dijous, 27 de desembre de 2012

Missatge (imbatible) al món

(Article publicat a Vilaweb)

Hi ha consens en que l’agenda internacional és prioritària en el procés cap a l’estat propi i que, per tant, és clau com expliquem Catalunya al món.

És complex però estem de sort ja que tenim un missatge simple i imbatible: "els catalans volem votar". Aquesta ha de ser la nostra carta de presentació, avalada per unes eleccions on ha guanyat de forma clara el dret a decidir. Quin demòcrata pot estar en contra de que els catalans votem? Qui es pot oposar a un referèndum per a què els catalans decidim el nostre futur? No ens cal explicar (d’entrada) que els catalans volem la independència sinó simplement que els catalans volem votar.

Aquest missatge guanyarà en importància perquè el govern espanyol farà l’impossible per impedir el referèndum. Democràcia espanyola? Els arguments espanyols són fàcils de respondre davant un espectador extern i imparcial. "Han de votar tots els espanyols". I en el cas d'Escòcia i Quebec, qui vota? "La Constitució no permet fer referèndums". Quina llei és aquesta que no permet l’exercici de la democràcia? “Abans cal reformar la Constitució”.

Òbviament l’afirmació “els catalans volem votar” l’hem de completar amb més explicacions (aquestes sí sobre la independència). De fet hi ha quatre preguntes clau a respondre en funció de l'interlocutor, que depenen del seu grau de coneixement sobre Catalunya, del seu origen, i de l'àrea que més el preocupi. Aquestes preguntes (i un apunt sobre les respostes) són:
  • Per què tenim dret a ser independents? (I explicar què érem abans del 1714 i, entre altres, donar una dada molt potent: el President Mas és el número 129 de la Generalitat, és a dir, és una institució amb molta història)
  • Per què ho volem fer ara? (I respondre amb la llista de greuges dels darrers anys, en especial l'Estatut, l'incompliment dels acords relatius al finançament i les infraestructures, i el dèficit fiscal crònic i permanent)
  • Com farem el procés? (Especialment rellevant en l’àmbit diplomàtic: com farem el referèndum i com gestionarem a nivell internacional la nostra conversió en un estat)
  • Com finançarem la transició? (Aquest tema és el que més em preocupa, i no només explicar-ho; no és tracta tant d’explicar que som viables sinó com ens finançarem a curt termini)
Aquestes són les grans preguntes avui, que es completaran amb una cinquena quan el govern de l’estat (obligat per l’exterior) faci una proposta de pacte trampa a Catalunya. “Per què no pacteu?” I caldrà explicar que aquest pacte és insuficient, arriba massa tard i, sobretot, que no el compliran (i recordar tant els incompliments de l’estat amb Catalunya com la manca de credibilitat de Rajoy al món).

Apart d'aquestes preguntes hi ha altres idees que hem de tenir present i transmetre, com les següents:
  • Volem fer un procés impecablement democràtic i lleial amb els nostres aliats internacionals: no volem trencar res, volem construir, i fer-ho intentant que tothom hi guanyi i vetllant per a què ningú hi perdi 
  • Espanya és viable sense Catalunya: la qüestió de veritat no és la viabilitat d’una Catalunya independent sinó la d’Espanya sense Catalunya. I la nostra resposta ha de ser que sí perquè si la comunitat internacional arriba a la conclusió que Espanya no és viable sense Catalunya, boicotejarà el procés d’independència
  • Unió Europea: cal transmetre que Catalunya té l'aspiració de ser membre de la UE i que això és el millor per a tothom,  no només els catalans (p.e. també per les empreses europees instal·lades a Catalunya o que exporten a Catalunya). Però que, si d’entrada no som membres, no passa res, ja que l’important és garantir el benestar dels ciutadans i això es pot aconseguir tant dins com fora la UE
Correspon al Govern desenvolupar aquest argumentari, preparar les respostes, i fer-ne difusió. I, més enllà del seu àmbit d’actuació, facilitar-lo a totes les persones i institucions de la societat civil que expliquen Catalunya al món.

Aquests missatges, òbviament, cal modular-los en funció de l’interlocutor, ja sigui premsa, inversors, institucions o polítics internacionals. Així, per exemple, cal tenir en compte que la comunitat política internacional es mou només per interessos, i que per tant amb ells hem d’insistir tant que "els catalans volem votar" com que els catalans no volem trencar res i no serem ser un problema per ningú (en tot cas ho serà Espanya, que pot estar disposada a morir matant).

Missatge simple i imbatible. Fa un parell de setmanes vaig recollir el premi Premi Joan B. Cendrós en nom del Col·lectiu Emmavaig dir unes paraules que acabaven així:

Hem d’explicar al món moltes coses, però n'hi ha una de clau: els catalans hem votat, els catalans volem votar, els catalans volem viure en un país normal. Això ho entén tot el món, això és imparable, i això sortirà bé.
Doncs això. I sense excuses, que només depèn de nosaltres.

dissabte, 22 de desembre de 2012

Sense excuses (ni distraccions ni coartades)

Molt content i il·lusionat, però preocupat i amb vertigen. Molts hem demanat durant molts anys, ja des de la darrera època del President Pujol, un pacte CiU-ERC. Ara el tenim, és per aconseguir la independència, i per fer-ho de la forma més justa possible amb aquells que més estan patint la crisi. Genial.

