dissabte, 24 de novembre de 2012

El pacte (trampa)

Tard o d'hora tindrem una proposta de pacte per part d'Espanya. Ara sembla que s'han trencat tots els ponts però ho faran, o més ben dit faran veure que ho fan, per desactivar-nos internament i per desligitimar-nos internacionalment si rebutgem aquest pacte (trampa).

Quan parles amb "gent de fora" (premsa, analistes, diplomàtics...) venen a dir el següent:
  • La separació és dolenta per a Espanya i pel món
  • Rajoy ho intentarà salvar oferint un pacte als catalans 
  • Si no ho fa, rebrà una pressió descomunal extrema per a què ho faci, i acabarà oferint un pacte
  • Els catalans haurem de negociar i acceptar el pacte, perquè el món pot entendre (tot i que no els fa gens de gràcia) que vulguem ser independents si Espanya tanca totes les portes, però no si en deixa alguna oberta
N'estan convençuts, és el seu escenari base, i ho hem de tenir molt present per "gestionar-ho".

Crec, i així els explico, que sí que hi haurà oferta de pacte però que:
  • Serà molt dolent, és a dir, totalment insuficient inclòs per a aquells que es conformen amb el pacte fiscal, entre altres raons perquè si fos molt bo seria el final politic de Rajoy
  • A més no el compliran, perquè és el que sempre ha fet l'estat (mani qui mani) amb Catalunya, i també els recordo els incompliments sistemàtics de Rajoy amb els seus aliats (?) internacionals (la manca de credibilitat internacional seva i del seu govern ens ajuda molt)
Aquesta proposta futura de pacte (trampa) ens obliga a actuar (ja) per fer el procés irreversible:
  • En clau interna, recolzant i pressionant al Govern, ja que pressions a favor del pacte en rebrà moltes i molt importants. I també continuar fent pedagogia de l'estat propi per evitar que aquells que votarien SÍ, però que volen un encaix impossible de Catalunya a Espanya, vegin que aquest ja és impossible (són els que poden decantar el resultat d'un referèndum)
  • A l'exterior, explicant els greuges i els incompliments sistemàtics de l'estat amb Catalunya de forma que s'entengui que cap pacte és creïble i que, a més, és massa tard. I també que el problema no és només econòmic, sinó un conflicte polític amb una derivada econòmica molt important. És a dir, que no és només una qüestió de diners
Hi haurà proposta de pacte trampa.  Com ho gestionem és clau, aquí i a l'exterior.

P.D. Jo sí que estic a favor d'un pacte.  De fet, de dos pactes: sobre com fem el referèndum, i sobre com ens dividim els actius i passius quan ens separem.  I també a favor d'un no-pacte i fer la nostra si l'acord és impossible.

3 comentaris:

mai9 ha dit...

Això que la separació de Catalunya amb España sigui dolenta pel món... vaja, parafrasejant el Carod: no tenim la clau del món. Tenim influència i tot ens afecta a tots, però com ho dius fa la pinta que tenim el món en contra la nostra independència, i això no ho veig.

I a aquests de fora els costa molt entendre res. Si em permets un consell, no deixis que t'interroguin per un pacte vingut d'España, digues que tu ets subjecte polític català. Explica que el que fan històricament a España és imposar-se perquè som minoria. I els catalans n'estem fins el monyo.

Si el veí de dalt un dia s'aficiona per la música clàssica, doncs enhorabona.

Explica també que els canvis polítics costen molt de temps, i que els 10 últims anys hem seguit els camins de pacte amb España, i que ara ja estem fent el nostre camí.

David M. Maurel ha dit...

Dubto que mai Rajoy ofereixi un pacte minimament positiu per als catalans perque se'l menjaríen ells mateixos, i posaríen un govern PPSOE "de emergencia nacional" dirigit per algú de l'ala dura estil Aznar, Aguirre o Mayor Oreja.
Abans utilitzaran totes les (moltes) eines disponibles al seu abast per a desprestigiar i dividir (demandes incloses ja que els tribunals són seus). Aquesta serà la primera fase (ja hem vist del que són moralment capaços en aquestes eleccions) i hi afegiran un ofec total de les finances catalanes (tenen l'aixeta pel mànec).
Si aixó no funciona, la segona fase pot ser agafar quatre nanos embolicats amb estelades i un corresponsal de l'ABC i posar-los trencar aparadors, per aleshores fer veure a Europa que el procés no en té res de pacífic.
I si tampoc els funciona, abans d'autoritzar una consulta que perdríen, no dubtaran a intervenir les institucions i inhabilitar el president. Tenen setze mil milions de raons per fer-ho (són moltes raons).
I Europa? Doncs difícil, perque per un costat han d'acceptar un poble que decideix democràticament i pacíficament el seu futur, i per l'altre es queden amb un tren rovellat sense màquina en el qual han invertit molts diners.

Anònim ha dit...

Malgrat la devallada de CIU, no s'ha de tirar la tovallola, la premsa internacional fa ènfasi amb la majoria del parlament per fer el plebiscit.
El pacte que proposin no s'ha d'acceptar, hem de fer la nostre.

Felicitats pel post