dimarts, 30 d’octubre de 2012

Gran exposició a París de Narcís Darder

La Directrice du Centre d’études catalanes a le plaisir de vous inviter au vernissage de l’exposition de photographies de

Ricard DURAN / Narcís DARDER

Barcelone années soixante

mardi 6 novembre 2012 à 18h30

Commissaires de l’exposition: Ricard Duran et Isabel Darder

- Exposition du 6 novembre au 3 décembre 2012 -

Centre d'Études Catalanes - Université Paris-Sorbonne
9, rue Sainte Croix de la Bretonnerie – 75004 Paris – Métro: Hôtel de Ville (lignes 1 et 11)
Tél: 01 42 77 65 69 – Courriel: centre.etudes-catalanes@paris-sorbonne.fr

Si passeu per París aquest novembre, no us podeu perdre aquesta exposició fotogràfica de Narcís Darder (i de Ricard Duran).  La Isabel, la seva filla, ha fet una gran feina preparant tot plegat.

La inauguració és el 6 de novembre a les 18:30, oberta a tots els catalans i amants de la fotografia.  Si hi aneu, digueu que sou amics del Col·lectiu Emma!

divendres, 26 d’octubre de 2012

Catalunya, Alemanya i Espanya (versió JP Morgan)

La setmana passada va ser UBS (veure "Inversors internacionals, independència (i Comissionat per a l’estat propi)") i aquesta JP Morgan amb l'informe "Catalan challenge asks real questions of Europe". I el que diu és interessant ja que ens dóna "pistes" sobre què cal fer, ens ajuda a construir el relat a nivell internacional, i ens recorda la necessitat d'explicar el projecte a inversors internacionals (incloent un "pla de viabilitat" de la Catalunya estat).

El més important de l'informe és una qüestió que planteja i que he advertit abans en el blog: per què han de ser solidaris els alemanys si els catalans volem deixar de ser-ho?
Why should Germans support poorer Spanish regions if Catalans object?
(...) this opens a larger political question for the Euro area as a whole; namely that if Catalonia is unprepared to subsidize Spain’s poorer regions, why should Germany or other countries of the European north? This is the same question that IMF members (e.g., China) ask of the Euro area as a whole in its management of the crisis. We expect this question – of the political mandate for transfers - will ultimately need to be tested in referenda across other parts of the Euro area; Catalonia could simply be leading the way.
Aquesta pregunta és legítima i me l'han feta sovint. I la resposta no és òbvia i crec que ha d'anar per la via de dir que el problema econòmic és important però que aquest és conseqüència d'un conflicte polític irresoluble; que Catalunya seria contribuidora neta a la Unió Europea i que per tant seguiríem sent solidaris; i que la comparació seria com si Alemanya donés els seus impostos a Brussel·les i li retornessin només una part, i que a més això fos insuficient per cobrir les seves despeses bàsiques.

Hem de ser capaços de respondre aquesta pregunta (que de fet és la base d'un article al Financial Times arran aquest informe, veure aquí), tot i que és més fàcil explicar a l'exterior que volem un estat (que és gestionar els nostres impostos i moltes més coses) que el pacte fiscal (que era només era demanar més diners).

Altres qüestions rellevants de l'informe són:

