dissabte, 13 d’octubre de 2012

"Estat d'Europa" o "Estat de la Unió Europea"?

(Article publicat a Vilaweb)

El moviment independentista català és europeista: la pancarta de l'11-S era "Catalunya, nou Estat d'Europa" i el President Mas planteja que la pregunta del referèndum sigui "Vostè desitja que Catalunya esdevingui un nou Estat de la Unió Europea?".  Hi ha un matís important però entre una cosa i l'altra: Europa vs. Unió Europea.

Europa sí, sens dubte.  Unió Europea?  Desitjable però no indispensable.  I en cap cas posar-ho com a condició indispensable per assolir la independència.  M'explico.

Des de Catalunya hi ha qui defensa que un nou estat català formaria part de la UE de forma automàtica. És però molt més realista (no ho dic jo, sinó experts internacionals) pensar que això no serà així i que Catalunya haurà de negociar amb la UE.  El resultat segurament seria l'adhesió de Catalunya a la UE pel seu propi interès, ja que Catalunya seria contribuent net des del primer dia, i perquè avui ja en formem part (recomanat article de Vicent Partal sobre el tema: "La 'Catalunya noruega' sí que fa por a Brussel·les").

Però podria passar que no fos així (per pressió espanyola o per altres motius), o que les negociacions s'allarguessin molt. Caldria doncs renunciar a la independència? Molts catalans potser pensen que sí perquè creuen que això comportaria una pèrdua del seu benestar.  Però no és així.

El que garanteix la prosperitat dels catalans és, apart de la independència, disposar de lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals.  És a dir, que les persones "es puguin moure" lliurement, i que l'activitat econòmica funcioni com fins ara, de forma per exemple que les empreses puguin importar i exportar sense problemes.  I això s'aconsegueix formant part de la UE, però també sent membre de l'Espai Econòmic Europeu (EEE), del qual formen part els estats de la UE, i Noruega, Islàndia i Liechtenstein. I per reforçar-ho, formant part de l'Espai Schengen (del qual formen part la major part dels estats de la UE, i Noruega, Islàndia, Liechtenstein i Suïssa).  I completar-ho amb acords bilaterals amb la UE, com Suïssa (que no forma part de l'EEE).  És a dir, ser part de la UE està molt bé, però ser com Noruega o Suïssa, també.

Ho reconec: sóc un "europeista euroescèptic" (veure aquí i aquí) que m'agradaria una gran integració europea i que la UE fos una estructura àgil, eficient i austera, però crec que això és impossible d'assolir.  Per això la idea de ser fora de la UE per estalviar-nos una burocràcia amorfa i cara, però tenir els principals avantatges de ser-ne part (com avui fan Noruega i Suïssa), em sedueix molt.  Entenc però que la majoria de catalans vulguin continuar formant part d'aquest club.  Per tant, prioritzem i dediquem màximes energies per ser-ne part, però que això no ens condicioni ser independents.  Així a més tindrem més poder de negociació amb la UE i, davant l'amenaça d'Espanya "quedareu fora de la UE", doble resposta: segurament no serà així perquè la UE vol Catalunya i, si acaba passant, no passa res (nota: pagesos, no patiu, si la UE no paga les PAC, ho farà l'estat català).

La UE té molts actius.  De fet el seu Nobel de la Pau ens recorda que és una de les principals garanties davant el bel·licisme espanyol, avui i a futur. Però no condicionem la nostra independència a formar-ne part.

I tornant al principi: Estat d'Europa o Estat de la Unió Europea?  Més fàcil: estat independent.  I en conseqüència, una proposta de pregunta pel referèndum: "Està a favor de que Catalunya esdevingui un estat independent?"