diumenge, 22 d’abril de 2012

La intervenció d’Espanya

Aquests dies es parla de la possible intervenció d’Espanya i de les comunitats autònomes. Avui parlaré del primer cas, en els propers dies ho faré del segon.

Espanya està vivint amb “respiració artificial”, és a dir, no està intervinguda (o ha fet fallida) perquè el Banc Central Europeu ha ajudat a finançar el dèficit públic i els venciments de deute de l’estat, ja sigui comprant deute públic espanyol en el mercat secundari o facilitant finançament a bancs espanyols perquè comprin deute públic espanyol (dedicant molts més recursos a fer-ho que els bancs italians amb Itàlia, i per tant amb menys marge de maniobra a futur).

Si aquest ajut no continua i l’estat no pot redreçar la situació, Espanya està abocada al col·lapse. I està el govern en condicions de redreçar la situació? No, està sent un desastre, com he comentat aquí. Els mercats s’estan pronunciant: la prima de risc està a 425,51 punts bàsics i els CDS (una assegurança davant el possible impagament del deute públic de l’estat) impliquen una possibilitat del 31.4% que l’estat faci fallida durant els propers 5 anys.  I diem "mercats" quan hauríem de parlar de creditors, és a dir, els que han de prestar diners a l'estat.

Hi ha un equilibri molt complex entre austeritat i creixement, però el problema no és només que la política de reducció del dèficit impedirà el creixement a llarg termini sinó també que addicionalment no s’estan fent les reformes necessàries a curt termini.  A més segurament no es compliran els objectius de dèficit i pot ser complicat completar la reforma financera sense augmentar el dèficit i deute públics.

Recapitulant: Espanya viu amb respiració artificial des de fa temps; el govern de l’estat no fa la seva feina, agreujant la solució; i hi ha complicacions addicionals (equilibri austeritat-creixement i reforma financera) que, inclòs si les perspectives fossin positives, seria complicat completar amb èxit.  I això en un entorn europeu que no millorarà, amb el col·lapse de Grècia qüestió de temps, altres sobrevinguts que van sortint (com el possible downgrade d’Holanda), i un excessiu focus en l'austeritat a Europa. Conclusió?

Europa no es pot permetre que Espanya la continuï desestabilitzant i té les eines per gestionar-ho: la respiració artificial del Banc Central Europeu i el Fons de Rescat Europeu. Intervindran. El dubte és si serà de forma informal (com fins ara, amb cartes del Banc Central Europeu o amenaces del Directori Europeu, obligant a fer reformes que després l’estat aplica tard i/o malament) o formal, directament amb interventors a Madrid, amb condicions molt més dures i explícites. I, si és formal, si serà una ajuda acotada a un aspecte concret (p.e. diners per completar la reestructuració financera) o per "solucionar" l’economia en el seu conjunt.

Hipòtesi: vista l’experiència d’Espanya de no complir els seus compromisos o de fer reformes a mitges, segurament Europa i el FMI desitjaran una intervenció en tota regla o almenys amb poder per intervenir a tot arreu.  Potser serà acotat a un aspecte concret degut al gran tamany de l'economia espanyola (p.e. el sector financer) però amb poders per intervenir en tota l’administració pública (regions incloses, no ho oblidem).

És a dir, per mi el dubte no és si s'intervindrà l'economia espanyola, sinó quan i en quins termes.

Ah, i si algú no està d’acord (molt legítim i segurament molt raonable), que m’expliqui com (=qui) i en quines condicions arribaran els diners per finançar dèficit, venciment de deutes i reforma financera.

P.D. Estic fart que em diguin que són un pessimista. Si fa temps que tinc una visió negativa de l’economia o el país i l’encerto, potser més que pessimista sóc realista.

2 comentaris:

Martí ha dit...

Llegia que el pressupost per l'AVE el 2.012 és de 4.187,77 mil·lions. Quedaran pendents per executar 8.300 mil·lions de l'AVE a Galícia més 3.829 mil·lions de l'AVE a Extremadura. Òbviament el govern espanyol no voldrà aturar aquestes obres perquè el ridícul seria monumental, però el cert és que s'han d'aturar. Això és només un exemple de com s'estan malbaratant uns diners que ens fan molta falta. Deia Rajoy que les conseqüències de la intervenció serien dolentíssimes per tothom, i vaig pensar que en realitat això seria molt dolent per ell i els seus interessos polítics. Si l'única manera d'aturar l'AVE a Galícia i Extremadura és que ens intervinguin, doncs que ho facin el més aviat possible.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

molta gent (Cardús, Recoder) pensen això. no sé, tan de bo tingueu raó