Catalunya és viable però el repte és com es finança a curt termini (veure "Pacte fiscal, hisenda pròpia, independència") i el cost que suposaria per Espanya (tema recorrent, veure "Independència i futur de l'euro")
An independent Catalonia might be credible in the long term, but major fiscal and political questions remain
Transition costs of a move toward independence would be high, and trigger broader worries about Spain
Preveuen un llarg període d'inestabilitat (crec que, pel bé de tots, quan més ràpid vagi el procés millor, ja que la inestabilitat és i serà un problema i, quan abans s'acabi, millor)
We think many of the issues around independence (or autonomy) will remain unaddressed for some years to come; investors should expect continued low-level uncertainty – a referendum may not, in practice, come until late 2014 or beyond.
Creuen que Rajoy farà crèixer encara més el sentiment independentista!
(...) if Madrid hides behind constitutional objections we expect this simply to lead to an escalation of pro-independence sentiment in Catalonia (although we do not discount the possibility of the Rajoy government handling things poorly).
Unió Europea: accés no serà immediat però ens veuran amb simpatia (i sobre això, crec que és un error vincular la nostra independència a formar de la UE - veure ""Estat d'Europa" o "Estat de la Unió Europea"?")
Were Catalonia ever to achieve independence it would likely need to reapply for membership of both the Euro area and the European Union as a whole
(...) Comments from European Justice Commissioner Reding over the past few weeks do suggest however that the EU institutions would be ready to take a constructive attitude toward a Catalan membership application
I un tema clau: creuen que tot plegat acabarà en només més autonomia
Autonomy is the most likely outcome
Aquest és (malauradament) una percepció compartida per una gran part dels analistes i mitjans internacionals. I bé, som nosaltres (ciutadans votant i Govern "fent") els que hem de demostrar que això de la independència va de veritat. Sobre això, tot i que crec que el Govern i CiU aniran fins el final i que el llenguatge del President Mas és molt correcte, les seves paraules sovint encara s'interpreten a l'exterior com ambigües (un suggeriment: si no vol dir "independència", que digui que volem un estat com Dinamarca o Holanda).

Cal destacar a més de l'informe alguns apunts que em fa l'amiga EA:
  • En positiu, que parla de que hi descentralització de la despesa però no dels ingressos; reconeix el deficit fiscal territorial de Catalunya (i dóna les dades de les balances del 2005 del Ministeri); i reconeix la relació entre dèficit fiscal territorial de les CCAA i l'endeutament
  • I erradaes: compara els esforços que fan els països europeus rics amb els pobres amb el que fa Catalunya, però no té en compte que Catalunya ho fa sempre, no perquè hi hagi crisi (i que la nostra magnitud és molt gran); la major cessió de tributs en el nou model de finançament no ha implicat que ara gestionem ("collect") més impostos; quan parla de les febleses de la balança fiscal, no és cert que l'impost de societats s'imputi on és la seu de les empreses (es territorialitza en funció de l'activitat econòmica, no del lloc on s'ha recaptat); i el càlcul del cost de les estructures d'estat és inconsistent amb l'acceptació del dèficit fiscal territorial (no poden imputar uns costos de 5.8% perquè si Catalunya ara rebés això de l'administració central, no es tindría aquest dèficit)
Aquest informe és, again, una eina útil sobre aquells aspectes a treballar, prioritzar, clarificar i comunicar.

P.D. La setmana passada vaig la trucada d'un "prohom" del país que respecto i aprecio on em renyava (de bon rotllo) pel meu post sobre l'informe d'UBS ("Inversors internacionals, independència (i Comissionat per a l’estat propi)").  Em deia que havíem de ser positius, que a nivell internacional s'havien fet grans avenços i que havíem de treure pit.

Te raó, a nivell internacional tenim molta molta feina feta (i ens queda una feina brutal encara per fer...).

dimarts, 23 d’octubre de 2012

Xerrada a Sabadell aquest dimecres 24 d'octubre

Aquest dimecres 24 d'octubre participo en la xerrada a Sabadell "La independència de Catalunya: per què i per a què?", juntament amb Enric Larreula (escriptor) i Àngels Folch (membre del secretariat de l’ANC).

Serà a les 8 del vespre al Centre Cívic de la Creu Alta Can Balsach (Ctra. de Prats de Lluçanès, 2).

divendres, 19 d’octubre de 2012

Inversors internacionals, independència (i Comissionat per a l’estat propi)

El banc d’inversió suís UBS ha publicat l’informe “Can Catalonia leave? Hardly” (el tinc en PDF, no he trobat el link) on explica que la independència és impossible i, si acaba passant, seria un desastre per a Catalunya. S’ha fet ressò CNBC (“Catalonia Independence Is a Myth: Report”) i El Confidencial (“Un informe de UBS a sus clientes tilda de "desastrosa" la separación de Cataluña”).

Podem criticar a UBS, als mitjans que ho han explicat per com ho han fet, etc., però en clau de futur és millor pensar què podem aprendre de cara al procés d'independència i actuar de forma racional i immediata. I em surten tres "lliçons": la necessitat de pensar bé el procés, d’explicar-lo a tots els agents rellevants (incloent la comunitat financera internacional), i d'avançar-nos i entendre quines seran les principals dificultats que ens trobarem per trobar-hi solucions.

