dilluns, 23 d’abril de 2012

La intervenció de Catalunya

Ahir escrivia sobre la intervenció de l’estat. Avui, sobre la de Catalunya.

Punt de partida: l’estat té una eina legal per intervenir les comunitats autònomes i ha dit (i publicat la premsa internacional) que vol fer-ho. La percepció internacional és que les autonomies són les culpables del creixent dèficit i deute espanyol, com venim denunciant des de fa ja molt temps el Col·lectiu Emma. I com també dèiem des del Col·lectiu Emma, quan l’estat intervingui una autonomia, els mercats aplaudiran. Vist el panorama, què penseu que acabarà passant?

Fixem-nos en Catalunya. La intervenció de la Generalitat és possible, com ha dit el President Mas.  Seria legítima? Hi ha una llei espanyola aprovada per majoria absoluta que ho empara. I aquesta llei ha estat aprovada amb els vots d’una majoria absoluta de diputats catalans al Congrés (CiU+PPC) que també formen majoria al Parlament. Amb aquestes votacions crec que la batalla de la legitimitat la tenim complicada.

(Parèntesi: de vegades em costa entendre el que fa el nostre Govern, però gairebé mai sóc capaç d’entendre que fa CiU a Madrid; o potser sí que ho entenc, el que és encara pitjor).

Tornem, política ficció: intervindrà l’estat alguna autonomia? Ho hauria de fer si (i) l’autonomia no pot fer front a les seves despeses o deutes i/o (ii) si no té un pla per complir l’objectiu de dèficit de l’estat. Quina seria la primera autonomia? Tres candidats: País Valencià, Andalusia i Catalunya.

Crec que al PP li encantaria fer-ho amb Andalusia però quedaria molt malament després d’haver mig perdut (o només mig guanyat) unes eleccions, tot i que si no presenta un pla de compleixi amb l'objectiu de dèficit públic donarà arguments legals per fer-ho.  El País Valencià està governat pel PP, i intervenir-hi donaria un missatge molt fort a l’exterior: que s’atreveixen amb els seus.

I Catalunya? Seguint amb la política ficció: no serà immediat. Fa any i mig que dic que crec que ens intervindran però que abans ens faran patir molt. Faran que la Generalitat continuï malvivint i forçaran la situació perquè siguin els propis catalans els que demanin la intervenció espanyola. Per exemple, la nova retallada de funcionaris ha afectat als que depenen de la Generalitat i no als de l’estat. Què han pensat molts funcionaris afectats? Que tan de bo depenguessin de l’estat! I fa unes setmanes em comentava un amic que treballa per la Generalitat que els volen treure no sé quins privilegis però per sort hi ha alguns aspectes que depenen de l’estat i per tant la Generalitat no els pot tocar. Sort de l’estat! I si algun mes els funcionaris de la Generalitat cobren més tard del compte? I si la Generalitat acumula més retards en pagaments a hospitals concertats, universitats o altres institucions o proveïdors? Potser molts pensaran (desitjaran!) que seria millor dependre directament de l’estat. O TV3: serà molt fàcil fer demagògia dient que hi ha diners per TV3 però no per a beques menjador o sanitat. I davant la disjuntiva (la falsa disjuntiva) molts estaran a favor de reduir TV3.

És a dir, que no només ens ofegaran (derrota per asfíxia) sinó que a sobre crearan un sentiment d’autoodi dels catalans cap a les nostres institucions. I mentre no es faci la intervenció formal seguirà la intervenció informal, apretant-nos, ofegant-nos i humiliant-nos.

Pregunta legítima: “i quina és la teva proposta”? Crec però que abans haurien de donar un pla de viabilitat els autonomistes o els partidaris de la transició nacional.  I no s’hi val dir que la situació és molt complicada, amb això ja hi podien comptar (o, si més no, tenir-ho com un escenari possible).

