diumenge, 16 de setembre de 2012

Vertigen, il·lusió i molta feina per endavant

Vertigen. Estic experimentant moltes sensacions però una que sento amb intensitat és vertigen: el procés ha començat, i construir un estat és tan necessari per garantir el benestar dels catalans com extremadament complicat. Ho hem de fer molt bé.

Aquest vertigen no és nou. El vaig començar a tenir fa unes setmanes quan hi va haver una gran eclosió del Col·lectiu Emma.  De forma pública potser s'ha vist amb una major presència nostra als mitjans tant catalans com estrangers (veure aquí i aquí), però l'important de veritat és que hi ha hagut una explosió de visites a la nostra web (el 40% des de l'estranger) i s'han multiplicat els contactes amb periodistes i altres agents internacionals. Des del meu petit àmbit d'actuació sento una gran responsabilitat de fer-ho molt bé.

Des de fa uns dies em sento molt orgullós del President del meu país. Crec que no m'havia passat mai, o almenys mai amb el mateix nivell d'intensitat. Les paraules del President Mas dijous i divendres (el dimecres em va deixar confós) explicant i defensant l'estat català han estat genials. És clar que m'hauria agradat que ho hagués fet abans, de forma més explícita o fixant terminis, però el pas endavant marca un abans i un després. La frase "sense Convergència no hi ha independència" és totalment certa, i l'aposta del President Mas per l'estat propi suposa saltar un dels principals obstacles que teníem en el camí.

Dit això, tornem a la feina. Cal ser escèptic amb tots els governs i governants, i també amb el nostre Govern. És una actitud sana i realista davant dels incompliments que massa sovint fan els polítics, ja sigui perquè menteixen o per la seva incapacitat per implantar les seves promeses utilitzant alguna excusa o altra. Per això cal seguir amb el binomi d'ajudar i apretar al nostre per a què no es faci enrere, ho faci bé i ho faci ràpid. Suport sense donar cap xec en blanc.

Sortiran molts entrebancs externs que caldrà resoldre. Però també d'interns i en l'àmbit del Govern em preocupen dos:
  • Un, l'estratègia del Govern: entenc que no tinguin totes les respostes ni puguin explicar-ho tot, però intueixo (i tant de bo m'equivoqui) que el més calent és a l'aigüera. Cap problema que (quasi) comencin ara, però que ho facin bé i amb formalitat, i per exemple segueixin l'exemple d'Escòcia i crein una comissió (des del Govern) que fixi i treballi  les claus del procés. Aquesta comissió, per cert, podria estar liderada pel professor Carles Boix
  • I dos, la demora permanent en la concreció i execució del projecte. Això d'anar creant estructures d'estat està molt bé per anar avançant la feina, però les estructures d'estat es creen quan es té un estat (per no recordar que ERC justificava els tripartits amb l'argument de crear estructures d'estat...).  No ens podem precipitar però tampoc ho podem condicionar a tenir un quasi-estat dintre d'Espanya, cosa que és impossible
Vaja, que em preocupa el risc que CiU acabi fent com el PNB, amb un discurs nacionalment molt fort, creant moltes expectatives, però no trencant mai amb Espanya i demorant sempre les decisions clau per una raó o per l'altra. L'estratègia del pacte fiscal, trigant dos anys a presentar la proposta a Madrid i fer-ho en un moment d'extrema debilitat financera de la Generalitat, no em fa ser molt optimista respecte el calendari ni a la visió estratègia (!) del nostre Govern. Em sento molt orgullós del meu President però suposo que sap que aquest orgull es pot convertir en hostilitat si es fa enrera o si no ho acaba aconseguint perquè segueix una estratègia equivocada o, simplement, perquè no està a l'alçada.

Ah, i independència sí però la resta també. El procés ha de ser impecable però l'acció del Govern, més enllà del procés, també. Hi ha coses per les que no cal esperar a tenir estat, com la transparència, ètica o tolerància zero amb la corrupció. O una política que, tot i les restriccions pressupostàries, vetlli per protegir aquells col·lectius més dèbils de la nostra societat. Oriol Pujol ha dit que "la Constitució no pot ser una excusa" per aconseguir l'estat català. Hi estic d'acord. Però el procés d'estat català tampoc pot ser coartada per no fer net dels casos de corrupció, regenerar la classe política o, simplement, tenir un bon govern.

En aquest procés no només el Govern ha de canviar d'estratègia. La societat civil, i ara m'estic referint a l'activisme independentista, també. Fins ara ens dedicàvem a explicar els avantatges de la independència, pensar el procés, mobilitzar la gent i pressionar al Govern.  Part d'aquesta feina l'haurà de fer ara el Govern. Hem de seguir estant molt actius però fent algunes coses diferents.  Això sí, sense oblidar si el Govern s'ha mogut és perquè la societat l'ha pressionat, i això ho hem de seguir fent (perquè a més els unionistes també pressionen i ara ho faran més).

En fi, ha estat una setmana molt intensa. La manifestació, les declaracions del President Mas, la feinada d'Emma... Ha estat la culminació de molts anys de feina de molta gent.

Celebrem-ho... i a seguir treballant.

4 comentaris:

bado constans ha dit...

mercès per la feina que heu fet, la que feu i la que fareu !

Hector Sbert ha dit...

Hola Salva,

Unes reflexions que em venen al cap llegint aquesta entrada al blog i quan penso en els independentistes de bona fe com tu.

