diumenge, 5 d’agost de 2012

La intervenció de Catalunya (VI)

L'impagament de serveis concertats per part de la Generalitat, especialment dolorós en el cas de les entitats socials, ha aflorat (again) els greus problemes de tresoreria de la Generalitat.  Com he explicat en vàries ocasions el problema de la Generalitat no és complir l'objectiu de dèficit sinó de tenir diners per fer front a les seves despeses, és a dir, de tresoreria.

I el problema, com va dir el Conseller Mas-Colell, previsiblement es repetirà:
"O el govern d'Espanya ens envia liquiditat o aquest problema es repetirà, i es repetirà cada mes"
I de l'impagament a la retallada: si ara s'impaguen uns serveis és perquè encara s'ofereixen, però la pressió financera de la Generalitat farà que deixi d'oferir allò que tingui marge per deixar de fer-ho, i oferir però no pagar o pagar moooooolt tard tot allò que no pugui deixar d'oferir, augmentant el seu deute amb proveïdors (i, per tant, escanyant més l'economia, ja molt anèmica).  Cercle viciós.

I malauradament aquestes retallades i retards en els pagaments no seran suficients i les pressions des de l'exterior per controlar i intervenir les autonomies augmentaran.  Al respecte una nota de Citi "Spain: focus on the regions".

L'anàlisi des del punt de vista econòmic té molt sentit, Catalunya és l'autonomia més citada (i en forma de "problema"), i fa una reflexió rellevant que sona a "suggeriment":
Aside from the present funding gaps, concerns about regional fiscal indiscipline need to be addressed to ensure debt sustainability for the Spanish general government. After last year’s large deficit overshoots in the regions, deficit overshoots are likely in 2012, too. The recently passed Budgetary Stability Law looks formidable on paper, but has yet to prove effective.
És a dir, afirma que les autonomies incompliran l'objectiu de dèficit (com ja us he explicat) i l'estat ha d'utilitzar la llei que té per controlar-les (la Budgetary Stability Law és la Llei d'Estabilitat Pressupostària 2/2012, que va tenir el vots favorables de PP, CiU, UPyD, Foro i UPN, i que regula com s'han d'intervenir les autonomies).

I ull, per fer-ho més fàcil, el govern de l'estat ha presentat per la via d'urgència una modificació a aquesta llei que, com no, té trampa.  El "Proyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2012, de 27 de abril, de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera" afegeix una disposició addicional a la llei 2/2012:
La situación de riesgo de incumplimiento del pago de los vencimientos de deuda financiera, apreciada por el Gobierno a propuesta del Ministro de Hacienda y Administraciones Públicas, se considera que atenta gravemente al interés general procediéndose de conformidad con lo dispuesto en el artículo 26 (de la llei 2/2012)
Aquest article 26 de la llei 2/2012 es refereix a com s'intervé una autonomia que ha demanat el rescat (o l'ICO 4 que parla Francesc Homs).  És a dir, una vegada la Generalitat demani diners per pagar els seus deutes i despesa corrent, l'estat en tindrà prou amb dir que hi ha risc d'incompliment de pagar el seu deute per iniciar el procés d'intervenció.  I de fet és fàcil argumentar que aquest risc existeix, atenent a les pressions de tresoreria de la Generalitat (tot i que el Govern ha afirmat que aquest deute té prioritat absoluta, entre altres perquè ho diu la Constitució).  Ho farà l'estat?  Ja he dit que crec que a l'estat cal, però serà un element de pressió i control més.

En fi, dins la gàbia, amb el problema no d'arribar a fi de mes sinó de com paguem les despeses dels mesos anteriors.

I insisteixo: per mi no és tan important que el Govern demani el rescat (de fet, posats a demanar, quants més diners demani millor) sinó que que tingui un pla per sortir de la gàbia.  I quan abans, per una qüestió ja de supervivència, millor.

P.D. Dono per fet (!) que després de l'acte de dignitat del Conseller Mas-Colell no assistint a la reunió de Montoro, CiU votarà en contra d'aquest projecte de llei.  De fet crec que els partits catalans haurien de votar d'entrada NO a tot a Madrid, i plantejar-se l'abstenció o el vot afirmatiu només quan una llei suposi una millora substancial per Catalunya.

2 comentaris:

Eduard - Llibres Per Pintar ha dit...

Només hi ha un pla per sortir de la gàbia coherent. Cal que l'11 de setembre hi hagi tanta gent al carrer que es pugui accedit a la independència per la via directa. És l'únic pla raonable.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Eduard, i que l'endemà el Govern faci el que ha de fer...