diumenge, 1 de juliol de 2012

Notes sobre la cimera europea

He trigat a valorar la nova cimera europea perquè ahir van operar a la Vinyet i vaig estar tot el dia out (la van operar de dues hèrnies; va anar bé i avui ja és a casa, però és la meva nena i tot i ser una operació menor estava bastant neguitós).

Intento esbrinar què ha passat i el clam general és que (i) Rajoy i Monti han guanyat a Merkel i que (ii) en línies generals ha estat una cimera molt positiva. Analitzo la cimera i torno a aquests dos “clams”.

El més important de la cimera és que s’ha acceptat que els diners que vinguin d’Europa per recapitalitzar el sistema financer no seran supersènior (problema que he explicat aquí i aquí). Això redueix el risc del deute públic espanyol i per tant implica menor prima de risc: positiu per Espanya (tot i que negatiu per la resta de països que deixen els diners).

La resta crec que és important en quant indica una bona direcció però poc més. Es a dir, és més rellevant pel que s’intueix que pel que s’ha aprovat, ja que no s’ha concretat prou i està subjecte a futurs acords i a la creació de nous mecanismes/institucions:
  1. Europa injectarà diners directament al sistema financer espanyol (que és el que volia Rajoy) i sense garantia de l’estat espanyol (al contrari del que es va acordar fa dues setmanes). Consideracions:
    • Això passarà quan hi hagi l’òrgan europeu de supervisió bancària, el 2013, és a dir, potser no passa mai o passa massa tard
    • Europa no posarà diners a fons perdut: tindrà una forta condicionalitat i implicacions (potser també pels bonistes).  I, això és important (crec que en tornarem a parlar, temps al temps), potser no es trobarà una solució/acord entre el que proposa Alemanya i el que vol acceptar Espanya (em costa de creure que Alemanya accepti assumir pèrdues per injeccions al sistema financer espanyol)
    • Amb tot, aquesta intervenció directa tindria una part molt positiva: trencar la relació viciada entre sistema financer i risc sobirà
    • Conclusió: aporta una bona direcció, però pendent de concretar, i a implantar d’aquí uns mesos (el mentrestant i el procés de transició fins el nou sistema és crític)
  2. Acord per comprar directament deute públic (pensant en el deute espanyol i italià) a través del Mecanisme d’Estabilització Financera (ESM):
    • Això és important per Itàlia i per Espanya, ja que el cost del seu deute públic està disparat
    • Aquesta compra de deute seria a canvi d'algunes "condicions" però es podria fer sense l’estigma d’una “intervenció” (per cert, a l’igual que ha fet el Banc Central Europeu fins ara amb la compra de deute secundari)
    • No obstant, l’acord diu que això serà possible però no queda clar com es farà, en quins termes, etc... És a dir, haurem d’esperar una nova cimera (o crisi) per veure com s’implementa, tot i que és positiu que ja existeixi un acord general sobre aquest tems
És a dir, dubtes sobre què vol dir tot plegat: com s’injectaran els diners, en quins termes i amb quines condicions. I condicions en tindran moltes, sobre el sistema financer i sobre l’economia (p.e. IVA, reforma laboral, retallades, control de les autonomies...): sens dubte augmentarà la supervisió i intervenció d'Europa sobre l’estat. I amb tot això, com deia fa uns dies, ull a l’evolució del ràting d’Alemanya: tot això són molts diners, que ha de posar tot Europa i en especial Alemanya.  Ii per cert, quan veiem que es redueix la prima de risc d’Espanya, fixem-nos quina part s’explica per l’increment del deute alemany, que va augmentant el seu risc.

Per últim, diners per "creixement": Hollande és el rei del creixement, diu que cal gastar 120.000€ milions per sortir de la crisi. I és cert que cal implantar mesures de creixement, però segurament aquest acord, almenys a Espanya, servirà com a coartada per mantenir inversions absurdes (p.e. AVEs a enlloc) i per justificar que no es compliran els objectius de dèficit públic (no perquè s’hagi invertit en “creixement” sinó perquè no s’han implantat mesures efectives d'austeritat).  Feu-vos les següents preguntes: Quina inversió que no estava previst fer-la es farà fruit d’aquest acord? Quina inversió es farà amb l'excusa d’aquest acord? Tot plegat, coartada pel malbaratament (quan veig a Hollande em ve al cap ZP)

I per cert, i Grècia? No era el gran “marro” d’Europa? Crec que tot i no ser protagonista aquesta cimera li ha anat molt bé, ja que ha aflorat la feblesa d’Alemanya i de la UE, que segur que utilitzarà el govern grec per renegociar els seus deutes. Sense oblidar que Irlanda té dret a una millora de les condicions del seu rescat, per igualar-lo a les condicions del nou acord. O Finlàndia, que no crec que vegi amb bons ulls la nova cimera i potser pressiona per a què no s'implantin les seves conclusions.  Creixeran els nans, temps al temps.

Net net: un pas en la bona direcció? Segur. Però cal rematar. I al respecte, dues consideracions:
(…) totes les reformes que semblen necessàries per salvar la situació (p.e. unió fiscal, fons de garantia de dipòsits europeu, mutualització del deute, eurobons, etc.) són poc menys que impossibles
Tan de bo m’equivoqui, però aquí encara hi ha molt per acordar i per implementar
  • I dos, els terminis que s’estan plantejant són a massa llarg termini: estem en el temps de descompte
I el problema és que el resultat final sembla binari: o Europa se’n surt o s’enfonsa, però difícilment pot continuar de forma indefinida així, a mitges, anant tapant i amagant forats i problemes. 

Tornant a l’inici:
  • Victòria de Monti i Rajoy? A curt termini sí (pel tema del seniority, per injecció directa als bancs, i per possibilitat de compra de deute públic), però com que només són acords generals sense lletra petita i amb molts interrogants, ja ho anirem veient sobre la marxa. Ara, no crec que Merkel deixi un euro sense posar condicions que assegurin que aquest euro, amb els seus interessos, es tornarà
  • Grans resultats de la cimera? El millor per aconseguir “emocionar” al personal pels resultats d’una cimera europea és baixar prèviament les expectatives al nivell més baix possible. Eufòria a curt termini, molta feina a fer per a llarg termini 
La incertesa baixarà molt quan se sàpiga la lletra petita i, sobretot, el dia que arribin diners (a l’igual que va baixar quan el Banc Central Europeu va fer barra lliure de subhastes). Fins llavors, cimeres i grans declaracions per anar guanyant temps.

P.D. I Catalunya? O ets un estat o no hi ets, i no hi érem. O potser sí que se n’ha parlat, quan comentaven la indisciplina de les regions espanyoles, s’ha posat l’exemple de Catalunya, i Rajoy ha dit que no pateixin, que està quasi intervinguda i que això és només el començament.