dilluns, 10 de setembre de 2012

Independència, pacte fiscal i New York Times

El New York Times ho té clar: en el seu editorial sobre les eleccions al Quebec fa un símil amb Catalunya i afirma el següent ("Separatist Victory, but Not Separation", les negretes són meves):
Ms. Marois will probably choose what Canadian pundits have dubbed “Plan-B nationalism,” as practiced by, among others, European separatists in Catalonia and Scotland: play the separatism card to wrest as much power and money as she can from the federal government.

That’s fair enough. French Canadians, like the Catalans and Scots, are a distinct people with a distinct history, and have every right to assert their language and identity in federal forums. But it’s best for all Canadians that the contentious and bitter battles over separation are not on the agenda this time around, and may be off it for good.
És a dir, els governs del Quebec, Catalunya i Escòcia flirtegen amb la independència per així aconseguir més autogovern.  En el cas català, el pacte fiscal.

No és casualitat que el NYT digui això: és el resultat d'explicar a l'exterior les aspiracions catalanes només en termes de diners (veure aquí o aquí) i reflecteix declaracions a l'estil "pacte fiscal o independència" de Josep Rull (o que Duran Lleida, apart de presentar-los com antagònics, s'oposa fermament a la independència).  Si del que es tracta és "pacte fiscal o independència", mort al pacte fiscal.

Els ciutadans podem dir la nostra però al final mitjans internacionals i cos diplomàtic pregunten: "què diu i què farà el seu Govern?".  La democràcia va així.  Les ambigüetats creen fantasies a Catalunya però a l'exterior s'interpreten tal i com les explica el New York Times: d'independència res, només més diners i més autogovern.  Bé, de fet és el mateix que pensen molts catalans (i d'altres fem l'esforç per no pensar-ho i donar el benefici del dubte a pesar dels banys de realitat que massa sovint rebem).

Dimecres veurem si el Govern utilitza la manifestació de l'onze de setembre per començar el procés de construcció d'un estat o com a eina per negociar el pacte fiscal amb l'argument "si no me'l doneu mireu què demana la gent!", gastant un temps que no tenim.  Espero que entenguin que aquesta manifestació va dirigida a ells i no a Madrid, però el discurs del President Mas no em fa ser gaire optimista (no dubto que comparteixi l'objectiu de l'estat propi però amb això no n'hi ha prou, i menys per part del President de Catalunya).

Des del Govern molts diuen (de forma privada, això sí) que van a per l'estat propi.  Ho han de demostrar, tenen la càrrega de la prova.  Si ho fan tindran un poble al darrera.  I si fan el que explica el New York Times (= el mateix que sempre), molts no oblidarem mai l'oportunitat històrica que han deixat escapar.  I si van per l'estat propi, però amb un pla de molt llarg termini que fa perdre la finestra d'oportunitat que s'ha obert, tampoc.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

The choice is not about fiscal agreement or secession.
I think this makes it definitely clear:
http://politica.elpais.com/politica/2012/09/11/actualidad/1347366634_518448.html

The choice is plain: with Spain and EU vs. without Spain and without EU

mai9 ha dit...

we don't want to be in Spain, and we want to be in Europe. From that we can work things out.