dilluns, 18 de juny de 2012

Notes sobre la prima de risc

La prima de risc no baixa. És més, puja, i molts es pregunten com és que succeeix això, tenint en compte que (i) ja s’ha rescatat Espanya i (ii) les eleccions gregues “han anat bé”.

La meva opinió: la pregunta adient no és per què no baixa la prima de risc sinó perquè algú hauria de comprar deute públic espanyol. M’explico: la prima de risc és la diferència entre el deute públic (a 10 anys) espanyol i alemany. Aquesta diferència hauria de baixar (= baixar la prima de risc) si disminueix el risc del deute públic espanyol respecte l’alemany. La percepció dels inversors és que això no ha passat:
  • Com vaig explicar, el diners del rescat seran segurament sènior respecte la resta del deute, i per tant el deute viu (=vigent) de sobte passa a tenir molt més risc (en cas d’impagament d’Espanya, el deute del rescat tindria prioritat per cobrar respecte el deute viu) 
  • Com s’ha dit que el rescat potser és insuficient, i per tant caldria un nou rescat (que segurament també seria sènior respecte el deute actual), el deute viu actual encara podria tenir més risc (la incertesa d’un nou rescat afegeix més percepció de risc i, per tant, “més prima de risc”) 
  • A això cal afegir un govern espanyol que ha donat mostres d’una gran incompetència en la gestió de la crisi. Quina confiança genera en possibles inversors? 
És a dir: la prima de risc hauria de baixar si baixa el risc, però des del rescat molts inversors creuen que aquest risc no ha baixat. És més, alguns creuen que ha pujat. 


Els inversors de deute públic volen (en general) actius amb molt baix risc i volatilitat, i el deute públic espanyol és tot menys això. Per tant, millor no tenir (=vendre) el deute públic espanyol (i per tant, si molts volen vendre, el preu d’aquest deute baixa, el que vol dir que la prima de risc puja). 


Això a més complica tot plegat (i pot portar al rescat total d’Espanya), ja que si els inversors estrangers no compren deute públic espanyol ho hauran de fer els bancs espanyols, que per tant augmentaran la seva exposició a uns actius amb risc (continuant amb el que va passar amb les subhastes del Banc Central Europeu, que injectava diners al sistema financer per a que aquest comprés deute públic; amb els diners del nou rescat podria passar el mateix). I si això arriba al límit i no hi ha inversors estrangers (a un preu raonable) pel deute públic espanyol, s’obre la porta al rescat total d’Espanya (per aconseguir aquests diners per finançar els dèficits públics i els venciments del deute), el que seria molt greu (entre altres, d’on sortirien els diners?). 


A això cal afegir les eleccions de Grècia: en la meva opinió només han servit per demorar la (inevitable?) nova reestructuració del deute grec, però no han solucionat res. I altres factors que juguen a la contra, com la possibilitat de contagi a Itàlia, o que tots les reformes que semblen necessàries per salvar la situació (p.e. unió fiscal, fons de garantia de dipòsits europeu, mutualització del deute, eurobons, etc.) són poc menys que impossibles. 


En conclusió: no ens preguntem per què no baixa la prima de risc sinó per què algú hauria de comprar deute públic espanyol. I mentre no hi hagi arguments, la prima de risc no baixarà. I si això s’allarga, complicat...