dijous, 13 de setembre de 2012

El President Mas (i el separatista habitual) al New York Times

La premsa internacional ha fet un gran ressò de la manifestació de la Diada. En general ha estat positiu però en massa casos han parlat que la demanda era per un tracte fiscal just, conseqüència de la informació limitada que molts mitjans estrangers tenen de Catalunya, de l'estratègia del Govern d'explicar que Catalunya és com una Padània, i d'interpretacions com les de Duran Lleida (que per cert controla la Secretaria d'Exteriors del Govern) i Joana Ortega que explicaven la manifestació com un clam pel pacte fiscal.  En els propers dies farem un comunicat/resposta des del Col·lectiu Emma dirigit als mitjans internacionals.

El President Mas ahir va fer un pas significatiu. Insuficient però sens dubte significatiu.  I el New York Times en parla a "Rally Brings Strong Call for Catalan Fiscal Sovereignty".
The leader of Catalonia on Wednesday urged the national government in Madrid to grant his region fiscal sovereignty, perhaps his strongest demand yet for more independence a day after hundreds of thousands of Catalans held a surprisingly large separatist rally in central Barcelona.
I surto al New York Times comentant-ho:
It was “his strongest statement to date in favor of separating from Spain,” said Salvador García Ruiz, a founder of Collectiu Emma, an association promoting Catalan interests.

“It shows that our politicians are being forced to follow the lead of our people, who are a long way ahead of them on the road toward independence,” he said.
També cal valorar que l'article parla d'una manifestació enorme, pacífica i festiva, i que explica l'aspiració d'independència en un context històric, explicant que es van perdre les llibertats el 1714.

Sobre tot plegat, algunes consideracions:
  • Vista la dimensió internacional que està prenent el conflicte polític Catalunya-Espanya, espero que el Govern s'adoni que, apart de dedicar-hi recursos, ha de modular el missatge i deixar de presentar les nostres aspiracions només en termes de diners
  • CDC aposta per l'estat propi.  Perfecte.  Però que la seva por a no repetir un sis d'octubre (veure aquí i aquí) i el seu "gen convergent" no els faci seguir un procés lent que perdi la finestra d'oportunitat que s'ha obert.  Si han trigat dos anys a presentar a Madrid una proposta de pacte fiscal, quant temps trigaran a pensar i implantar les "estructures d'estat" que explicava el President Mas?  Sens dubte amb prudència, però accelerant molt el procés
  • Us imagineu que Helmut Kohl hagués esperat a impulsar la reunificació d'Alemanya a tenir el suport majoritari dels alemanys?  El seu lideratge va ser dir "hem de fer això" i explicar als ciutadans el camí a seguir.  I fer-ho.  Jo espero això d'un líder.  Aquí anem a l'inrevés, la societat civil obrint camí i el Govern seguint, però és el que (de moment) tenim
En fi, a seguir treballant.

2 comentaris:

Clidice ha dit...

Picar pedra ha de ser la màxima, no deixar els convergents de petja, que notin el nostre alè rere l'orella. Si no és així, difícilment ens en sortirem. :)

Candide ha dit...

El problema de Kohl era perdre el moment històric, després del què hi podria haver hagut molts obstacles a la unificació per por a una Alemanya massa forta. I el preu que va haver de pagar era la total europeització de la política alemanya.

El problema de Mas és el conflicte ètnic a Catalunya, en el que també podria intervenir Madrid. Mas s'ha decidit per una de les parts en conflicte, la nacional-catalana, però això és una radicalització en la que ha de deixar la iniciativa a una mal anomenada "societat civil", concentrant-se en l'aspecte econòmic.

Per això el malabarisme que està fent. Jo penso que és un frivolitat més de les seves, amagant-se darrera d'una percepció ja bastant totalitària de què és el poble, i fent veure que només executa la voluntat del poble.

Això li pot esclatar en qualsevol moment, a casa com en relacions amb Madrid o també en el terreny internacional.

Mas ja està començant a fer el Kohl que no vol perdre el moment històric, però Kohl, recordo, no tenia problemes domèstics. Com hauria estat tot si la gent de la RDA s'hagués rebelat contra la reunificació?