dimarts, 5 de juny de 2012

Deixar caure Espanya?

Fa temps que defenso l'inevitable i necessari rescat d'Espanya, al blog (veure aquí i aquí) i al Twitter, on fa uns dies escrivia:
La intervenció d'Espanya tindria (tindrà) conseqüències molt dolorós, també a Catalunya. La no intervenció ens aboca al col·lapse
Sobre aquest "dolor" recomano el post de l'Oriol Junqueras ("Preparem-nos") on explica un possible nou "espoli social" que suposaria la intervenció europea: hi estic d'acord, però la no intervenció seria un desastre.

Espanya s'està ressistint a ser rescatada.  Ull però, també hi ha veus que diuen que és millor deixar caure Espanya, és a dir, no rescatar-la.

Al respecte, una interessant carta oberta a la Cancellera Merkel publicada al Asia Times ("Open letter to Chancellor Merkel: Sacrifice Spain"). Alguns extractes (les negretes són meves):
It is impossible to prevent the destruction of large amounts of nominal wealth, but it is indispensable to preserve the functioning of the banking system. Germany cannot bail out everyone, but it must create a firewall in the right location. This is a practical rather than an ideological matter. There are two questions: where should Germany provide support, and how? 
Ultimately, you will have to sacrifice Spain. That will compromise the French banks, which in turn will require German support. Spain is unsalvageable. It is better to take the pain early and deliberately, rather than later and chaotically. Dealing expeditiously with Spain, moreover, should convince Italy to adopt the reforms which can prevent it from following Spain and Greece into de facto national bankruptcy.

Whether Greece chooses national bankruptcy putting the left in power on June 17 or not is a minor matter. The decisive question before you is Spain. Spain has lied and continues to lie systematically about the scale of its financial problems
El que em recorda el que comentava fa uns dies (veure aquí):
Deixem de parlar de Grècia i parlem d'Espanya. Si els catalans poguéssim, no ens agradaria deixar de subvencionar Espanya? Doncs el mateix deuen pensar els alemanys quan pensen en Grècia... i en Espanya (per què haurien d'acceptar els eurobons per finançar els AVEs a enlloc i els dèficits ocults de les autonomies?).
Doncs això: que la defensa quixotesca per evitar la intervenció d'Espanya no porti a que, quan aquesta ja no es pugui demorar més, es posin unes condiciones extremes, ja sigui massa tard, o simplement pensin que és millor deixar-ho córrer.

La credibilitat, en termes de (manca de) capacitat i transparència, juga en aquesta (dramàtica) direcció.