Un “viatge” per l’informe.

Un dels arguments principals és que la independència és impossible perquè no podrem fer un referèndum:
In this article we investigate whether Catalonia can really secede from Spain and we conclude that, in all likelihood, it cannot.

(...) In short, it seems that Catalonia will not be able to hold a referendum on independence under Spanish law.
I que tot plegat acabarà amb una renegociació de les transferències fiscals a Catalunya perquè el President Mas està "jugant" amb el tema de la independència només per guanyar les eleccions:
(...) renegotiation of the inter-regional fiscal transfers’ mechanism is the most likely outcome.

(...) we think the independentist one is rather a card he is playing in the game with the central government to obtain something more realistic, such as the long-sought renegotiation of the intra-regional fiscal transfers’ mechanism.
Consideracions:
  • Cal tenir molt clara l’estratègia per fer un referèndum, perquè és cert que el Govern de l'estat ha dit que és il·legal i no està gens clar com ho farem.  I per això "des de fora" (com periodistes o cos diplomàtic) de forma raonable pregunten com el procés els catalans.  Només el Govern pot respondre aquesta pregunta
  • Respecte a la impossibilitat del referèndum, una altra lliçó és que tampoc es pot descartar la via de la declaració unilateral d'independència
  • No crec que el President Mas vagi de farol, però sí que cal mantenir una doble actitud amb el Govern: recolzar-los i “apretar-los”, de forma que avancin (bé i ràpid) cap a l’estat propi.  Les pressions per a què no ho faci seran enormes
UBS explica les enormes dificultats que Catalunya tindria per finançar-se a curt termini:
Sure, the debt and deficit levels may be improved, but there would still be huge uncertainties on Catalan future weighing heavily on investors’ minds (...). We think these would likely prevent the latter from rolling over maturing Catalan debt (let alone the central government’ debt Catalonia will have to take up). In such a scenario who would rescue Catalonia? Certainly not the Spanish regional fund.
Consideracions:
  • Com he explicat altres vegades (veure aquí) el principal repte d’un procés d’independència és finançar la transició (el “durant” i sobretot “l’endemà”). Catalunya estat, sens dubte, tindria una posició financera més sòlida a mig termini però unes grans dificultats de tresoreria a curt termini. Pensar aquest tema i donar resposta és fonamental (en l’escrit que citava apuntava algunes vies)
I tornem a un tema clau del que vaig escriure fa uns dies: UBS afirma que Catalunya quedaria fora de la Unió Europea i que això seria un desastre perquè perdria accés al mercat europeu:
The most likely outcome would then be for Catalonia to be out of the EU. The immediate economic implications would be huge. First of all, Catalonia would lose its access to the common market. Currently, 63% of its exports are directed to the EU and Spain. These would be hugely penalized. Businesses now based in Catalonia would have a big incentive to move just inside the Spanish border and thus access the common market.
Consideracions:
  • És irònic (per ser suau i no fer mala sang amb UBS) que un banc suís parli del perills d’estar fora de la UE, en especial que no hi haurien exportacions. I Suïssa? No està fora de la UE?  I no li va bé?  No exporta Suïssa a la UE?
  • Fa uns dies escrivia “Estat d’Europa o Estat de la UE?” on explicava que crec que l’admissió a la UE no serà immediata, però que no passa res sempre que formem part de l’Espai Econòmic Europeu i de l'Espai Schengen. Cal explicar, a Catalunya i a l’exterior, que la nostra és una aposta europeista, que farem l’impossible per formar part de la UE, que la UE és també una unió de ciutadans i que no té sentit fer fora als catalans si aconseguim la independència, etc... però que si quedem fora de forma temporal (o permanent) tampoc passaria res
L’informe també es fa ressò d’empresaris que alerten dels perills de la independència (i surten Lara, Piqué i Rossell). Sobre això:
  • Seria genial que grans empresaris es posicionessin públicament a favor de la independència (molts ja ho fan de forma privada i off the record). Crec però que és suficient que les organitzacions empresarials diguin dues coses tan senzilles com (i) “respectarem el que decideixi el poble de Catalunya” (com no podria ser d’una altra forma, per cert) i (ii) “la independència no és un problema"
  • Cal pensar en com respondre i solucionar els legítims temors que tenen molts empresaris (i de fet moltes persones) al procés d’independència des del punt de vista econòmic
Com a consideracions finals crec que cal:
  • Explicitar el procés de cara a la comunitat internacional: uns pregunten “com aconseguireu la independència” i altres (com aquest cas) diuen que directament és impossible perquè no és legal. Per això cal explicar com ho farem
  • Fer una gran (i permanent) acció internacional, incloent la comunitat financera i empresarial, explicant el “cas català” des del punt de vista econòmic (i respondre informes com aquest, anar a veure inversors internacionals, desenvolupar i explicar el pla de viabilitat de Catalunya, etc.)
  • Activar totes les eines diplomàtiques (Govern) i paradiplomàtiques (societat civil i institucions catalanes vinculades a organismes internacionals o simplement amb acció exterior rellevant) i, respectant la independència de cadascú, fer que vagin coordinades i enfocades a fer pedagogia i teixir aliances internacionals
I el més important: ho hem de fer molt bé, i això requereix molta feina, talent, mitjans i compromís. Per això crec que el proper Govern hauria de nomenar una mena de “Comissionat per a l’estat propi”, una persona de reconegut prestigi i confiança màxima del President, que depengués directament d'ell, i responsable de gestionar i coordinar tot el procés.

