diumenge, 25 de març de 2012

L’independentisme de Convergència (o el d’Esquerra durant el tripartit)

Ens hem de felicitar que el partit majoritari de Catalunya assumeixi l’objectiu de l’estat propi. Encara que ho faci “a la convergent”, incloent-ho a la ponència via esmenes i no com a proposta de la direcció, amb eufemismes i amb metàfores de vaixells i viatges a Ítaca que cada vegada em costen més seguir.

Ara, dels fets a les paraules. Per mi aquest independentisme de Convergència té el mateix valor que el d’Esquerra quan pactava tripartits amb el PSC. O, salvant les distàncies, equivalent a quan el PSC diu que és independent del PSOE i que si cal, votarà diferent d’ell al Congrés.  Fets i paraules.

Treballar per l’estat propi implica alguns canvis en profunditat. Un de clau és la política internacional, avui subcontractada en el Ministeri d’Afers Exteriors espanyols i els seus amics (=Unió). Un canvi "fàcil" seria posar la política exterior del Govern en mans de dos convergents destcatas, Marc Guerrero i Víctor Terradellas. I en línia amb l'objectiu de l'estat propi, buscar ja complicitats amb ERC (ara que ha deixat de ser Esquerra).

Que CiU persegueixi l’estat propi no implica tampoc un suport acrític dels independentistes: jo crec que la independència s’ha de plantejar en positiu, per tenir un estat de qualitat, no com a resposta a la insatisfacció que genera l’estat espanyol; crec que és urgent per una qüestió de supervivència, no es pot fer “a la Convergent”, per d’aquí molts anys; se n’ha de parlar de forma més explícita perquè la gent ho entengui; és incompatible amb alguns pactes amb el PP; i per mi un element clau, no s’ha de supeditar a tenir una majoria social, cal explicitar l’horitzó per convèncer a la majoria de la població. El lideratge és això.

Tornant a Convergència (o Esquerra o PSC o qui sigui): no és que no me’ls cregui, és que tenen la càrrega de la prova. És rellevant que algú es declari independentista, budista o bona persona. Però després de dir-ho, cal fer-ho

5 comentaris:

Jaume ha dit...

Coincideixo amb tu, com quasi sempre.
Jo també estic cansat de les metàfores. Parlem clar, coi!
Sols com a recordatori (del viatge a Ítaca): "Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el viatge sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences."
Això de pregar per un viatge llarg em sona a massoquista. Crec que amb 300 anys de deriva cap a Ítaca ja hauríem d'haver fet totes les coneixences i aventures possibles.

Jaume ha dit...

Coincideixo amb tu, com quasi sempre.
Jo també estic cansat de les metàfores. Parlem clar, coi!
Sols com a recordatori (del viatge a Ítaca): "Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el viatge sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences."
Això de pregar per un viatge llarg em sona a massoquista. Crec que amb 300 anys de deriva cap a Ítaca ja hauríem d'haver fet totes les coneixences i aventures possibles.

David Boronat ha dit...

Doncs Salva, jo no estic d'acord amb tu. No podem comparar un partit com ERC que era i és clarament independentista amb un partit Convergència que no ho era i ha anat evolucionant com ho ha fet el país per convertir-se en un partit que lluitarà per la independència del país.

Un canvi d'aquesta naturalesa no es fa en 4 dies.

D'entrada ens hem de congratular que hagin donat aquest pas. Hem de tenir present que Catalunya no serà independent si el seu partit central no vol que sigui i n'estic convençut que ahir va ser un dia històric per la història de Catalunya.

Els independentistes ens hem de felicitar i sumar. La política precisa els seus tempus i l'estratègia de Convergència em sembla simplement brillant.

No hem estat independents en els darrers 300 anys. En podrem esperar alguns més, no?


David

mai9 ha dit...

Home David, això que portem 300 anys i ens podem seguir esperant és com si li diguessis a algú que fa molt que no va al lavabo que precisament per això pot seguir esperant.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Hola, no podem estar d'acord amb tot però ho estem en el fonamental.

Hi ha dos temes: hi ha pressa? Crec que cada vegada més. Té valor la declaració de Convergència? Sens dubte! Però cal actuar en conseqüència, ERC també és independentista i va fer dos tripartits.