dilluns, 30 de juliol de 2012

La intervenció d'Espanya (IV)

Un bon amic molt més savi que jo (ell es guanya la vida exercint de savi mentre jo "només" tinc un blog), al que havia confessat la meva preocupació sobre com podia evolucionar la situació econòmica aquest agost, m’ha escrit el següent:
Si el BCE intervé massivament, se salva Espanya de la punxada primera. Almenys durant un mes, fins que decideixi el TC alemany. La probabilitat de l’acció de Draghi és ara per ara alta. O sigui que potser l’agost no serà decisiu. En tot cas, queda Catalunya ... sempre a la corda fluixa.
Vull comentar la part “espanyola” del seu email (la “catalana” la deixo per aquí uns dies)... i discrepo: no sé què passarà (òbviament) però crec que ha sobreestimat (en general, no només ell) el suport que Draghi vol donar a Espanya.

Recapitulem: la prima de risc està disparada i fa uns dies Draghi, president del Banc Central Europeu (BCE), va dir que faria el que calgués per salvar l’euro i ho va rematar amb un “creieu-me, serà suficient” (!). I tothom ho va interpretar com que compraria deute públic espanyol, i la prima de risc ha baixat al nivell més baix de les darrers quatre setmanes (tot i que continua estant en 524 punts, una bestiesa) i la borsa ha pujat quasi un 15% en quatre dies.

I molts potser penseu:
“I ara ve el Salva a tocar els nassos?”.
No tinc ni idea que passarà però el meu “raonament mental” és que Draghi està disposat a fer el que sigui per ajudar a Espanya i l’euro, és clar, però sempre que Espanya s’avingui a les seves condicions. I la seva condició és el rescat total (o quasi total) d’Espanya, amb totes les condicionalitats que impliquen, de forma que els diners d’aquest rescat serveixin (apart del sector financer, que és l’acordat fins ara) per comprar deute públic espanyol directament a l’estat per a que aquest pugui finançar-se, reservant al BCE la compra d’aquest deute en el mercat secundari (és a dir, la compra als inversors que ja tenen deute). Però això implica que el govern espanyol demani el seu rescat, i no crec que ho faci fins que sigui molt (massa?) tard. Per xulos i incompetents, ells (i la fama els precedeix, incloent el surrealisme, com quan el Minsistre Margallo ha acusat al BCE de ser un "banc clandestí").

Conclusió (a la que jo arribo): Draghi farà el que calgui però no a qualsevol preu. I l’orgull espanyol per evitar el “rescat” pot portar a enfilar novament la prima de risc i portar-nos una altra vegada a l’abisme (un abisme que jo crec que mai hem abandonat).

O igual no, tot està controlat i sóc jo el que no “m’entero” (hipòtesi molt racional).

Però "al loro", fins i tot si Draghi ajudés a Espanya fent “el que calgui” a canvi de res (!), això tindrà un límit i tard o d’hora Espanya es veurà abocada (crec) al rescat total per finançar el seu deute públic (si no, entre altres, els possibles diners de retallades i pujades d'impostos anirien a pagar els interessos del deute, enlloc de reduir aquest deute). I creixeran els nans, amb Grècia (vaig començar a escriure d’ells fa més de dos anys, i continuen donant guerra, i es continuen posant pedaços), el Tribunal Constitucional alemany, el ràting d’Alemanya, Finlàndia...

Però en fi, no patiu, el consens és que Draghi ho solucionarà tot.

P.D. I Catalunya? A veure si trobo el moment i us faig cinc cèntims de com ho veig...