que em generen dubtes (raonables), com la incapacitat del Govern per aprofitar la força de la societat civil, perquè no sap com fer-ho i segurament també perquè no hi acaba de creure ni de refiar-se’n. El Govern no aconseguirà la independència tot sol, ja que necessita la capacitat que té la societat civil d’arribar allà on ell no pot fer-ho, i perquè li cal un talent que en molts àmbits no disposa (de fet, ni aquest Govern ni cap altre; per cert, molt d’aquest talent faria el que calgués, de franc, per contribuir al procés, com mostra l’exemple del CATN). El Govern és condició necessària però no suficient per ser independents.

Amb tot això el que vull dir és que és molt important estar molt atents a tots els obstacles que posa i posarà l’estat (amb el suport entusiasta de determinats polítics, personalitats i institucions catalanes) per impedir la independència de Catalunya, però el que més ens ha de preocupar és que els catalans fem veritablement tot el que està a les nostres mans per aconseguir-la. I això es refereix principalment al Govern, però no només al Govern. I advertir ja avui que no acceptarem cap excusa (ni distracció ni coartada) si no s’assoleix l’èxit. Perquè mai havíem estat tan a prop, i perquè el país té el talent, lideratge i capacitat per proclamar i esdevenir un estat independent.

El repte (o problema) no és el que l’estat faci per impedir la independència sinó el que fem els catalans per guanyar-la. I en això hem de ser molt exigents.

1 comentari:

Miquel ha dit...

Benvolgut Salvador:
Sàvies paraules. Les trobo molt properes a la realitat. Heu enviat aquest escrit a la Plaça de Sant Jaume?. Seria hora que ens deixessin de veure com a simples, inútils i humils votants i utilitzessin la nostra força com a poble.