dilluns, 11 de juny de 2012

Notes d’Uganda (I) - noves reflexions sobre el rescat

El rescat sense rescat (Uganda pels amics) és interessant, incert i complex. Miraré d’anar escrivint (breus) notes sobre alguns aspectes per anar completant i actualitzant l’escrit que vaig fer d’urgència dissabte (“La intervenció d'Espanya (i III)”).

Avui la prima de risc s'ha situat en 520 punts.  Això està relacionat (crec) amb un comentari “críptic” que feia dissabte :
La famosa "prima de risc": tinguem en compte que Espanya és ara un estat amb molt més deute. I un tema tècnic: si aquest nou deute és sènior sobre l'anterior (és a dir, si té prioritat sobre altres deutes de l'estat, fet que encara no sabem), perjudicarà/encarirà l'emissió de nou deute a futur.
És a dir: si els 100.000€ milions del rescat tenen una major garantia que el deute que ara té l’estat i el que emetrà en el futur (és a dir, si en cas de fallida del Regne d’Espanya, els diners del rescat s’han de tornar abans que qualsevol altre deute present i futur, ja que són "sènior" sobre la resta, o dit d'una altra forma, és un deute super-sènior), automàticament aquest altre deute no inclòs en el rescat és més car. I això preocupa i molt als inversors actuals i futurs de deute públic espanyol, com explica l’article “El Tesoro intenta calmar a los bonistas y dice que el rescate no "socavará" la deuda actual”:
Roberto L. Ruiz-Scholtes, director de Estrategia UBS, asegura que "los mercados van a seguir muy preocupados por dos temas relacionados: la subordinación respecto a las instituciones europeas o al FMI de los bonistas actuales y el riesgo de que se agrave la salida de inversores extranjeros y haya que solicitar un rescate integral, lo que a su vez empeora la subordinación". 
Si, por el contrario, la nueva deuda entra con las mismas condiciones (pari passu) con el resto de bonos emitidos, los inversores estarían mucho más calmados. Esta es la situación actual de los últimos planes de rescate de Irlanda, Grecia y Portugal. De hecho, la UE decidió aclarar explícitamente en la cumbre de marzo este hecho para, de este modo, acelerar la vuelta al mercado de las economías rescatadas.
Sabrem els detalls sobre aquest possible (probable) super-seniority del deute del rescat els propers dies o setmanes. Però si això es confirma, com deia en l’anàlisi d’urgència, oblidem-nos d’un relaxament de la prima de risc, ja que aquest deute viu de l’estat tindrà major risc, el que provocarà que molts inversors se’l vulguin vendre i no comprar-ne de nou. I si l’estat espanyol apreta perquè no sigui super-sènior, Europa pot no acceptar-ho i bloquejar el rescat (un comentari que feia dissabte i que no he llegit enlloc és que Espanya encara no ha fet la sol·licitud formal dels diners, i que per tant jo no dono el rescat per tancat i acordat).

Fins que no coneguem les condicions del rescat, incloent si aquest préstec és sènior o no, i fins que part dels diners no arribin, oblidem-nos de que hi hagi tranquil·litat (i quan això passi, ja veurem).

More to come.