divendres, 6 d’abril de 2012

Prima de risc i la recent "falsa normalitat"

Aquests darrers dies ha pujat de forma dramàtica la prima de risc espanyola fins els 402 punts bàsics (pb). Està en una zona molt perillosa i, si supera els 450pb, tenim un lio considerable (aquí pots veure l'evolució de la prima de risc).

L'increment de la prima s'atribueix en part als nous pressupostos del govern de l'estat, que agreujaran la situació de l'economia (i que a més incompliran l'objectiu de dèficit, afegeixo jo); a la pèssima gestió econòmica del govern de l'estat, com explica en un genial (as always) article de Carles Boix "Cent dies frívols"; i a les evidències de desacceleració de l'economia espanyola.  És a dir, una combinació letal de dèficit massa alt i de manca de perspectives de creixement.

Hi ha una qüestió però que em sembla que ha passat per alt: no és que la situació hagi empitjorat de cop sinó que abans hi havia en part una situació de falsa "tranquil·litat", ja que si la prima de risc havia baixat era gràcies al Banc Central Europeu (BCE), tant per les seves compres directes de deute públic espanyol com per les grans subhastes ("barra lliure") del BCE als bancs europeus el 21 de desembre i el 29 de febrer.  Això darrer va donar molta liquiditat als bancs espanyols, que van aprofitar per comprar deute públic espanyol.

En aquest sentit, si comparem de fet Espanya amb Itàlia (un altre país amb greus problemes), es veu com els bancs espanyols han comprat més deute públic espanyol que deute públic italià els bancs italians (de desembre a febrer, 68.000€ vs. 54.000€ milions). És a dir, els bancs espanyols han ajudat a tenir una prima de risc espanyola més baixa "del que tocava".  I a més ara segurament els bancs italians tenen més marge que els espanyols per seguir comprant deute públic i amb això evitar que pugi més la prima de risc italiana (al respecte, recomano article "Spanish bonds / banks / bonds / banks" al Financial Times, que fa referència a un informe que ho explica de Merril Lynch).

Amb tot això vull dir que és cert que la situació és greu i que les frivolitats del govern de l'estat hi tenen molt a veure, però que fa unes setmanes i mesos la situació no era gaire millor. Només vivíem una situació de falsa normalitat.  Els problemes no són nous, només que cada vegada més greus.