dijous, 27 de desembre de 2012

Missatge (imbatible) al món

(Article publicat a Vilaweb)

Hi ha consens en que l’agenda internacional és prioritària en el procés cap a l’estat propi i que, per tant, és clau com expliquem Catalunya al món.

És complex però estem de sort ja que tenim un missatge simple i imbatible: "els catalans volem votar". Aquesta ha de ser la nostra carta de presentació, avalada per unes eleccions on ha guanyat de forma clara el dret a decidir. Quin demòcrata pot estar en contra de que els catalans votem? Qui es pot oposar a un referèndum per a què els catalans decidim el nostre futur? No ens cal explicar (d’entrada) que els catalans volem la independència sinó simplement que els catalans volem votar.

Aquest missatge guanyarà en importància perquè el govern espanyol farà l’impossible per impedir el referèndum. Democràcia espanyola? Els arguments espanyols són fàcils de respondre davant un espectador extern i imparcial. "Han de votar tots els espanyols". I en el cas d'Escòcia i Quebec, qui vota? "La Constitució no permet fer referèndums". Quina llei és aquesta que no permet l’exercici de la democràcia? “Abans cal reformar la Constitució”.

Òbviament l’afirmació “els catalans volem votar” l’hem de completar amb més explicacions (aquestes sí sobre la independència). De fet hi ha quatre preguntes clau a respondre en funció de l'interlocutor, que depenen del seu grau de coneixement sobre Catalunya, del seu origen, i de l'àrea que més el preocupi. Aquestes preguntes (i un apunt sobre les respostes) són:
  • Per què tenim dret a ser independents? (I explicar què érem abans del 1714 i, entre altres, donar una dada molt potent: el President Mas és el número 129 de la Generalitat, és a dir, és una institució amb molta història)
  • Per què ho volem fer ara? (I respondre amb la llista de greuges dels darrers anys, en especial l'Estatut, l'incompliment dels acords relatius al finançament i les infraestructures, i el dèficit fiscal crònic i permanent)
  • Com farem el procés? (Especialment rellevant en l’àmbit diplomàtic: com farem el referèndum i com gestionarem a nivell internacional la nostra conversió en un estat)
  • Com finançarem la transició? (Aquest tema és el que més em preocupa, i no només explicar-ho; no és tracta tant d’explicar que som viables sinó com ens finançarem a curt termini)
Aquestes són les grans preguntes avui, que es completaran amb una cinquena quan el govern de l’estat (obligat per l’exterior) faci una proposta de pacte trampa a Catalunya. “Per què no pacteu?” I caldrà explicar que aquest pacte és insuficient, arriba massa tard i, sobretot, que no el compliran (i recordar tant els incompliments de l’estat amb Catalunya com la manca de credibilitat de Rajoy al món).

Apart d'aquestes preguntes hi ha altres idees que hem de tenir present i transmetre, com les següents:
  • Volem fer un procés impecablement democràtic i lleial amb els nostres aliats internacionals: no volem trencar res, volem construir, i fer-ho intentant que tothom hi guanyi i vetllant per a què ningú hi perdi 
  • Espanya és viable sense Catalunya: la qüestió de veritat no és la viabilitat d’una Catalunya independent sinó la d’Espanya sense Catalunya. I la nostra resposta ha de ser que sí perquè si la comunitat internacional arriba a la conclusió que Espanya no és viable sense Catalunya, boicotejarà el procés d’independència
  • Unió Europea: cal transmetre que Catalunya té l'aspiració de ser membre de la UE i que això és el millor per a tothom,  no només els catalans (p.e. també per les empreses europees instal·lades a Catalunya o que exporten a Catalunya). Però que, si d’entrada no som membres, no passa res, ja que l’important és garantir el benestar dels ciutadans i això es pot aconseguir tant dins com fora la UE
Correspon al Govern desenvolupar aquest argumentari, preparar les respostes, i fer-ne difusió. I, més enllà del seu àmbit d’actuació, facilitar-lo a totes les persones i institucions de la societat civil que expliquen Catalunya al món.

Aquests missatges, òbviament, cal modular-los en funció de l’interlocutor, ja sigui premsa, inversors, institucions o polítics internacionals. Així, per exemple, cal tenir en compte que la comunitat política internacional es mou només per interessos, i que per tant amb ells hem d’insistir tant que "els catalans volem votar" com que els catalans no volem trencar res i no serem ser un problema per ningú (en tot cas ho serà Espanya, que pot estar disposada a morir matant).

Missatge simple i imbatible. Fa un parell de setmanes vaig recollir el premi Premi Joan B. Cendrós en nom del Col·lectiu Emmavaig dir unes paraules que acabaven així:

Hem d’explicar al món moltes coses, però n'hi ha una de clau: els catalans hem votat, els catalans volem votar, els catalans volem viure en un país normal. Això ho entén tot el món, això és imparable, i això sortirà bé.
Doncs això. I sense excuses, que només depèn de nosaltres.

1 comentari:

Loup Garou ha dit...

Enhorabona, un discurs clar, ben estructurat i, sobretot, molt ben escrit...