Això no treu però la preocupació que tinc per un Govern (en minoria) que haurà de travessar un camp de mines. La crisi econòmica i crear un nou estat ja és prou complex, però si s’afegeix l’asfíxia financera i l’acció de la maquinària de l’estat, el tema es complica molt.

Dit això, el futur és a les nostres mans. I cal dir ja, avui, que no valen excuses, que no acceptarem excuses. Que és difícil? Segur. Que Madrid no ens deixarà? Ja ho sabem fa temps. Que trobarem moltes dificultats? Sens dubte. Que... Res! Sense excuses.

Mireu, als Estats Units hi ha un moviment educatiu que s’anomena “no excuses schools”. Aquestes escoles, que acostumen a estar en entorns complicats, tenen una màxima: “aquí no acceptem excuses”. És a dir, li deixen molt clar als estudiants que el que els hi passi fora de l’escola (i molts viuen realitats molt difícils) no és excusa per no complir les normes de l’escola, per no treure les millors notes possibles i per no anar a la universitat. Tenen un objectiu que han de complir (i rebran molt suport per fer-ho), i ho han de fer a pesar dels problemes que tenen i que la vida, per molts d’ells, no ha estat justa. “No excuses”. Si aquests nens no poden utilitzar excuses, perquè ho han de poder fer els nostres governants?

Doncs això, “sense excuses”. Ja sabem que el camí és difícil, complicat i perillós, però no acceptarem excuses. La societat civil, molts ciutadans, ens deixarem la pell i els ajudarem tot el que puguem, però és responsabilitat del Govern i dels nostres líders aconseguir l’èxit.

Ah, “sense excuses” sí, però sense distraccions ni coartades, també. Que el procés cap a l’estat propi i els atacs contra Catalunya no amaguin els problemes reals que tenim els catalans avui, que també hem de resoldre.

Un exemple de distracció és la llei Wert. És un atac contra la llengua, la cohesió social i les escoles, sens dubte, però el problema de l’educació avui a Catalunya no és la llei Wert sinó els resultats escolars dels nostres nens, lluny del que haurien de ser. No ens distraiem. Si tan preocupats estan els professors pels resultats escolars dels seus alumnes, tirem enrere la jornada intensiva a les escoles de secundària, pensada per millorar les condicions laborals dels professors a costa del rendiment escolar dels alumnes. Això depèn dels catalans, a l'igual que moltes altres coses. Un altre exemple: l'estat vol obligar que els cursos per aturats siguin en castellà, un atac més, però no oblidem que el problema avui és que es fan molt pocs cursos pels aturats i que això depèn de la Generalitat. No ens distraiem i no deixem que ens distreguin. Tenim un país per construir i algunes eines importants per fer-ho.

I sense coartades. A Catalunya tenim corrupció. Estem, com explica Carles Boix, entre el 20% de regions menys corruptes d’Europa. D’acord, no està malament, però en tenim i això és una lacra. Per això no permetem que ningú utilitzi el procés d’independència per amagar els casos de corrupció. Presumpció d’innocència sempre, cas a informes inventats mai... però tolerància cap pràctiques corruptes, justificar no parlar-ne perquè estem camí de l’estat propi, o utilitzar la senyera per amagar-se, sota cap concepte.

En un moment clau de la nostra història, on el futur depèn de nosaltres, no acceptem excuses, no ens distraiem ni oblidem les nostres prioritats, i no permetem que ningú taqui la senyera per amagar comportaments poc ètics. Es tracta d’aconseguir l’estat i que aquest sigui de qualitat.

És complicat però crec, sincerament, que estem en les millors mans: el President Mas i Oriol Junqueras.

diumenge, 9 de desembre de 2012

Animar la tropa i convèncer als indecisos

Tinc la sensació que molts independentistes (almenys molts del meu entorn) estan desanimats des del dia de les eleccions, i cada dia ho estan més. Quan ho racionalitzen conclouen que el país ha votat pel dret a decidir i per la independència, però que serà més difícil aconseguir-la del que havien pensat i previst el dia abans de les eleccions (tot i que fa tres mesos ningú pensava que estaríem tan aprop). I a més hem constatat el pes del vot unionista i hem tingut un “tast” del que arribarà a fer l’aparell de l’estat per impedir que el procés tiri endavant.

Vaja, que molts estan desanimats. I per tant rectifico el que vaig escriure la setmana passada: cal prioritzar esforços en els indecisos i els no convençuts, però també cal seguir fent accions per animar la tropa dels convençuts, ja que ells són el motor del projecte i els millors prescriptors que tenim. Per això sí que seguiré fent xerrades (si em conviden) i accions per entorns convençuts.

