diumenge, 24 de juny de 2012

La intervenció de Catalunya (III)

En el meu darrer post sobre el tema comentava un article de Reuters, és a dir, visió premsa econòmica. Avui toca visió purament inversora, un informe econòmic molt complert: “The AAA Handbook 2012. Bending With The Wind" de Barclays, 839 pàgines que analitza bàsicament les economies europees i nord-americana (link aquí). Quan es parla d’Espanya, òbviament, es focalitza en les regions (veure pàgines 232 a 250).

L’anàlisi és molt racional des del punt de vista d’un inversor: invertir en deute públic de les CCAA?  Són viables?  Com ajuda/perjudica a la viabilitat de l'estat la situació i perspectives de les autonomies?

Algunes reflexions que fa:
  • Incompliments de dèficit de l’estat espanyol és culpa principalment de les autonomies 
Spain has become (yet again) the focus of attention of financial markets. This has been the result of a large 2011 fiscal underperformance (mainly by the regions), (…)
  • I, per tant, és prioritari controlar molt més les autonomies
Among the various challenges confronting Spain, the ability to control the central government and regional deficits is one of the top priorities.
(...) the law also implements Article 135 of the Spanish Constitution (a new constitutional amendment approved by the parliament in September 2011), which legally enables the central government to intervene in a region that does not comply with the new fiscal stability framework.
  • Dóna per fet que no es complirà l’objectiu de dèficit públic, i els principals responsables seran les autonomies
While the slippages are likely to occur across all the components of the general government, we still think that the largest fiscal risks remain in the regional fiscal consolidation targets. We estimate that, instead of the deficit target of 1.5% of GDP, a more likely outcome is in the range of 2.0% to 2.5% of GDP.
Presenta les dades (pàg. 236) i la regió que està pitjor en termes absoluts (major dèficit el 2011, major deute, majors venciments el 2012) i relatiu (major rati de deute respecte el PIB) és Catalunya. I quan es compara el dèficit del 2011 i l’objectiu del 2012 es veu que (no només a Catalunya) és d’impossible compliment. Així doncs, des d’una perspectiva econòmica tenim (i) un problema econòmic focalitzat a les regions, (ii) unes lleis que avalen la intervenció de les autonomies incomplidores i (iii) unes autonomies que destaquen (en negatiu) respecte les altres (Catalunya, i també País Valencià, Castella La Manxa, Múrcia i les Illes Balears). Catalunya, sempre Catalunya.

El propi article afirma que previsiblement no hi haurà la intervenció de cap autonomia per l’alt cost polític que suposaria.
We think that politically it would be very costly for the central government to revert the process of fiscal devolution by taking responsibilities away from any region, even if temporarily.
Temps al temps, ja veurem:
  • Les autonomies incompliran els seus objectius de dèficit públic. Quan l’estat ho “descobreixi” (ja ho sap, però de moment li convé "dissimular-ho" per denunciar-ho quan més li convingui), tindrà les lleis i legitimitat per intervenir les autonomies. I explotarà aquests incompliments per amagar els seus problemes i culpar a les autonomies (amb escarni per Catalunya, ja veureu)
  • La intervenció potser no serà necessària, ja que l’estat ja té avui moltes eines de control de les autonomies, i això anirà a molt més amb els hispabons. És a dir, ja estem intervinguts de facto
  • Des d’un punt de vista econòmic potser no caldria fromalitzar aquesta intervenció, però això no és un problema econòmic sinó polític. Això, allà, ho tenen molt clar
Hi ha qui em dirà: “això és només la visió econòmica dels mitjans i els inversors!”. Principi de realitat: és que ens veuen com un problema econòmic. I això? Per què estem explicant que Catalunya té un problema econòmic enlloc d’un conflicte polític (com el President Mas a la CNN). Volem contribuir menys a Espanya? El mateix pensen els alemanys! I Padània!

Si vosaltres fóssiu uns inversors estrangers, què pensaríeu? Potser tindríeu “més vista” i culparíeu també (sobretot) a l'estat, Rajoy i ZP de molts dels problemes d’Espanya, però també us preocuparien les autonomies. I part de la resposta catalana hauria de ser: “teniu raó, l’invent no funciona, i nosaltres som els primers interessats a solucionar-ho perquè els catalans paguem la festa”. Dir això enlloc de defensar el sistema autonòmic.  I explicar l'espoli fiscal i que no és només un problema econòmic.

Estic obert a suggeriments i crítiques que demostrin que tota la meva anàlisi sobre les autonomies, la premsa i els inversors internacionals està equivocat. I també a que algú m’expliqui l'estratègia del Govern i per què ha de funcionar.

Aquest informe és molt racional.  El "món" no ens té mania, almenys no tothom.  Les dades són les dades, i la pregunta és que fem els catalans per donar la "nostra visió" d'aquestes dades, posant-nos però en la pell del nostre interlocutor.

P.D. Per cert, l’informe també explica un fet que vaig denunciar en aquest blog: el repagament del deute i el pagament d’interessos, per part de l’estat, autonomies i ajuntaments, tenen prioritat absoluta. És a dir, tenen prioritat respecte nòmines, pensions, llums... Ho comenten en positiu, ja que és un avantatge pels inversors. Però, com vaig dir, és una atrocitat pels ciutadans.