dimarts, 27 de novembre de 2012

Eleccions (& Time & NYT)

Encara estic processant tot plegat.  No sóc optimista, perquè tot i la gran confiança que tinc en el President Mas i en l'Oriol Junqueras, CiU i ERC han estat sempre incapaços de pactar.

A molts ens dolia quan el President Pujol preferia el PP a ERC; quan ERC va triar el PSC enlloc de CiU (jo estava a favor del primer tripartit i no del segon); i quan el President Mas pactava amb el PP al Parlament enlloc de ambERC.

Molts volem un pacte CiU-ERC. I no hi ha excuses, cap ni una.  A veure com evoluciona tot els propers dies.

Avui ha estat un dia intens amb els mitjans internacionals.

Em citen a Time Magazine (veure link):
For Salvador García, spokesperson for the Emma Collective, a pro-independence group, that simple arithmetic is encouraging. “If you compare now with how things were two months ago, we are much closer,” he says. “Then we didn’t have government that supports independence, and now we do.”
I al New York Times (veure link):
Salvador García Ruiz, one of the founders of Collectiu Emma, an association promoting Catalan interests, said: “Mr. Rajoy is still facing a clear separatist challenge, but it now comes from a Catalan leader who first has to form the kind of coalition with a left-wing party that has historically not been a success.”
I és això: Catalunya està molt més aprop de la independència que abans de l'onze de setembre (tot i que no tan aprop com pensàvem fa uns dies); i l'oportunitat independentista encara existeix i està en mans dels nostres líders. Espero que no ens fallin.

diumenge, 25 de novembre de 2012

Blog (i Reuters i Irish Times)

Darrerament estic poc actiu al blog. La raó principal és el Col·lectiu Emma que, des de la Diada, em dóna una feina descomunal.  I estic encantat, tot i que no sé si és gaire sostenible.

Suposo que ja coneixeu la nova web (veure aquí).  Ha estat gràcies als cracks de Tirabol.  Us demano que, si mai heu de fer una web, els contacteu.  Grans professionals i grans patriotes.

A Emma també hem creat equips per Alemanya, Itàlia i França, i altres "cèl·lules" més petites per altres països i llengües.  Estem actius a Twitter i Facebook, hem tret editorials, respostes públiques...  Tot això no seria possible sense el (gran) suport de molts voluntaris i "amics" i, òbviament, sense tot el que fa JC (a tots els que ens feliciteu pels nostres escrits, sapigueu que és ell).

I un parell de curiositats: he sortit a l'Irish Times explicant que els joves no tenim (o hauria de dir tenen?) "restriccions mentals" per ser independentista i que avui dia trobes independentistes a tot arreu (veure link).  I a Reuters en un article sobre immigrants i fills d'immigrants a favor de la independència (la meva mare és nascuda a Andalusia) on explico que la independència no és contra Espanya ni contra ningú (veure link).  Aquest darrer article és important ja que cal transmetre al món que l'independentisme és un projecte que no exclou a ningú i que Catalunya és un exemple d'integració, i aquí es fa a través de Reuters, que arriba a tot el món i que molts mitjans ho reprodueixen totalment.

P.D. També escric poc al blog perquè estic (intentant) escriure un llibre sobre l'economia catalana.  Massa coses, a risc de no fer del tot bé cap d'elles...

dissabte, 24 de novembre de 2012

El pacte (trampa)

Tard o d'hora tindrem una proposta de pacte per part d'Espanya. Ara sembla que s'han trencat tots els ponts però ho faran, o més ben dit faran veure que ho fan, per desactivar-nos internament i per desligitimar-nos internacionalment si rebutgem aquest pacte (trampa).

Quan parles amb "gent de fora" (premsa, analistes, diplomàtics...) venen a dir el següent:
  • La separació és dolenta per a Espanya i pel món
  • Rajoy ho intentarà salvar oferint un pacte als catalans 
  • Si no ho fa, rebrà una pressió descomunal extrema per a què ho faci, i acabarà oferint un pacte
  • Els catalans haurem de negociar i acceptar el pacte, perquè el món pot entendre (tot i que no els fa gens de gràcia) que vulguem ser independents si Espanya tanca totes les portes, però no si en deixa alguna oberta
N'estan convençuts, és el seu escenari base, i ho hem de tenir molt present per "gestionar-ho".

Crec, i així els explico, que sí que hi haurà oferta de pacte però que:
  • Serà molt dolent, és a dir, totalment insuficient inclòs per a aquells que es conformen amb el pacte fiscal, entre altres raons perquè si fos molt bo seria el final politic de Rajoy
  • A més no el compliran, perquè és el que sempre ha fet l'estat (mani qui mani) amb Catalunya, i també els recordo els incompliments sistemàtics de Rajoy amb els seus aliats (?) internacionals (la manca de credibilitat internacional seva i del seu govern ens ajuda molt)
Aquesta proposta futura de pacte (trampa) ens obliga a actuar (ja) per fer el procés irreversible:
  • En clau interna, recolzant i pressionant al Govern, ja que pressions a favor del pacte en rebrà moltes i molt importants. I també continuar fent pedagogia de l'estat propi per evitar que aquells que votarien SÍ, però que volen un encaix impossible de Catalunya a Espanya, vegin que aquest ja és impossible (són els que poden decantar el resultat d'un referèndum)
  • A l'exterior, explicant els greuges i els incompliments sistemàtics de l'estat amb Catalunya de forma que s'entengui que cap pacte és creïble i que, a més, és massa tard. I també que el problema no és només econòmic, sinó un conflicte polític amb una derivada econòmica molt important. És a dir, que no és només una qüestió de diners
Hi haurà proposta de pacte trampa.  Com ho gestionem és clau, aquí i a l'exterior.

P.D. Jo sí que estic a favor d'un pacte.  De fet, de dos pactes: sobre com fem el referèndum, i sobre com ens dividim els actius i passius quan ens separem.  I també a favor d'un no-pacte i fer la nostra si l'acord és impossible.