Artur Mas no és independentista. Ho demostra el fet de que, com bé dius al teu article: a) no fixa terminis; b) no parla d'independència; c) parla de crear "estructures d'Estat", whatever that means... (Un altre exemple de l'eterna ambiguitat convergent. Ambiguitat eterna i consubstancial a Convergència. O és que no és prou coneguda?).

Artur Mas està preparant les properes eleccions al Parlament, que convocarà tan bon punt la seva aposta pel pacte fiscal acabi en un no res, com així serà (proper capítol el dia 20 de setembre a la Moncloa).

Es presentarà a aquestes eleccions intentant arreplegar tot aquest vot escalfat per ell mateix, per tal d’obtenir la majoria absoluta, malgrat la crisi i malgrat el fet que el Govern de CiU ha aplicat les mesures més antisocials de totes les que han aplicat la resta de Governs autonòmics (els quals donen la culpa de tot al Govern central).

Justament aquest tall antisocial de les mesures econòmiques preses pel govern de CiU és el que demostra el populisme del seu discurs. I també posa de manifest l’enorme debilitat dels arguments econòmics per la independència (que em prenc la llibertat de mencionar en el teu blog...). Varis exemples: A Catalunya es paga 1 euro per recepta , 3 euros per dinar al cole amb carmanyola, 20 euros per anar per autopista de Barcelona a Manresa en concessió catalana (Tabasa), i si vols anar del centre de Barcelona a l’aeroport en algún mitjà de transport fiable diferent al taxi o al bus, espera a que la Generalitat acabi el metro que li pertoca fer i que encara no ha fet. Tot això és degut a decisions del Govern de Catalunya. I són fets. De veritat ens podem seguir creient que la causa dels problemes econòmics de Catalunya és Espanya? Ah! I si vols anar-te’n de compres en horari no laboral o que els teus fills aprenguin anglès a l’escola pública amb immersió lingüística, no visquis a Barcelona. Ves-te’n a viure a Madrid.

Una cosa és estar d'acord en el problema de l'anomenat deficit fiscal. Una altra cosa és pensar que la independència és la solució als problemes de les finances públiques catalanes. No ho és.

Els problemes econòmics de Catalunya són els mateixos que tenen la resta d'economies perifèriques de la UE, amb Estat propi o sense Estat propi (quina és la taxa d’atur de Catalunya? I la de Grècia?).

I encara una altra cosa és ser independentista per raons emocionals o sentimentals, per aquells que es senten catalans i no espanyols . Però ser-ho per raons econòmiques, em sembla d’entrada erroni.

Fa tres dies teníem els carrers de Barcelona plens de banderes espanyoles per la victòria de la selecció espanyola a la Eurocopa. Van durar tres mesos. Ara els tenim plens d'estelades. Duraran tres mesos. I així successivament. Les emocions fortes són l'opi del poble, expressió que no m'agrada massa, però que lamentablement, es va demostrant que és certa. I els polítics ho saben i ho intenten aprofitar en el seu interès. Això és lamentable.

Per tant,

1) Tu que ets independentista, no te’n fiïs d’Artus Mas. Oblida’t d’Artur Mas.
2) Com pot ser que el NYT t’anomeni a la mateixa frase “economist and separatist”? No seràs “separatist” per ser “economist.” Seràs un “separatist” (ho ets des de com a mínim els vint anys que fa que et conec) “who happens to be an economist.” Molt diferent i molt més defensable que el que fan els tactics caçadors de vots i que després diran “si te he visto no me acuerdo” (en català “si t’he vist no me’n recordo”, en anglès pel NYT “if I have seen you, I don’t remember”) o “donde dije digo, digo Diego” (en català, “on vaig dir dic, dic Dídac”, i proposta en anglès pel NYT “where I said “I say”, I say “*!!!***”), dos dels principals esports dels polítics hispànics.

mai9 ha dit...

Sbert, al minut 37,15 de la conferència l'Artur Mas diu que s'identifica amb el clamor popular que demana la independència. No diu la paraula "independència", però no passa res.

http://www.tv3.cat/videos/4242110

I tampoc em fa res que no digui el terminis. Cada cosa al seu moment.

I tampoc em fa res que l'home miri de guanyar les eleccions, ja està bé amb el PSC que fa temps que busca manera de perdre-les.

I que el Mas s'ha passat l'estona pactant retallades amb el PP? Doncs sabem-ho i no el votem! Carai, que per això estem.

mai9 ha dit...

Salva dius: "L'estratègia del pacte fiscal, trigant dos anys a presentar la proposta a Madrid i fer-ho en un moment d'extrema debilitat financera de la Generalitat, no em fa ser molt optimista respecte el calendari ni a la visió estratègia (!)"

A mi si que em fa ser optimista, perquè entenent que va en sèrio, el que ha aconseguit dos anys parlant del pacte fiscal és que hi hagi anat caient tothom. Fins i tot el Duran estava a la manifestació per la independència i si li haguessis dit directament des del principi, no hi hagués anat.

En la meva opinió actual el Mas ha aconseguit fer un caldo que tothom s'hi ha acostat.

I el Mas a la conferència al Ritz va dir que la debilitat de les CCAA és també la debilitat d'España, sobretot a Europa. Per tant, tenim una debilitat extrema econòmica? Sí, però hem guanyat molta fortalesa política.

I fixa't també que el Mas ha demanat el rescat a España tranquilament, i a veure si li diuen que no. I a veure com criden els españolistes contra Catalunya, cosa que ens dona més fortalesa política.