diumenge, 27 de gener de 2013

La mentida més repetida de la democràcia (?) espanyola

L'argument més repetit contra el terrorisme d'Eta (i davant temptacions de lluita armada a Catalunya) era que la violència era inútil perquè en democràcia es podia parlar de tot i defensar qualsevol idea. Lògica implacable, democràcia bàsica.

Molts hi estàvem d'acord i utilitzàvem aquest argument per justificar la fi d'Eta. Però altres, "els que havien de parlar de tot", també l'utilitzaven sabent però que era mentida: la democràcia espanyola pot discutir moltes coses, però ni de conya la seva integritat territorial.

Era mentida. Una mentida lògica, ja que estaven en guerra, però mentida. Posat en perspectiva de la guerra bruta dels GAL i demés tampoc era tan greu, però era mentida, una mentida que van repetir una i mil vegades, i que molts vam creure de bona fe perquè nosaltres sí som demòcrates.

Catalunya ha iniciat un procés cap a l'estat propi en el qual és tan legítim estar a favor com en contra. Votem. Els independentistes hem acceptat fins ara que no érem independents perquè no érem majoria.  Faltaria més. I els unionistes haurien de seguir aquesta lògica tant si són majoria o minoria.  I molts ho accepten. Podem parlar de com ha de ser el procés, qui ha de votar, quina ha de ser la pregunta, quina ha de ser la majoria... però no qüestionar que votem.

Hi ha òbvvament (molts) unionistes demòcrates, que accepten que votem i decidim. Però hi ha altres que, quan eren majoria, deien que havíem d'acceptar els resultats democràtics, però ara diuen que no podem votar perquè potser perden. És a dir, anteposen el seu legítim objectiu (unionisme) a la voluntat democràtica dels catalans, i faran el que sigui per impedir un referèndum. Per ells, la fi (unionisme) justifica els mitjans (impedir la democràcia).  I en això, per cert, els espanyols de dreta, esquerra i extrema esquerra són molt similars.
La nostra carta de presentació al món, i també als catalans demòcrates que estan legítimament contra la independència, ha de ser que els catalans volem votar. És un argument imbatible.  Però a més no hem de deixar escapar cap oportunitat per treure la màscara a això que diuen "democràcia espanyola".  Tenim (malauradament) molts exemples de la seva pobre qualitat, i el procés actual n'és un.  I aquest també és un argument per marxar.