dissabte, 31 de març de 2012

Setmana indignat

He acabat la setmana indignat. Per la vaga i per l'amnistia fiscal.

Respecte la vaga, tot i no estar-ne a favor, crec que tenia alguns arguments molt raonables, com algunes parts de la reforma laboral (com el contracte a prova durant un any, una bestiesa) o per expressar el malestar per una gestió de la crisi sovint poc equitativa.

De la vaga s'ha parlat molt de violència borroka antisistema. Una vergonya, sens dubte. Però per mi encara és més greu la violència institucionalitzada dels piquets informatius. Que uns antisistema la liïn parda és esperable. Però que unes organitzacions sindicals, finançades amb diner públic coaccionin i amenacin empresaris i treballadors i facin tot el possible (com cremar neumàtics o tallar el trànsit) per impedir que anem a la feina, és inacceptable. És gangsterisme, però com ho fan els sindicats no passa res. Indignant. Defensar aquestes accions no és apologia de la violència? Jo estic a favor de la llibertat d'expressió, però l'hem de finançar amb diner públic?

Ja és hora de revisar el finançament dels sindicats.  Per què no una casella a la declaració de la renda per qui hi vulgui col·laborar? I per cert, també eliminaria finançament públic de les patronals empresarials.

I l'altra raó per estar indignat, l'amnistia fiscal. Vergonyós.

I un nexe greu entre els dos fets: la desconfiança cada vegada més gran que generen les institucions.

2 comentaris:

Antoni ha dit...

Totalment d'acord, jo he denunciat el mateix en el meu bloc. El que no entenc és com no se sent a dir més, però m'alegro de trobar opinions com la teva.

http://enforcall.wordpress.com/2012/03/30/violencia-i-paradoxes/

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Antoni, 100% d'acord! I per cert, molt interessant el teu blog.