diumenge, 23 de setembre de 2012

L'amenaça de la pesseta

(Article publicat a Vilaweb)

La "moguda independentista" de les darreres dues setmanes ha estat la cortina de fum perfecta per a què Rajoy amagui la veritable amenaça per a l'economia catalana i espanyola: postposar la petició de rescat a Europa.

Rajoy ha fet coses radicalment contràries a la seva ideologia i anterior discurs, com pujar els impostos o alliberar un pres d'Eta, però hi ha dos temes en els que no ha cedit: fer una mínima concessió a la reivindicació catalana del pacte fiscal, i demanar formalment l'ajut financer a Europa. El primer ha facilitat l'eclosió independentista. La segona pot arrossegar Espanya i Catalunya a la catàstrofe econòmica, incloent la sortida de l'euro i la tornada a la pesseta.

Rajoy ha amenaçat sortir de l'euro per intentar evitar la petició de rescat o, si aquesta s'acaba fent, que sigui en condicions el menys dures possibles (tant les mesures a implantar com el control al que s'hauria de sotmetre). Darrera la visió que més val tornar a la pesseta (i trencar l'euro) abans que acceptar un rescat amb condicions massa dures sembla que està Álvaro Nadal, Director de l'Oficina Econòmica del govern espanyol i mà dreta de Rajoy. I Rajoy va utilitzar aquesta amenaça fa uns mesos per aconseguir un acord en condicions teòricament favorables (que jo no creia, per cert, que fos tan bo).

És en aquest context d'amenaça de tornar a la pesseta que cal entendre l'article dels economistes espanyols Jesús Fernández-Villaverde, Luis Garicano i Tano Santos a El País "No queremos volver a la España de los 50" el juny del 2012 on advertien de la catàstrofe del que això implicaria:
Y es que salirnos del euro, por mucho que resulte tentador, sería, muy probablemente, mucho peor de lo que imaginamos.

(...) Lo triste es que a muchos de nuestros políticos este escenario no les asusta: una economía cerrada es una economía en la que pueden hacer y deshacer a su antojo, usando las palancas de la peseta para dar dádivas a sus amigos a discreción.
I els dos primers van insistir dels perills de la sortida de l'euro en un article al Financial Times (veure "Rajoy must enact a radical plan for Spain") aquest agost.  Les elits espanyoles insisteixen perquè saben que és una amenaça real que el govern espanyol.

Hi ha moltes raons que expliquen el desastre de tornar a la pesseta: l'euro va ser un error però, ja que hi som, és molt pitjor marxar.  I si marxem, als costos que comenten aquests economistes, pels catalans a més tindria el cost de viure sota el paraigües espanyol.  És a dir, si algun català defensa sortir de l'euro (assumint per cert les tesis de l'amic Jonathan Tepper), que sigui per tenir la lira catalana i no la pesseta espanyola

Per tant, més enllà de les amenaces i acusacions a Catalunya de crear inestabilitat econòmica, cal tenir present que la principal amenaça que tenim catalans (i espanyols!) és justament l'orgull patri del govern espanyol, que utilitza una amenaça letal (sortida de l'euro) per aconseguir millors condicions en un rescat inevitable, estirant massa la corda amb el perill que es trenqui.  I en aquest procés (pols) el govern espanyol està perdent suports internacionals clau, cansats d'esperar que Rajoy actuï. Potser, quan els necessiti, serà massa tard.

És a dir, davant les acusacions d'inestabilitat a Catalunya cal recordar que el perill més imminent ve de Rajoy i que, posats a pressionar, el pressionin a ell. I també advertir, a aquells que diuen que el procés d'independència posa en risc euro i pensions, que el risc real i immediat ve de pertànyer a Espanya. Aquesta és la veritable, greu i imminent amenaça. I sense oblidar que quan (si) finalment demanen el rescat, seguirem en mans de Rajoy i el seu govern, garantia de catàstrofe econòmica (veure el gran escrit del Professor Sala-i-Martín).

Dit això, ja explicava a l'agost ("Independència i futur de l'euro") que el procés d'independència podria desestebilitzar l'euro, per la inestabilitat que provocaria a Espanya i per la seva disminució en la seva capacitat de repagament dels seus deutes. I també apuntava solucions. Amb això vull dir que les principals amenaces econòmiques venen d'Espanya, però això no treu que hàgim de fer un procés impecable de forma que ens vegin des de l'exterior com un país lleial, seriós i solvent.

Ens hem de posicionar com l'aliat ideal al sud d'Europa.  I per fer-ho tenim molta feina per endavant, especialment en el camp diplomàtic, on ens hem d'explicar molt més i de forma molt diferent de com ho hem fet fins ara.

3 comentaris:

Edward Hugh ha dit...

La lira, no, el florí.

Es a dir, encara que tots fem el maxim d'esforç per salvar l'euro, hem de reconneixer que hi ha mes d'un 50% de possibilitat que d'aqui a cinc anys l'euro no sigui amb nosaltres. Llavors necessitem un pla "A", i un pla "B".

Malgrat els arguments del nostre amic Jonathan, estem en el mon financialment globalizat del segle XXI i no el mon del segle vint, i Europa no es Argentina. Seria molt millor si l'Euro pugues sobreviure, pero el naufragi tant de Espanya com de Italia ho fara molt dificil. I no dubtem, la sortida de Catalunya de Espanya implica el naufragi espanyol, que es, com tu ben dius, en marxa ja.

Si els Catalans no estan disposats a permanentment subsidiar Espanya, quines possibilitats hi ha de que els alemanys votaran en un referendum per permanentment subsidiar Espanya, Italia, Grecia i Portugal. Impossible. Els alemanys no son prou rics, i rapidament es trobarian en el mateix embolic en que Catalunya es troba ara amb Espanya. A mes a mes, si es fa Els Etats Units de la Zona Euro (l'unica manera de estabilizar la regió) els alemanys perderian soberania, i estarian en una minoria, igual que els Catalans vis-a-vis Espanya ara. Aixó no passara, llavors millor que posem els cinturons de seguretat ara. Aixó sera un Dragon Can tremendo.

mai9 ha dit...

Edward, però la diferència amb un Estats Units d'Europa i el txiringuito d'España és que a España s'han imposat els castellans i s'emporten els diners dels catalans mentre apelen a la Nación Española, i això a Europa no passaria. Els alemenys seguirien sent alemanys, i si es donen diners en solidaritat europea serà perquè hi estan d'acord.

Salvador ha dit...

Pots més que por de condicions molt dures hi ha por del que es podria descobrir en inspeccions ben fetes. http://www.lematin.ch/24362889