divendres, 24 de febrer de 2012

Grècia i la inquisició espanyola

Vaig anar a un col·legi de l’Opus i vaig aprendre molta religió. Molta, moltíssima. I també història, tot i que una mica esbiaixada: quan estava a la universitat vaig descobrir, per casualitat, la inquisició. No podia ser! Era un invent per desprestigiar a l’Església! Però no, era certa, i tants anys estudiant religió i s’havien “oblidat” d’explicar-me la inquisició i altres xous rellevants (apassionant quan vaig descobrir la història de la família Borgia).

Això em ve al cap perquè el CEO de Commerzbank, el segon banc d’Alemanya, ha comparat la quitança voluntària a Grècia amb la inquisició espanyola:
(...) the voluntary debt write-down of private-sector creditors on Greek sovereign debt is about as voluntary as a confession during the Spanish Inquisition

Avui ho he explicat als meus alumnes de la UPF i no coneixien les tècniques interrogatòries de la inquisició espanyola. No els puc retreure res: a la seva edat, jo tampoc.

Recapitulem respecte Grècia: s’ha aprovat un nou rescat financer a Grècia que passava, entre altres, perquè els deutors privats accepten una gran quitança (condonació) del seu deute. Aquesta quitança és “voluntària”, ja que si es feia via suspensió de pagaments de Grècia s’activarien els CDS (assegurances davant l’impagament de Grècia), el que tindria conseqüències financeres imprevisibles. És a dir, s’imposa una trampa per evitar que s’activin els contractes que han de protegir inversors (i també especuladors) davant un impagament de Grècia.

Quitança “voluntària”? Bé, tan voluntari com una confessió durant la inquisició espanyola. Per si t’interessa, t’adjunto un link sobre les tortures que utilitzaven. És molt probable que un jutge com Garzón les trobés acceptables, sobretot si les reben independentistes catalans, però suposo que estareu d’acord en que eren uns animals.

I a tot això, les lliçons:

  • De quitança "voluntària", res de res
  • Tot i la metodologia tipus inquisició espanyola, no està clar que una majoria suficient de creditors privats acabin acceptant la quitança: els bancs com Commerzbank no tenen alternativa, ja que estan molt regulats, però els hedge funds, menys regulats, poden no acceptar-ho, en especial si tenen CDS i per tant els interessa la fallida de Grècia. Això generaria encara més incertesa en Grècia (i als seus cosins irresponsables, com Itàlia o Espanya)
  • Això de Grècia no té solució: aquest acord només suposa guanyar temps i transferir més deute de privats a institucions públiques europees, és a dir, a tots nosaltres, apart de dolorosos (i molts casos necessaris) ajustos a Grècia. Em reafirmo amb la meva proposta de fa 10 mesos per Grècia: suspensió de pagaments i sortida de l’euro 
  • Si vas a un cole de l’Opus, estudia una mica d’història. I no et creguis tot el que t’expliquin: per exemple (gran sorpresa!) l’Antic Testament està ple de metàfores (de veritat, el que explica no és exactament història!)

3 comentaris:

Edgar B. Company ha dit...

Rescats en comptes bloquejats... Sembla que ja ens estem preparant per la sortida de Grècia de l'euro!

Molt interessant l'article, sembla que m'hauré d'encarregar d'oferir una educació complementària a la meva germana!

Josep G ha dit...

M'ha agradat l'article, perque m'ajuda a entendre lo de la quitança de Grecia. Pero no acabo d'entendre la tercera lliço. Quan parles de transferir mes deute de privats a institucions publiques nosaltres qui som, els publics o els privats?

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Edgar, què estudia la teva germana?

Josep, "nosaltres", els contribuents, som els públics. Els privats són els bancs.