Hauria d'actuar amb total llibertat, amb autoritat sobre la resta del Govern (gran part de la seva feina seria transversal), i amb tots els recursos disponibles (interns o externs al Govern) al seu abast. I amb un equip tan competent com ell, enfocat sobretot en temes internacionals (tant de reconeixement com de negociació amb UE i Espanya), econòmics, institucionals (la pròpia creació de l’estat) i comunicació.  Estic pensant en noms com Heribert Padrol, Carles Boix, Salvador Cardús o Jordi Galí, tant de Comissionats o com a responsables d'algunes àrees (en aquest grup sí que han d'estar "els millors").

Aquest informe de UBS ens fa mal però ens dóna moltes pistes sobre què hem de fer i prioritzar.

P.D. Senyors d'UBS, Catalunya és viable.  Si encara no ho veuen ja li ho explicarem, no pateixin.  De fet el principal obstacle és la viabilitat d'Espanya sense Catalunya (veure "Independència i futur de l'euro").  Però també se'n sortiran.

dissabte, 13 d’octubre de 2012

"Estat d'Europa" o "Estat de la Unió Europea"?

(Article publicat a Vilaweb)

El moviment independentista català és europeista: la pancarta de l'11-S era "Catalunya, nou Estat d'Europa" i el President Mas planteja que la pregunta del referèndum sigui "Vostè desitja que Catalunya esdevingui un nou Estat de la Unió Europea?".  Hi ha un matís important però entre una cosa i l'altra: Europa vs. Unió Europea.

Europa sí, sens dubte.  Unió Europea?  Desitjable però no indispensable.  I en cap cas posar-ho com a condició indispensable per assolir la independència.  M'explico.

Des de Catalunya hi ha qui defensa que un nou estat català formaria part de la UE de forma automàtica. És però molt més realista (no ho dic jo, sinó experts internacionals) pensar que això no serà així i que Catalunya haurà de negociar amb la UE.  El resultat segurament seria l'adhesió de Catalunya a la UE pel seu propi interès, ja que Catalunya seria contribuent net des del primer dia, i perquè avui ja en formem part (recomanat article de Vicent Partal sobre el tema: "La 'Catalunya noruega' sí que fa por a Brussel·les").

Però podria passar que no fos així (per pressió espanyola o per altres motius), o que les negociacions s'allarguessin molt. Caldria doncs renunciar a la independència? Molts catalans potser pensen que sí perquè creuen que això comportaria una pèrdua del seu benestar.  Però no és així.

