dissabte, 21 de juliol de 2012

Per què li diem intervenció si en veritat és un suïcidi?

S’aproxima una nova setmana on pel matí parlarem d’intervenció i per la tarda de pacte fiscal, o a l’inrevés. Surrealista. Sembla el dia de la marmota, dins la gàbia, esgotant un temps que no tenim.

Com he explicat al govern de l’estat no li cal intervenir-nos, en té prou amb ofegar-nos... i rescatar-nos quan el nostre Govern ja no pugui més. I aquest és el camí que l’estat segueix: aprova un mecanisme de liquiditat (que a més és totalment insuficient) que comporta menys autonomia per a les regions que s’hi acullin. I el País Valencià acaba de demanar-ho i previsiblement aviat ho farà Catalunya. El govern de l’estat ve a dir: podeu morir per asfíxia, o us podeu prendre aquesta pastilla que us permetrà una mort menys dolorosa, uns diners per anar fent mentre anem acabant amb vosaltres. I el Govern segurament demanarà aquest nou rescat per poder pagar nòmines i poca cosa més, i així qui dia passa setmana empeny, guanyant un temps que no servirà per a res.

Hem de mirar endavant. I jo ho intento, tot i que de vegades em costa, com quan veig al President Pujol defensar la independència (a la seva manera) mentre va combatre l’independentisme durant 23 anys quan era President. Endavant, però aquest mirar endavant és un exercici que he de fer cada setmana, perquè tot just fa uns dies CiU es va abstenir en la votació d’aquest mecanisme de liquiditat de les autonomies que permet una major intervenció de Catalunya. I també va votar fa uns mesos a favor de la llei que permet intervenir formalment a les autonomies, i una majoria de diputats catalans sempre ha votat (a Catalunya i a Madrid) a favor dels “millors finançaments de la història” que ens han portat a la misèria i asfíxia actual (veure “La responsabilitat dels catalans”). O l’any i mig que el Govern porta manant, que ha executat una estratègia que ens ha portat a la situació actual. D’acord, el punt de partida era complicat, però què ha fet i què ha aconseguit aquest Govern? Arribar a com estem avui, una situació d’extrema debilitat, per aconseguir què? El pacte fiscal?

I ara què? Fa uns dies el bon amic Edward Hugh deia que hem “d’amenaçar a Espanya amb eduació”. I tot seguit Quico Homs diu que el Ministre Montoro és un “macarra” i després rectifica. I no sé què és pitjor: explicitar que és un macarra (amb un llenguatge potser impropi d’un portaveu del Govern) o dir-ho i rectificar. Perquè potser el millor era no dir-ho, però quan ho diu em sento identificat, i si després rectifica penso que per una vegada que el Govern diu les coses pel seu nom, es tira enrere.

Faig l’esforç de mirar endavant, en positiu. D’acord. Però quina és la proposta? Res que no passi per sortir de la gàbia és acceptar la fi de Catalunya i el sofriment dels catalans. Avui llegia que el Ministeri d’Educació redueix un 70% els ajuts a Catalunya pels llibres de text. Hi ha nens de famílies molt pobres que no podran seguir les classes perquè simplement no tindran llibres. I les taxes universitàries són les més altes de l’estat. I l’atur, la dependència, el port, i molt més. No és un tema de greuges, és mirar la realitat que ens envolta.

Acollir-se a aquest mecanisme de liquiditat no és el final de l’autogovern. És (només?) un nou pas, un més, per anar reduint els nostres graus de llibertat. I li podem dir intervenció per a què sembli que el mal ve de Madrid i així amagar la responsabilitat que tenim des de Catalunya (que hem avalat l’instrument), però en veritat és una nova píndola que ens prenem, una mena de suïcidi per així evitar el patiment d’una mort més dolorosa... o el cost (temporal) d’intentar sortir de la gàbia.

D’acord, mirem endavant. Però en aquest “endavant”, que potser inclou acceptar aquest mecanisme de liquiditat, per qualsevol estratègia que passi per l’autonomia o guanyar temps, que no comptin amb mi: no puc ser còmplice del final del nostre país.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

absolutament d'acord
tot i que tothom és queixa de les retallades, encara no he escoltat cap polític català ni periodista que sigui capaç de denunciar que si cal fer retallades, doni alternatives ha aquestes retallades, sino hi ha diners per escoles, quan sortirà algú a dir que tancant totes les lines d'AVE (ja que totes son deficitaties) segurament hi haurà diners per educació i sanitat,
Tenim presa perque ens cal la presa
Eliseu

Xavier Rull ha dit...

Ja tens raó en el que dius! Aquest govern de Mas simplement ens ha fet perdre un any que era vital per al futur de Catalunya. Fent volar coloms amb un pacte fiscal que ja ha quedat obsolet abans de nàixer.

Anònim ha dit...

Que algú com tu escrigui un post com aquest, és senyal de que estem molt pitjor del que els més pessimistes ens pensavem. Lo més trist de tot és adonar-se de que els catalans es mereixien tot el que els hi acabarà passant, per manca de coratge. JG