divendres, 17 d’agost de 2012

Pacte fiscal, hisenda pròpia, independència

(Article publicat al Nació Digital: "Pacte fiscal, hisenda pròpia, independència")

Crec que el principal problema per engegar un procés d'independència és disposar de prou recursos per fer front a totes les despeses de la Generalitat en el curt termini, incloent les nòmines dels funcionaris o el repagament del deute. Avui la Generalitat és depenent de les transferències que rep del govern de l'estat (fa un any es tenien uns dos mesos de marge, ara res) i no té accés al mercat de capitals per emetre deute. Per tant resoldre aquest escull és fonamental si es pretén la independència sense caure en un nou sis d’octubre (veure aquí i aquí).

Aquest plantejament podria implicar un aval a l’estratègia d’intentar aconseguir primer una hisenda pròpia que recapti els impostos i, si no s'aconsegueix amb un pacte amb l'estat, fer-ho de forma unilateral. I, una vegada aconseguida, anar a per la independència. Al respecte però caldria fer dues consideracions.

La primera és que no està clar que CiU vulgui el pacte fiscal com un primer pas cap a la independència, com ens recorda sovint Duran Lleida o Joana Ortega, o com deixa entreveure Josep Rull amb el seu “pacte fiscal o independència”, que implica que si aconseguim la hisenda pròpia ja en tenen prou. Potser molts sí ho veuen per aconseguir la independència, però persones significatives, no.

La segona és que aquesta estratègia està fallida: mai ha estat possible aconseguir el pacte fiscal i demorar la seva presentació només ha servit per col·lapsar financerament a la Generalitat i deixar-la en una posició d’extrema debilitat. I insisteixen. Apart no s’han treballat en temes clau per construir l’estat propi (que no costen molts diners) com tenir dissenyada aquesta hisenda pròpia (tot i que ara sembla que s’està fent) i fer pedagogia internacional de l’estat català (i no només del dèficit fiscal i que volem més diners).

També és cert, però, que el Govern ha plantejat el pacte fiscal en uns termes que, si fa un pas enrere, decebrà a molta gent. En tot cas mirant a futur cal pensar en com resoldre aquest tema, per si el Govern “s’anima”, es veu forçat a fer-ho, o algú altre pren el relleu. I tot i haver-hi pensat molt reconec que aquí no tinc una resposta clara, ja que no és el mateix definir un pla avui (en una situació d’extrema debilitat), d’aquí uns mesos (quan quasi estarem morts), o fa un o dos anys, quan es veia que arribaríem a la situació actual.

En tot cas, lligant hisenda pròpia amb procés d’independència hi ha tres accions clau a fer, sent la hisenda pròpia un tema clau però no l’únic:

  1. Activar de forma immediata una hisenda pròpia a Catalunya, principalment a través de les diputacions, potenciant l'agència tributaria catalana, i promovent un pacte fiscal de la Generalitat amb els contribuents (Alfred Bosch dixit). Ara, no es pot fer recaure la responsabilitat de pagar els impostos de la Generalitat als ciutadans, és a dir, si algú ha d’anar a la presó per aquest tema hauria de ser el President Mas
  2. Reflexionar, de forma restringida i confidencial, en com gestionar tot el procés. Un molt bon punt de partida són els documents que ha fet el Cercle Català de Negocis (veure aquí), on fan reflexions interessants sobre com aconseguir recursos. Apart de la hisenda pròpia està el reconeixement internacional, la negociació de repartiment d’actius i deutes amb Espanya, etc. (per cert, part de l’estratègia pot ser negociar crèdits ponts amb aliats internacionals avalats per actius de l’estat català)
  3. Activar un pla per sortir de la gàbia: jo aniria pel que el Professor Carles Boix anomena vies exprés o semiexprés (referèndum o eleccions constituents), tot i que crec que el Govern anirà per la via superlenta (el Govern aniria a les eleccions amb un “ara sí, hisenda pròpia!”)

Demorar el procés és esgotar un temps que no tenim, i intentar una hisenda pròpia sense pretendre sortir de la gàbia no serà entès quan Espanya estigui totalment intervinguda.

Està en mans del Govern seguir aquesta via (tinc tantes esperances com escepticisme) i els ciutadans hem de fer una doble acció: pressionar al màxim al Govern (i quan arribi el moment, votar a partits que defensin explícitament l’estat propi, entre ells espero que a CiU), i treballar en reflexionar i solucionar els temes clau del procés, com aquest de finançar la transició i els inicis de l’estat català. I quan més demorem aquest segon punt, més dèbils i menys país.

I tornant a l’inici: si disposéssim d’una hisenda pròpia seria molt més fàcil tot el procés. Però si la tinguéssim també sortirien altres excuses i si l’aconseguim alguns diran que ja no cal la independència. Però això no treu que un tema clau (“el tema clau” per a mi) és com financem la transició i els inicis de l’estat català. Molt complicat però no impossible, i quan abans ens hi posem, millor.

2 comentaris:

Jaume Soler ha dit...

Quin gust poder-te llegir les teves reflexions més sovint.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

I a mi rebre cometnaris com aquest, que em fan pujar l'autoestima!