Jo, com he explicat vàries vegades (veure aquí i aquí), estic per seguir l'exemple americà.  Tenim més raons, arguments i legitimitat que mai, sobretot perquè és l'única forma de preservar el benestar present i futur dels catalans.

P.D. Ahir deia que estava cansat que em diguessin pessimista quan el temps ha confirmat que sóc realista.  La confesió d'avui: també estic molt cansat que s'utilitzin arguments del tipus "prudència" o "paciència" enfront l'indepedentisme, quan és l'autonomia el que ens està portant al desastre.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Collons amb el post d'avui, m'he cagat a sobre.

Davant d'això la sortida que se'ls acudeix (i tenen pebrots de fer) els de CiU son eleccions anticipades per legitimar el govern de la Gene.

Quina llàstima que al moment crucial de la nostra història moderna tinguem un partit de traïdors com aquest al capdavant.

Si tinguémmim quelcom més digne dirigint el país tindria més esperança.

Anònim ha dit...

Si es convoquen eleccions sota una intervenció o amenaça d'intervenció, crec que els partits que vagin amb la independència com a bandera pujarien molt i molt.

Hi ha molta gent que n'està fins al capdamunt i pensa que s'ha acabat l'hora del seny i és hora de la rauxa.

mai9 ha dit...

Salva, em sembla que el següent article és un bon contrapunt al que has escrit.

http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20120424/54285772398/sabe-el-pp-que-el-pujolismo-acabo-maria-dolores-garcia.html

Anònim ha dit...

Aleshores que passaria després del referendum del pacte fiscal, si surt que si i Madrid no ho accepta ?

Manel Bargalló ha dit...

Hola Salva,

estic molt d'acord amb el que has escrit. Ahir vaig publicar la segona part d'un article al meu bloc que deia el mateix.

El futur que arriba

Jo crec que CiU no pot esperar molt més, tal com diu avui el Cardús a l'Ara (darrera pàgina)
El risc de no arriscar-nos

En el meu article també acabo expressant el neguit que la pressió sotmesa per varis fronts (un el que tu expliques dels funcionaris i el populisme d'esquerres-indignats, l'altre els poders fatics econòmics i la intel·lectualitat que viu de la subvenció) pot acabar donat excusa a l'Estat espanyol a intervindre la Generalitat (i com bé dius tu, amb l'aplaudiment de la UE) per mirar d'acabar fer-nos residuals. Però el pitjor de tot, serà com també acaba dient el Cardús , el que jo dic que en el viatge cap a Itaca acabem sucumbint als cants de Sirena , que segur els espanyolistes infiltrats a casa nostra cantaran amb les llestres més que gastades però que sempre tenen èxit, de la federació de pobles ibèrics, d'una república espanyola, d'un Estat federal...etc

Ja cal que estiguem a l'aguait perquè com diu el Cardús, això està ja madur.

Salvador ha dit...

No crec que intervinguin perquè no ho podrien pagar. I els mercats no crec que aplaudissin molt de temps.

Candide ha dit...

Lúcid, com sempre. Però tu no pots voler el que dius.

És ironic que defengui CiU+Govern, als que acuso de comportar-se de manera no tan sols il.legítima, sinó il.legal, però ho he de fer pels mateixos principis: si CiU (i el Govern) fan, a Barna o a Madrid, el que legalment els correspon, llavors representen la majoria (tot i relativa) dels catalans que han votat CiU.

És a dir, hi ha representació, també en el parlament central, i la via americana no procedeix perquè es va basar en la falta de representació a Londres.

Si tu et vols oposar als principis de representativitat i legalitat vas per un camí en el que no vols entrar. De fet, faries el mateix que CiU (i tants d'altres encara més radicals), quan el que fa falta és el respecte als principis democràtics.

Aquesta és l'única base sobre la que es pot renovar la política, sigui en el sentit que sigui. També per arribar a la independència.

Sobretot per això.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Gràcies a tots pels comentaris. Ho sento als que us he de preocupat mésd el compte... No sé quina és la solució, però quan més la demorem, més dèbils estem.