Per cert, la societat civil hem de seguir treballant i apretant, però ara són el Govern i ERC qui han de liderar el procés (i animar la tropa i convèncer als indecisos). Un primer pas seria una compareixença conjunta, solemne, del President Mas i de l’Oriol Junqueras, una vegada tanquin el pacte.

Crec que estem en les millors mans possibles, i una posada en escena així seria la millor forma de visualitzar-ho.

P.D. Com va això de l'exèrcit de voluntaris?

dilluns, 3 de desembre de 2012

Xerrada: "Independència i la imatge de Catalunya al mon" (Sant Cugat, 4 de desembre)

Per si t'interessa:
Conferència-col·loqui: "Independència i la imatge de Catalunya al mon"

Dimarts 4 de desembre a les 20.00 hores, a l’Auditori de la Casa de Cultura (al costat del Monestir)
Si vens i llegeixes aquest blog, vine a saludar-me!

P.D. Gràcies a l'ANC de Sant Cugat per convidar-me.

P.D. És possible que sigui una de les darreres xerrades d'aquest estil que faci (veure aquí...)

diumenge, 2 de desembre de 2012

Exèrcit de voluntaris

Els catalans hem votat majoritàriament independència però d’una forma que fa més difícil aconseguir-la. Whatever. És important entendre què ha passat, les lliçons apreses i demés, però el que més em preocupa i ocupa és com ho farem i, sobretot, què he de fer jo per fer-la possible.

Sobre com ho farem, i amb totes les dificultats que suposa de tenir un govern en minoria quan necessitem un Govern fort, crec que estem en les millors mans possibles: les del President Mas (a qui no conec personalment però m’ha demostrat que és valent i que hi puc confiar) i les de l’Oriol Junqueras (a qui tinc la sort de conèixer i només puc parlar bé, per la seva honestedat, capacitat i compromís). Ells han de fer possible que tinguem el referèndum.

I el referèndum hem de guanyar-lo. I aquí és on entro jo i, crec, la majoria de nosaltres. Hem de guanyar, de carrer, i per aconseguir-ho hem de fer molta pedagogia. Cal seguir fent algunes coses de “consum intern”, vídeos de “gallina de piel”, xerrades pels convençuts... però sobretot cal sortir al carrer per arribar als indecisos i als que avui votarien NO.

Hem d’afinar molt a qui ens dirigim, el missatge i com ho transmetem, però sens dubte aquesta ha de ser la nostra prioritat. Espero que Òmnium, l’ANC, i la resta d’entitats a favor de la independència, com el Cercle Català de Negocis, la Fundació Catalunya Estat i moltes altres, ho vegin igual. I que hi posin recursos i molta intel•ligència, apart de coordinació entre elles.

I que comptin amb mi i amb molts altres. En hi deixarem la pell. Jo renuncio a fer més xerrades pels convençuts (aquest dimarts serà la darrera perquè ja m’havia compromès). Que m’avisin en canvi per anar a fer campanya al carrer, a llocs on guanya el no, a territori hostil a la causa. Sense oblidar que, apart de convèncer, també és important transmetre que passi el que passi seguirem sent un sol poble. Per fer això cal un exèrcit de voluntaris i una direcció clara. Els voluntaris pel sí. I començar ja, avui.

I per cert, també calen voluntaris per ajudar al Govern en temes clau, com el financer, les telecomunicacions o la seguretat. De forma desinteressada però amb la màxima dedicació i compromís, com no podria ser d’una altra forma en un moment com l’actual. Molts patriotes, molt preparats i amb molta responsabilitat, voldrien (però no saben com) contribuir en aquest projecte. Espero que el Govern vegi la necessitat d’activar aquest actiu que té el país (i que sàpiga com fer-ho).

P.D. Cal modular el missatge. Fa poc em van convidar a fer una xerrada i el meu company de taula va fer un discurs molt agressiu en temes de llengua. Jo no hi estava gens d’acord i, si hi havia algú d’origen espanyol entre el públic, segur que es va tirar enrere. No vaig dir res per no liar-la, però me’n penedeixo. Per això aviso: si algú fa un discurs agressiu o antiespanyol en alguna xerrada, hi respondré. I si això suposa un conflicte, que no em convidin. Mai més em tornaré a equivocar per no parlar.

Actaulització: un amic m'ha enviat aquest missatge:
Els actes pels convençuts també són necessaris. Aquests són els prescriptors de la independència a molts espais professionals i familiars, i cal que tinguin una bona formació i vagin carregats d'arguments i d'idees i d'il.lusió. Ells són l'exèrcit de Catalunya i no tots tenen capacitat per elaborar les idees forces ni per saber contestar els 'arguments' de l'enemic
Per tant, rectifico: algun acte per convençuts (si em conviden) el faré, però sobretot en clau de transmetre idees que puguin utilitzar per a què després ells facin pedagogia