diumenge, 10 de juny de 2012

La intervenció d'Espanya (i III)

Fa un mes i mig, abans de les eleccions gregues i de Bankia, escrivia sobre la inevitable intervenció de l'economia espanyola (que suposava s'acotaria al sector financer).  Fa un mes deia que la intervenció era inevitable i urgent i, a mesura que passaven els dies i el govern espanyol s'hi resistia, m'anava preocupant cada vegada més. I ara, per fi, ja hi som.

Alguns amics m'han demanat què en penso.  Quina pressió (!), sobretot perquè no tinc gaire informació, però aquí va una anàlisi provisional.

Dues prèvies:
  • El rescat serà dolorós, el no rescat portava a la catàstrofe: sense rescat era qüestió de temps que col·lapsessin estat i entitats financeres, per la manca d'accés a finançament, i amb això col·lapsava tot plegat
  • Espanya ja portava molt temps "rescatada", amb "respiració artificial", a través de la "barra lliure" del Banc Central Europeu als bancs, que els permetia sobreviure i finançar a l'estat. Ara es dóna més aire, però sense aquest ajut previ ja faria temps que Espanya hauria fet suspensió de pagaments
I què s'ha aprovat exactament?  En base al comunicat de l'Eurogrup: fer un préstec de fins a 100.000€ milions a l'estat espanyol a través del FROB, avalat per l'estat espanyol, quan l'estat espanyol ho demani formalment, per recapitalitzar el sector financer (la interpretació que ha fet el govern de l'estat és irrellevant; seria casualitat que avui, per primera vegada, l'encertessin o diguessin la veritat)

És a dir:
  • No és un préstec als bancs sinó un préstec al FROB que garanteix l'estat: és a dir, si el FROB (=entitats financeres que reben ajuda) no retornen el préstec, qui perd no és l'Eurogrup sinó Espanya
  • Cal esperar que es concretin molts detalls, és a dir, en quines condicions es deixen els diners: no només el tipus d'interès sinó quines condicions posarà al FROB, a les entitats financeres, i a l'estat en general
  • I al loro: Espanya encara no ha fet la petició formal de l'ajut.  Espero que ara no es facin els durs i "amaguin" amb no sol·licitar-lo si les condicions són molt dures, no sigui que Alemanya i els altres s'ho repensin
I dues hipòtesis:
  • Vista la manca de credibilitat de Rajoy, suposo que fixaran condicions molt dures a les entitats financeres, però voldran supervisar-ho de forma directa, sense confiar en la "bona fe" i/o "capacitat" del govern espanyol per implantar-les (és a dir, seguint-ho mooooolt d'aprop)
  • S'aprofitarà per impulsar (forçar) més reformes i retallades a l'estat.  Un paràgraf del comunicat va en aquest sentit ("The Eurogroup is confident that Spain will honour its commitments under the excessive deficit procedure and with regard to structural reforms, with a view to correcting macroeconomic imbalances in the framework of the European semester. Progress in these areas will be closely and regularly reviewed also in parallel with the financial assistance").  És a dir, l'argument de què "són diners pels bancs, i per tant funcionaris, pensionistes i ciutadans no patiu" no és gaire convincent, tant per les previsibles noves mesures (=retallades) com perquè els ciutadans hauran de pagar la factura (tot i que, a sobre, tampoc sóc optimista de que això serveixi per aturar els nous AVEs a enlloc)
És a dir, els diners (òbviament) vindran amb condicions dures i amb intervenció i supervisió directa.

Per tant, conclusions provisionals:
  • Per fi s'ha intervingut però ull, no se sap en quins termes ni en quines condicions (i Espanya encara no ho ha demanat "formalment": tothom dóna per fet el tema està tancat, però això assumeix que tenim un govern responsable i racional). I pensant a uns mesos vista, Espanya complirà les condicions que se li imposin?
  • La famosa "prima de risc": tinguem en compte que Espanya és ara un estat amb molt més deute.  I un tema tècnic: si aquest nou deute és sènior sobre l'anterior (és a dir, si té prioritat sobre altres deutes de l'estat, fet que encara no sabem), perjudicarà/encarirà l'emissió de nou deute a futur.  És a dir, fins que es tanqui l'acord i es coneguin tots els detalls, em sembla que estarem lluny d'un escenari de "normalitat".  I quan tot estigui tancat, ja veurem (no m'atreveixo a fer cap predicció, però no sóc optimista)
  • Molts espanyols (i encara més els catalans) s'indignaran molt amb la intervenció: ok, però poseu-vos en la pell d'un alemany, que veu com amb els seus diners s'estan finançant a estats irresponsables
P.D. I en termes catalans:
  • El rescat són uns 5,5 anys d'espoli fiscal
  • Vista la magnitud del rescat, anem ara a demanar el pacte fiscal: tindran l'excusa perfecta (tot i que de fet, si no la tinguessin, se l'inventarien)
P.D. Dissabte a la nit: la meva anàlisi arriba fins aquí...

3 comentaris:

Candide ha dit...

Aquest "no-rescat" obliga a Espanya a fer més reformes per finançar-se millor. Fins a quin punt el pacte fiscal hi influiria? És a dir, quants diners treuria del control del govern central, i quina quantitat tindria l'efecte d'impedir que Espanya pugui fer front als seus compromisos internacionals?

I que diu això sobre les expectatives d'independència de Catalunya? Podria ser que la independència causaria la fallida de l'estat espanyol?

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

El pacte fiscal, en qunat que representa menys diners per l'estat, va a la contra a curt termini per l'estat.

La independència de Catalunya agreujaria la viabilitat d'Espanya.

Candide ha dit...

Llavors ja tinc tres suggerències, apart de la general de fer les coses amb esperit democràtic:

Resoldre el problema del territori, resoldre el problema de les futures minories, i tenir paciència, en loc d'urgència: aquest no és el moment.