divendres, 31 d’agost de 2012

Ràting i pla de viabilitat

Està sent una setmana molt complicada per la imatge de Catalunya al món. Primer el rescat, i ara la baixada del ràting de Standard and Poor's (S&P) al nivell de bo escombraria (ull a la premsa internacional de demà, tot i que el cert és que va fer més mala sang pel rescat català la premsa espanyola que la internacional).

Si algú ens digués que té bo escombraria una regió que no pot pagar ni a les entitats socials, amb altíssims nivells de deute, que acaba de demanar el rescat, i enfrontada amb el govern de l'estat del qual depèn per pagar les nòmines, potser no ens sorprendria. Però si ens diuen que es tracta de Catalunya...

L'informe de S&P és molt clar:
  • La baixada de ràting és per la demanada d'un pacte fiscal, que defineix com "politically sensitive and difficult to implement in the context of Spain's current economic environment" i que creuen que "could potentially lead to disagreements with the central government" 
  • Si les reivindicacions "no aflueixen", el ràting pot baixar quatre graus ("we could lower the rating by four notches (to 'B-' from 'BB') or more, if we see that the region's access to central government-sponsored liquidity mechanisms is jeopardized") 
  • En el millor dels casos (és a dir, si paren les tensions amb el govern de l'estat, acceptant el status quo miserable actual), el ràting no pujarà, és a dir, seguirem sent bo escombraria ("We see no upgrade potential for Catalonia at this time")
S&P té un "track record" d'actuar tard i malament, i en aquest cas a més basa la seva valoració en una anàlisi política, fet gens habitual (ja que ho fa, podria ser molt més complert i explicar per exemple les balances fiscals, i aplicar criteris polítics quan per exemple analitzi la qualitat creditícia d'Espanya).

Dit això, aquest ràting, el rescat i la situació de la Generalitat mostra la inviabilitat de l'autonomia, ja que amb el sistema de finançament actual i els nivell del deute públic català, sense l'ajut de l'estat (amb els nostres diners, però sense el seu ajut) Catalunya no pot fer front als seus pagaments.

Trist paper el de S&P, al servei dels que des d'Espanya rebutgen ni tan sols analitzar les demandes legítimes d'un millor finançament de Catalunya, i dels que des de Catalunya diuen que millor no fer gaire soroll. Amb tot, S&P dóna algunes pistes sobre les alternatives que tenim:
  • Resignar-se a com estem avui i continuar sent bo escombraria
  • Intentar el pacte fiscal i ser encara més escombraria
  • O explorar altres vies que l'informe, que pretén ser polític, ni tan sols planteja (però que molts defensarem l'11 de setembre)
Els independentistes ens fem un fart d'explicar la viabilitat d'una Catalunya independent i (intentar) respondre mil preguntes sobre el procés.  D'acord, ho seguirem fent.  Però autonomistes i "pactefiscalistes", expliqueu també el vostre pla de viabilitat de Catalunya.  El nostre genera dubtes, però el vostre ja sabem que no funciona i a on ens porta.

L'únic (!) que demano al Govern és un pla de viabilitat (realista) de Catalunya.

5 comentaris:

Candide ha dit...

La incertesa hi és perquè les tensions entre Madrid i Barcelona són reals.

Amb un acord sólid entre Madrid i Barcelona ja no hi hauria ni tensions ni incertesa.

La creació unilateral de la hisenda catalana augmentaria les tensions. La independència encara més.

Si s'accepta l'argument que un estat català, una vegada independent, reconegut i estable, oferiria un panorama molt més positiu, encara s'hauria d'insistir que les incògnites polítiques com arribar-hi han de tenir l'efecte més inmediat.

Ningú no pot fer les seves provisions saltant-se l'actualitat i el futur més pròxim per basar-les en un futur hipotètic que encara depèn de molts factors nacionals i internacionals.

Recordem que estem en crisi, i els ingressos a Catalunya han baixat com a tot arreu. Els 16.000 millions són xifra del 2009, en el millor dels casos. Només a Catalunya hi ha qui s'atreveix a dir que la independència donaria immediatament 16.000 millions més al nou estat.

edp ha dit...

Algun dia algú hauria de valorar les agències de ràting, que entre d'altres coses mentre les grans corporacions financeres es dedicaven a la "creativitat financera" ells miraven cap a d'altra banda. De fet el que digui S&P poc ens canviarà de la situació actual el que si que ho faria és que d'una vegada tirèssim pel carrer del mig i ens declarèssim independents i a partir d'aquí, tira cap a muntanya perla!!

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Candide, les tensions són reals i, si hi ha hisenda unilateral o anunci de camí cap a l'estat propi, anirà a més. Estic d'acord en que cal aprofundir en el procés, per solucionar incerteses (i explicar-les a la gent).

La independència NO donaria de forma immediata 16.000€ milions, tot i que aquest número segurament és vàlid avui com a balança fiscal normalitzada pel cicle econòmic.

edp, no cal donar massa importància a les agències, però tinguem clar que de vegades (i sempre tard) tenen raó

Candide ha dit...

Salva, jo no aprofundiría en el procés secessionsita en un moment tan delicat com aquest.

Estic conscient que molts veuen ara l'oportunitat daurada, i no els veig totalment equivocats. No obstant, no ho faria, perquè en temps de crisi econòmica el potencial de conflicte és molt major.

Però si s'ha de fer, abans de prometre la rica i plena, que sisplau es digui quines fronteres tindria i quina relació amb les seves minories.

Que hi hagi un ampli acord entre els separatistes que una Catalunya estat estaria més bé econòmicament, sense explicar què és aquesta Catalunya em sembla una falta horrible.

No em sembla permissible de cap manera.

mai9 ha dit...

Candide, si no ens agrada una Catalunya independent de dretes, tranquila que podrem votar al cap d'un temps perquè sigui d'esquerres.