dimarts, 3 d’abril de 2012

Aventura o derrota per asfíxia

No incloure els deutes pendents amb Catalunya per part del govern de l’estat era esperable, a l’igual que la reducció dràstica i dramàtica les inversions a Catalunya (un 44,9%). Em repeteixo: per mi l’escenari base (que explicava l’octubre del 2010) és el d’asfíxia a lo bèstia de la Generalitat.
(...) versió hard, a l’espanyola, a la LOAPA, a lo bèstia, deixant que la situació es deteriori per així aplicar amb força una reducció brutal d’autonomia financera, retallada dràstica de competències i limitació de què poden fer les autonomia.
I s’està complint el guió, fil per randa.

El Govern té una responsabilitat enorme: que el país funcioni o, almenys, que no col·lapsi. Per això no pot arriscar-se a portar el país a un precipici si això posa en risc, per exemple, pagar la nòmina dels funcionaris. Però no ens enganyem, al precipici ja hi som avui.

Suposo que el Govern farà nous intents per evitar que la Generalitat col·lapsi, per exemple insistint en la creació d’hispabons. Però saben amb total seguretat que això només allarga l'agonia. Ho haurien de saber des de fa molt temps però ara tenen la certesa absoluta. Només suposa guanyar temps. I em costa de creure que el Govern vulgui passar a la història com el del govern de les grans retallades, insuficients per salvar l’autonomia, incapaç de preservar el benestar i el progrés dels catalans.

Joan Ramon Resina escrivia avui de Massachusetts a l’ARA (“Ítaca no és a Massachusetts”):
Jo recomanaria humilment al president Mas que durant el seu viatge a Boston s'arribés a Concord i visités l'Old Manse, la casa d'Emerson. A tocar del mas hi veuria el pont on els colons van disparar els primers trets de la revolució, origen de la pròspera Commonwealth de Massachusetts i dels Estats Units d'Amèrica. Allà podria reflexionar in situ sobre l'ús dels ponts quan arriba l'hora no ja del dret a decidir sinó de la decisió.
Ho he dit vàries vegades (aquí i aquí), hauríem de llegir la Declaració d’Independència dels Estats Units i passar del dret al deure de decidir.  Raons no en falten.  I no em puc creure que l’estratègia del Govern passi per allargar una segura i dolorosa agonia que ens porta a una derrota humiliant per asfíxia.

Ah, i el proper que em digui que això de la independència és portar el país a una aventura que abans m’expliqui a on estem portant el país amb aquesta asfíxia (consentida?).

1 comentari:

Clidice ha dit...

El col·lapse ja comença a ser, i ningú pot dir que no es veia a venir. Com tu, aconsello vivament estudiar la Declaració d'Independència dels EEUU.