dimecres, 6 de juny de 2012

Michael Lewis i la sort

Sóc un gran fan de Michael Lewis: he llegit la majoria dels seus llibres (“Liar’s Poker” i “The Big Short” són un must), procuro no perdre’m cap article seu al Vanity Fair, i l'he citat sovint en aquest blog.

M’ha agradat molt (i us el recomano) el discurs que ha fet en l’acte de graduació de Princeton.

Parla de la sort i de com aquells que tenen molt èxit s'obliden explicar i reconéixer que han tingut molta sort.  Posa el seu exemple com a persona exitosa i amb molta sort. I diu una frase (que poso en negreta) que m’ha encantat, dirigida als que tenen èxit i sort:
Life's outcomes, while not entirely random, have a huge amount of luck baked into them. Above all, recognize that if you have had success, you have also had luck — and with luck comes obligation. You owe a debt, and not just to your Gods. You owe a debt to the unlucky.
Salvant les distàncies amb el crack Michael Lewis, a mi professionalment m’ha anat prou bé. I l’ha sort m’ha ajudat (i els grans companys de viatge que he tingut, també). És bo tenir-ho present, tant la sort que hem tingut com aquells que no han tingut tanta sort.

L'esforç i el sacrifici és fonamental.  I reconéixer quan l'atzar ha jugat a favor, també.

Aquí tens el vídeo.

 

P.D. La inspiració (i podríem afegir "la sort") existeix, però t'ha de trobar treballant (Pablo Picasso).

3 comentaris:

mai9 ha dit...

el discurs és interessant i la idea de "ser agraïts amb els que no han tingut sort" està bé, però l'exemple de les 4 galetes no em convenç que el que digui sigui veritat.

Ser agraït és una cosa que està bé, i pensar en els altres també. Però l'exemple de les galetes no demostra que els CEOs tinguin sort.

És més, el discurs m'ha agradat fins que ha dit les conclusions de les galetes.

L'exemple està contaminat perquè en el món real si que se suposa que qui mana val més, per tant fer un experiment on qui mana és escollit a l'atzar, doncs no cola. És més, els de l'experiment van a buscar què passa amb la galeta que sobra quan hi ha un que mana, i pam, sorpresa? El que jo veig de l'experiment és que demostra que vivim en un relativisme de lideratge.

I ja que ell vol veure la sort en la seva vida, perquè no es fixa en que va ser la dona d'un tio important que va aconseguir que el contractessin? Amb una mica de sort ens hagués fet un discurs a favor de la dona. ;)

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

mai9, crec que l'exemple demostra que, els que tenen sort, no ho reconeixen (i molts CEOs que han tingut sort no ho fan).

En el seu genial llibre "Liar's Poker" parla de com va fitxar per Salomon.

mai9 ha dit...

ja el llegiré :)

l'exemple de les galetes diu que tots tenen sort. I el punt rellevant és que es mengen la galeta.