divendres, 26 d’octubre de 2012

Catalunya, Alemanya i Espanya (versió JP Morgan)

La setmana passada va ser UBS (veure "Inversors internacionals, independència (i Comissionat per a l’estat propi)") i aquesta JP Morgan amb l'informe "Catalan challenge asks real questions of Europe". I el que diu és interessant ja que ens dóna "pistes" sobre què cal fer, ens ajuda a construir el relat a nivell internacional, i ens recorda la necessitat d'explicar el projecte a inversors internacionals (incloent un "pla de viabilitat" de la Catalunya estat).

El més important de l'informe és una qüestió que planteja i que he advertit abans en el blog: per què han de ser solidaris els alemanys si els catalans volem deixar de ser-ho?
Why should Germans support poorer Spanish regions if Catalans object?
(...) this opens a larger political question for the Euro area as a whole; namely that if Catalonia is unprepared to subsidize Spain’s poorer regions, why should Germany or other countries of the European north? This is the same question that IMF members (e.g., China) ask of the Euro area as a whole in its management of the crisis. We expect this question – of the political mandate for transfers - will ultimately need to be tested in referenda across other parts of the Euro area; Catalonia could simply be leading the way.
Aquesta pregunta és legítima i me l'han feta sovint. I la resposta no és òbvia i crec que ha d'anar per la via de dir que el problema econòmic és important però que aquest és conseqüència d'un conflicte polític irresoluble; que Catalunya seria contribuidora neta a la Unió Europea i que per tant seguiríem sent solidaris; i que la comparació seria com si Alemanya donés els seus impostos a Brussel·les i li retornessin només una part, i que a més això fos insuficient per cobrir les seves despeses bàsiques.

Hem de ser capaços de respondre aquesta pregunta (que de fet és la base d'un article al Financial Times arran aquest informe, veure aquí), tot i que és més fàcil explicar a l'exterior que volem un estat (que és gestionar els nostres impostos i moltes més coses) que el pacte fiscal (que era només era demanar més diners).

Altres qüestions rellevants de l'informe són:

Catalunya és viable però el repte és com es finança a curt termini (veure "Pacte fiscal, hisenda pròpia, independència") i el cost que suposaria per Espanya (tema recorrent, veure "Independència i futur de l'euro")
An independent Catalonia might be credible in the long term, but major fiscal and political questions remain
Transition costs of a move toward independence would be high, and trigger broader worries about Spain
Preveuen un llarg període d'inestabilitat (crec que, pel bé de tots, quan més ràpid vagi el procés millor, ja que la inestabilitat és i serà un problema i, quan abans s'acabi, millor)
We think many of the issues around independence (or autonomy) will remain unaddressed for some years to come; investors should expect continued low-level uncertainty – a referendum may not, in practice, come until late 2014 or beyond.
Creuen que Rajoy farà crèixer encara més el sentiment independentista!
(...) if Madrid hides behind constitutional objections we expect this simply to lead to an escalation of pro-independence sentiment in Catalonia (although we do not discount the possibility of the Rajoy government handling things poorly).
Unió Europea: accés no serà immediat però ens veuran amb simpatia (i sobre això, crec que és un error vincular la nostra independència a formar de la UE - veure ""Estat d'Europa" o "Estat de la Unió Europea"?")
Were Catalonia ever to achieve independence it would likely need to reapply for membership of both the Euro area and the European Union as a whole
(...) Comments from European Justice Commissioner Reding over the past few weeks do suggest however that the EU institutions would be ready to take a constructive attitude toward a Catalan membership application
I un tema clau: creuen que tot plegat acabarà en només més autonomia
Autonomy is the most likely outcome
Aquest és (malauradament) una percepció compartida per una gran part dels analistes i mitjans internacionals. I bé, som nosaltres (ciutadans votant i Govern "fent") els que hem de demostrar que això de la independència va de veritat. Sobre això, tot i que crec que el Govern i CiU aniran fins el final i que el llenguatge del President Mas és molt correcte, les seves paraules sovint encara s'interpreten a l'exterior com ambigües (un suggeriment: si no vol dir "independència", que digui que volem un estat com Dinamarca o Holanda).

