diumenge, 31 de març de 2013

Normativa comercial catalana (i l'aspiració d'un país business friendly)

Descobreixo a través d'un tuit de Narcís Sastre un interessant estudi de l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO):  "Efectes del caràcter restrictiu de la normativa comercial sobre la competitivitat de l’economia catalana (1997-2012)".

És molt interessant per desmitificar, amb dades i anàlisis, un model que perjudica l'activitat econòmica.  I ho fa comparant els objectius de la regulació amb allò que acaba finalment succeint.

L'informe no és gaire llarg (40 pàgines) però si no teniu temps aneu directament a la 38, que explica les conclusions.  Són clares i contundents, aquí teniu uns paràgrafs:
Pel que fa als objectius pretesos (de la regulació), que giren en torn de la protecció del comerç tradicional i de la consecució d’una ciutat compacta, complexa i socialment cohesionada que permeti disposar d’un comerç de proximitat que eviti mobilitats innecessàries, es pot concloure que la normativa comercial catalana no ha estat efectiva per evitar la caiguda del comerç tradicional i ha estat contraproduent per fomentar la seva modernització i especialització, factors claus per a la seva supervivència. Així mateix, limitar noves implantacions ha estat contrari a l’objectiu expressat de disposar d’un comerç de proximitat i evitar problemes de mobilitat obligada.

D’altra banda, la normativa restrictiva ha provocat, mitjançant la introducció de barreres a l’entrada, una sèrie d’efectes negatius no previstos o no desitjats per al sector o per a l’economia catalana. Aquests efectes es poden agrupar en quatre grans categories: (i) efectes sobre el valor de la llicència; (ii) efectes sobre la competitivitat; (iii) efectes sobre l’oferta i (iv) efectes sobre els agents econòmics.
I en resum:
Seria desitjable que el model comercial fos en realitat conseqüència del model de planejament urbanístic i territorial que, de ben segur, seria un instrument suficient per evitar implantacions en llocs inadequats, amb mala comunicació amb el transport públic o massa allunyats de zones densament poblades. D’aquesta manera, no caldria fer ús d’una regulació comercial addicional, que té un caràcter marcadament restrictiu perquè incideix en aspectes com la tipologia d’establiment, la seva dimensió o el tipus d’activitat, i que s’assimila, en realitat, a una planificació econòmica. És precisament aquest caràcter intervencionista el que fa necessari haver de recórrer posteriorment a excepcions cas a cas, amb els riscos de discrecionalitat administrativa associats. Precisament, en un moment de crisi com l’actual, és convenient una regulació comercial flexible que no introdueixi traves a l’activitat econòmica.
I algunes conclusions meves:
  • El proteccionisme porta a la pèrdua de competitivitat d'un sector, ja sigui el sector comercial català o qualsevol altre, i acaba perjudicant a l'economia
  • Molta regulació es fa amb un objectiu i aconsegueix un altre.  I rarament s'analitza en profunditat les seves conseqüències i, quan es fa, difícilment es canvia
  • Cal valentia política per canviar regulacions com aquesta que van en contra del bé comú.  Sóc zero optimista
  • Quan parlem del "model comercial català", abans de fer-nos els "xulos", valorem si estem allà on volíem ser
  • No tots els mals venen d'Almansa: aquesta regulació ens l'hem feta els catalans
Ah, i aquesta normativa serà moltes coses, però no és gens business friendly.  Apart de grans lleis i declaracions, són coses com aquesta les que s'haurien de corregir.

P.D. Per cert, sobre la el fre a l'activitat econòmica que representa la sobreregulació i la regulació de baixa qualitat (sense entrar en aquest cas concret), i possibles solucions, en parlem en el llibre "Catalunya Last Call: Propostes per tornar a fer enlairar el país".