dissabte, 7 de juliol de 2012

Notes de la cimera europea (una setmana més tard)

Algun amic m'ha preguntat perquè la prima de risc no baixa: "però no s'havia solucionat tot la setmana passada"?  Doncs no.

El que explicava fa una setmana ("Notes de la cimera europea") és vigent, sobretot en el sentit de que calia concretar tot plegat:
La incertesa baixarà molt quan se sàpiga la lletra petita i, sobretot, el dia que arribin diners (a l’igual que va baixar quan el Banc Central Europeu va fer barra lliure de subhastes). Fins llavors, cimeres i grans declaracions per anar guanyant temps.
Els darrers dies, de fet, no només no han servit per concretar res sinó que a més s'estan qüestionant alguns acords de la setmana passada.  De fet, part de la complicació és un tema que ja comentava sobre possibles nous entrebancs: Finlàndia.  Deia :
(...) O Finlàndia, que no crec que vegi amb bons ulls la nova cimera i potser pressiona per a què no s'implantin les seves conclusions. Creixeran els nans, temps al temps.
I Finlàndia ha dit que prefereix deixar l'euro abans que pagar el deute dels PIIGS ("Debt crisis: Finland warns of euro exit rather than pay debts of others"), vol garanties adicionals pels diners que deixi a Espanya ("Finland to start collateral talks with Spain"), i també ha qüestionat que els diners que deixi Europa a Espanya no siguin supersènior ("Finland Contests Seniority Clause in Spain’s Bank Bailout").

És a dir, recapitulant, la setmana passada es va acordar:
  • Que deute no sigui supersènior - QÜESTIONAT
  • Que es pugui comprar directament deute públic a través del Mecanisme d’Estabilització Financera (ESM) -  QÜESTIONAT
  • Que els diners s'injectarien directament en bancs i caixes
    • Com deia "això passarà quan hi hagi l’òrgan europeu de supervisió bancària, el 2013, és a dir, potser no passa mai o passa massa tard"
    • A més, si Finlàndia vol garanties pels diners que deixa a Espanya, vol dir que està en qüestió que la intervenció d'Europa sigui directament al sistema financer, ja que de fet està demanant un aval de l'estat (Finlàndia no serà l'únic: com deia, "no crec que Merkel deixi un euro sense posar condicions que assegurin que aquest euro, amb els seus interessos, es tornarà")
Apart hi ha altres complicacions, com la pressió que s'està fent a Merkel per a què canviï els termes del rescat a Espanya (p.e. carta de 160 economistes alemanys) o la incapacitat de Rajoy, setmana sí setmana també, d'implantar cap mesura econòmica rellevant que permeti racionalitzar l'economia espanyola i/o augmentar la seva competitivitat.

Doncs això, com deia fa unes setmanes respecte la prima de risc ("Notes sobre la prima de risc"):
(...) la pregunta adient no és per què no baixa la prima de risc sinó perquè algú hauria de comprar deute públic espanyol
És a dir, fins que no es donin raons clares, rigoroses, certes i contundents, òbviament acompanyades d'accions (i dels diners), no hi haurà motius per comprar deute espanyol i, per tant, per a què baixi la prima de risc.

Les cimeres estan bé, però si el que s'aprova no es concreta, o si es revisa al cap d'uns dies en sentit contrari, no serveixen per a res (excepte per a què continuï la incertesa; i ull, el moment és molt delicat i, si fa unes setmanes "urgia" una solució, ara ja "crema").

P.D. Sento totes les autocites, però m'ajuda a explicar tot plegat (i crec que a més mostra una certa coherència entre els diferents escrits que vaig fent).