dijous, 4 d’abril de 2013

Capitalisme per reduir la pobresa

El títol sembla un contrasentit però no ho és. La lògica és que abans de repartir la riquesa hem de crear-la i el capitalisme, amb totes les seves contradiccions, és la millor forma de fer-ho.

Al respecte és interessant l'article "Friends of the Poor Are Often Their Greatest Enemies" de Diana Furchtgott-Roth, que parla del llibre "Why Growth Matters: How Economic Growth in India Reduced Poverty and the Lessons for Other Developing Countries" de Jagdish Bhagwati i Arvind Panagariya.

Comparacions clares de riquesa i qualitat de vida.
Look at economic growth in North Korea vs. South Korea, and, in the 20th century, East Germany vs. West Germany, the Soviet Union vs. Europe, Taiwan and Hong Kong vs. China.
I altres dades sobre el vincle entre llibretat econòmica i riquesa/pobresa, basat en el darrer informe "Economic Freedom of the World "
* Countries ranked in the top fourth of the world in economic freedom had average GDP per person of $37,691 in 2010, whereas countries ranked in the bottom fourth had average GDP of $5,188. 
* For countries in the top fourth, average per person GDP of the poorest 10 percent was $11,382. In the bottom fourth, the same group earned $1,209. 
* The average income of the poorest 10 percent of citizens of the most economically free countries was more than twice the average income for all citizens in the countries with the least economic freedom.
Cal reformar el capitalisme, sens dubte, però cal tenir clar que el creixement econòmic és una condició necessària per generar ingressos per aquells més desfavorits. I això ho aconsegueix millor un sistema com el capitalisme basat en l’egoisme i la recerca del benefici personal (que acaba comportant creixement econòmic) que altres sistemes que volen reduir la pobresa i les desigualtats socials (que aconsegueixen això segon a partir de fer a tothom més pobres).

Com diu l'article citat, els amics dels pobres poden ser, de vegades, els seus pitjor enemics. Paradoxes de la vida

1 comentari:

Salvador ha dit...

La "mà invisible" d'Adam Smith que fa que la suma d'egoismes individuals produeixi el bé comú.