El que garanteix la prosperitat dels catalans és, apart de la independència, disposar de lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals.  És a dir, que les persones "es puguin moure" lliurement, i que l'activitat econòmica funcioni com fins ara, de forma per exemple que les empreses puguin importar i exportar sense problemes.  I això s'aconsegueix formant part de la UE, però també sent membre de l'Espai Econòmic Europeu (EEE), del qual formen part els estats de la UE, i Noruega, Islàndia i Liechtenstein. I per reforçar-ho, formant part de l'Espai Schengen (del qual formen part la major part dels estats de la UE, i Noruega, Islàndia, Liechtenstein i Suïssa).  I completar-ho amb acords bilaterals amb la UE, com Suïssa (que no forma part de l'EEE).  És a dir, ser part de la UE està molt bé, però ser com Noruega o Suïssa, també.

Ho reconec: sóc un "europeista euroescèptic" (veure aquí i aquí) que m'agradaria una gran integració europea i que la UE fos una estructura àgil, eficient i austera, però crec que això és impossible d'assolir.  Per això la idea de ser fora de la UE per estalviar-nos una burocràcia amorfa i cara, però tenir els principals avantatges de ser-ne part (com avui fan Noruega i Suïssa), em sedueix molt.  Entenc però que la majoria de catalans vulguin continuar formant part d'aquest club.  Per tant, prioritzem i dediquem màximes energies per ser-ne part, però que això no ens condicioni ser independents.  Així a més tindrem més poder de negociació amb la UE i, davant l'amenaça d'Espanya "quedareu fora de la UE", doble resposta: segurament no serà així perquè la UE vol Catalunya i, si acaba passant, no passa res (nota: pagesos, no patiu, si la UE no paga les PAC, ho farà l'estat català).

La UE té molts actius.  De fet el seu Nobel de la Pau ens recorda que és una de les principals garanties davant el bel·licisme espanyol, avui i a futur. Però no condicionem la nostra independència a formar-ne part.

I tornant al principi: Estat d'Europa o Estat de la Unió Europea?  Més fàcil: estat independent.  I en conseqüència, una proposta de pregunta pel referèndum: "Està a favor de que Catalunya esdevingui un estat independent?"

Emma a La Vanguardia

Interessant visió del Col·lectiu Emma que ha donat La Vanguardia.  I he trobat molt encertat el títol "Catalonia is not Madrid".  Aquí tens l'enllaç.

I unes paraules de l'article: "deure patriòtic" i "desacomplexat".

diumenge, 7 d’octubre de 2012

El discurs de l'odi

Estic molt content pel camí per a l'estat propi que ha començat el nostre país (com deia, vertigen i molta il·lusió).  Però també estic preocupat.

La preocupació ve pel discurs de l'odi (d'una part) d'Espanya que pot tenir conseqüències fatals.  A l'agost vam denunciar-ho a la comunitat internacional des del Col·lectiu Emma ("The world should be paying attention to hate speech in Spain (Notes on the recent death threats against a Catalan Olympian)").  I des de la Diada aquest discurs s'ha multiplicat exponencialment: des de les amenaces de militars retirats, d'associacions de militars, de Pedro J. o de Vidal Quadras, fins al surrealista article a El Mundo que dóna a entendre que els catalans vam matar a Jesucrist.

Passa a tots els nivells: de forma anònima per Internet (com l'escrit "A mis amigos españoles" que no sé com ha acabat en un foro d'Internet i ha generat +350 comentaris, la majoria, insultant-me) i de forma pública i desacomplexada, com els exemples que citava.

S'està alimentant un discurs de l'odi cap els catalans que pot acabar molt malament.  I no em refereixo només a un boicot a les empreses catalanes, a una ofensiva reguladora i centralitzadora contra interessos catalans, o una violència verbal cap els catalans, sinó en agressions físiques violentes.  Sí, això em preocupa.

Ho dic com a prevenció, no per a què el procés s'aturi.  Al contrari, el que cal fer és accelerar-lo i acabar-lo quan abans millor.  I esperar que aquesta preocupació sigui compartida pel Conseller Puig i els Mossos (suposo que és així).

Com deia fa un parell de mesos, que sigui paranoic no vol dir que no em persegueixin ("Independència i aparells de l'estat").

P.D. Més enllà del discurs de l'odi, també em preocupa que els aparells de l'estat s'infiltrin en l'independentisme i facin una acció violenta per desprestigiar tot el moviment, o que molts independentistes (començant per dirigents del Govern) tinguin la convicció que els seus mòbils i emails estan intervinguts.