dissabte, 14 de juliol de 2012

La intervenció de Catalunya (IV)

(Article publicat a Vilaweb)

Nous tambors d’amenaça d’intervenció. I van…

El govern de l’estat ha activat els mecanismes per intervenir a vuit comunitats autònomes, entre elles Catalunya, per desviacions en l’objectiu de dèficit públic. Ara és una amonestació i, si no rectifiquen, sanció; i si continua la indisciplina... intervenció. S’atrevirà a intervenir Catalunya?

No ho sé, però cal tenir en compte algunes consideracions:
  • Estem d’acord en que Espanya està intervinguda? Com podem negar doncs que Catalunya també està intervinguda! No formalment amb la nova llei, però sí de facto, a partir del moment que el Govern ha de demanar a l’estat diners que no té per poder fer front als seus pagaments (sense tot i així poder pagar-ho tot), ha d’implantar retallades imposades per l’estat, i rep amenaces si no compleix els seus objectius de dèficit
  • L’estat no necessita intervenir-nos, no encara: en té prou amb “forçar” a la Generalitat a que apliqui noves retallades amb l’amenaça de tancar-li l’aixeta (el Govern ja ha advertit d’una nova tanda de retallades). I no té marge per evitar-ho, ja que la Generalitat, ni que vulgui, pot gastar més, ja que el problema del dèficit públic és sobretot un problema de tresoreria. I obligant a la Generalitat a assumir el cost polític de les retallades aconsegueix que els ciutadans de Catalunya culpin al propi Govern, i no a l’estat, de les llistes d’espera, de la fi de la sisena hora i de moltes altres retallades. I aquesta pressió anirà a més, amb tensions extremes en la tresoreria de la Generalitat, que per tant haurà d’acceptar el nou ajut de l’estat a les autonomies a través de l’ICO que serà a canvi, òbviament, de més control i menys autonomia
És a dir, com a punt de partida, ja estem parcialment intervinguts, i l’estat no necessita “consumar-ho” de forma immediata, perquè la nostra una situació és de molta debilitat que anirà a més, i això a l’estat ja li convé.

Dit això, si tot i així ens intervenen, què?
És a dir, legitimitat per fer-ho i aplaudiments des de l’exterior si ho fan.

I per tant? La intervenció, o amenaça d’intervenció, o el tempo fins la intervenció, és part d’un guió per aconseguir la derrota per asfíxia de Catalunya. No necessiten culminar-ho ara, en tenen prou amb seguir apretant, asfixiant, humiliant. I el temps s’esgota: vaig advertir d’aquesta estratègia de l’estat i de l’amenaça d’intervenció l’octubre del 2010, i el que s’ha estat fent des de llavors ha estat intentar guanyar temps, esperar que la situació econòmica millori, retallar, intentar consensuar un pacte fiscal que no anirà enlloc... fins arribar a l’abisme actual.

El problema no és l’estratègia de l’estat. El problema és la incapacitat de respondre des de Catalunya.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Crec entendre doncs que la única sortida és la independència. Com s'ho pendria Europa? Trobariem recolzament ? He llegit premsa extranjera molt comprensiva amb l' expoli fiscal de Catalunya. Estic d' acord amb vostè amb practicament tot el que diu. Perquè no fem el pas cap a la independencia ?? què ho impideix ?? No tenim pas altra sortida....

Anònim ha dit...

De tot plegat lo mes al.lucinant és que CiU hagi ajudat a posar-nos la soga al coll votant amb el PP la llei que servirà per penjar-nos a canvi de res. Es pot fer més el ridicul?

Anònim ha dit...

Si es convoquessin eleccions anticipades i es formés una candidatura d'unitat nacional, amb CiU, ERC, SI i ICV, amb un únic punt programàtic: proclamació de la independència de Catalunya, què passaria?

Qui guanyaria les eleccions? Quina seria la reacció del govern espanyol, dels partits espanyols i de la comunitat internacional?

Per part meva, tinc molt clar que només penso votar a partits que tinguin com a punt principal del seu programa la declaració d'independència de Catalunya. Ni pactes fiscals, ni drets a decidir, ni estats propis ni cap subterfugi més. Independència, amb totes les lletres i sense cap ambigüitat.