dissabte, 5 de maig de 2012

Proper incompliment autonòmic

Les autonomies no compliran l’objectiu de dèficit. Ho explicava fa uns dies i avui he llegit un interessant post a Nada es Gratis escrit per J. Ignacio Conde-Ruiz, Juan Rubio-Ramírez i José Montalbán ("El déficit de las CCAA en 2012: ¿Serán capaces de cumplir esta vez?") que quantifica aquest (probable) incompliment.

L’article acabava amb una recomanació òbvia:
En este sentido el Gobierno tiene que hacer todo lo posible para disciplinarlas, incluso, si fuera necesario, llevar a cabo medidas tan drásticas como la intervención de alguna CCAA.
Autonomies incompliran i estaran (encara més!) en el punt de mira. El govern de l’estat ja ho sap avui (el PP mana a la majoria de les comunitats) però ja li està bé no dir-ho ara, per guanyar temps i per amagar els seus propis incompliments quan siguin evidents els dèficits excessius de les autonomies. I també li interessa guanyar temps, no ho oblidem, per a què les autonomies assumeixin el cost polític de les retallades.

Aquest és el meu escenari i crec que és prou realista. Estem en el temps de descompte, gastant un temps que no tenim.

P.D. En una cosa ens podem posar d'acord, independentistes i centralistes: això de les autonomies no va enlloc.

3 comentaris:

Jan ha dit...

Vista l'experiència dels últims 30 anys autonòmics... no és, per a Catalunya i la seva sobirania (avui, sobirania en fals) un bon senyal això de repensar el cafè per a tot cristo?

El xoc de trens ha de ser positiu sí o sí. Si ens quedem com estem no anem enlloc i si ens enfrontem (dialogant, reclamant, etc., via la bilateralitat) i perdem, el clima polític català acabarà esclatant de com d'enrarit n'haurà quedat després de perdre el combat polític amb l'Estat.

Ens escanyen, però la crisi, en última instància, serà l'excusa perfecta per a superar 30 anys d'autonomia raquítica i, vista la trajectòria, totalment infructuosa.... tenir competències sobre RENFE (en plan abstracte) i no tenir-ne ni sobre les vies (físiques), ni sobre els trens (físics) ni sobre res de pràctic o útil és la metàfora perfecta que, en realitat, no en tenim cap d'autonomia sinó un simulacre d'autogovern (molt semblant a allò del raspall que deia en Tarradellas)...

seguim sent una colònia (fins que tot plegat foti un pet) -- en sortirem escaldats però tot canviarà (i només pot canviar a millor)... visca la crisi, doncs.

Candide ha dit...

Això del capitalisme depredador no va enlloc. Però travessa fronteres.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Jan, la crisi juga a favor de la independència, però a un preu molt alt.

Candide, tens raó.