Cal destacar a més de l'informe alguns apunts que em fa l'amiga EA:
  • En positiu, que parla de que hi descentralització de la despesa però no dels ingressos; reconeix el deficit fiscal territorial de Catalunya (i dóna les dades de les balances del 2005 del Ministeri); i reconeix la relació entre dèficit fiscal territorial de les CCAA i l'endeutament
  • I erradaes: compara els esforços que fan els països europeus rics amb els pobres amb el que fa Catalunya, però no té en compte que Catalunya ho fa sempre, no perquè hi hagi crisi (i que la nostra magnitud és molt gran); la major cessió de tributs en el nou model de finançament no ha implicat que ara gestionem ("collect") més impostos; quan parla de les febleses de la balança fiscal, no és cert que l'impost de societats s'imputi on és la seu de les empreses (es territorialitza en funció de l'activitat econòmica, no del lloc on s'ha recaptat); i el càlcul del cost de les estructures d'estat és inconsistent amb l'acceptació del dèficit fiscal territorial (no poden imputar uns costos de 5.8% perquè si Catalunya ara rebés això de l'administració central, no es tindría aquest dèficit)
Aquest informe és, again, una eina útil sobre aquells aspectes a treballar, prioritzar, clarificar i comunicar.

P.D. La setmana passada vaig la trucada d'un "prohom" del país que respecto i aprecio on em renyava (de bon rotllo) pel meu post sobre l'informe d'UBS ("Inversors internacionals, independència (i Comissionat per a l’estat propi)").  Em deia que havíem de ser positius, que a nivell internacional s'havien fet grans avenços i que havíem de treure pit.

Te raó, a nivell internacional tenim molta molta feina feta (i ens queda una feina brutal encara per fer...).

3 comentaris:

mai9 ha dit...

Sobre això de perquè ha de donar diners Alemanya si Catalunya no ho vol, el Mas els hi va anar a explicar:


Mas se fija en Alemania
El viernes pasado, Mas recibió a un grupo de diputados alemanes a los que explicó que la situación de Catalunya en España era "similar" a la de Alemania en Europa, es decir, comparten el papel de contribuyentes a los que no se les reconoce su aportación. La diferencia, añadió, es que Alemania manda en Europa y Catalunya no pinta nada a la hora de decidir en España.

Anònim ha dit...

Molt interessant, com sempre ;-).

Hi ha una balança que, de cara a l'exterior, serà difícil d'equilibrar: lo identitari vs. lo econòmic.

Si parlem d'espoli fiscal se'ns acusarà d'insolidaris, i si recalquem el fet indentitari, se "tribalistes". Crec que l'enfoc de Mas, en aquest aspecte, és òptim: paguem i no manem, ergo, marxem, manem i paguem a UE.

Estic d'acord en que la feina feta a l'exterior és espectacular, és cert. I, per mi, ha estat una sorpresa. Però les teves entrades ajuden a optimitzar-la.

@elsomatent

Manel Bargalló ha dit...

Molt d'acord Salva.
Jo afegiria un altre punt que ara per ara és clau per aconseguir més comprensió internacional, sobretot a Alemanya.
La pobra democràcia espanyola que no deixa fer un referèndum o consulta, junt amb les amenaces i coaccions d'intervencions policials i millor armades, per impedir que els catalans siguin consultats.

A Alemanya l'argument econòmic és contraproduent, ho sé per experiència pròpia. Ells et diran que cada més els treballadors estan pagant un % dels impostos per solidaritat als länders de l'est. De fet jo pago al cap de l'any més de 1.500€. Tot això a part del deficit fiscal entre länders