dijous, 12 de gener de 2012

Lliçons al Financial Times? (II)

Fa un temps vaig escriure sobre una entrevista de Manel Fuentes a Victor Mallet, corresponsal del Financial Times. Avui, sant tornem-hi.

Escolteu l’entrevista. Hi ha un tema de formes. I hi ha un tema de fons: és el Financial Times responsable de la imatge que s’està projectant de que les autonomies, i en especial Catalunya, són les principals responsables de la situació financera de l’estat espanyol?

Algunes notes. Primer, l’incompliment del dèficit públic espanyol s’explica principalment per les CCAA (la major part del dèficit és de l’estat, però l’excés de dèficit és de les autonomies; per l’espoli fiscal i per l’incompliment dels compromisos de l’estat en el cas de Catalunya, però de forma agregada és degut a les CCAA). Segon, aquest focus en les autonomies no és exclusiu del Financial Times sinó de molts mitjans i agències de ràting, fruit d’una campanya deliberada des de Madrid que des del Col·lectiu Emma estem avisant des de fa un any i mig (arran un article del Business Week). I tercer, el Financial Times ha explicat els “centralising instincts” del nou Govern espanyol i en el passat ha parlat del dèficit fiscal català. L’evolució del Financial Times és positiva i insuficient, però no és el culpable dels nostres greuges financers.

Amb tot això el que vull dir és que si la premsa internacional apunta a les CCAA és en part perquè el sistema autonòmic espanyol és car i ineficient. I que si apunta a Catalunya és també en part perquè el deute públic català s’ha desbocat, des de Catalunya ens hem comparat amb Grècia, i perquè no s’ha fet una acció decidida i eficaç a nivell internacional per canviar aquesta imatge. I el Financial Times s’apunta a aquesta tendència, però també dóna la visió catalana del dèficit fiscal i de l’onada centralitzadora de Madrid.

Potser els catalans enlloc de buscar els culpables de tots els nostres mals a fora de Catalunya (Madrid o el Financial Times) fem el que depèn de nosaltres: pedagogia interna a Catalunya de l’espoli fiscal; i pedagogia externa a mitjans i comunitat internacional de l’ofec econòmic de Catalunya. Les declaracions del President Mas a Londres i la carta del Conseller Mas-Colell al New York Times van en aquesta direcció, i tan de bo siguin el preludi d’una ofensiva en aquesta línia (estic expressant més un desig que una convicció).

Els problemes de Catalunya no són culpa del Financial Times. Això és com culpar a la crisi a les agències de ràting oblidant la responsabilitat de cadascú de nosaltres (persones, institucions i govern). El món ens veu com una província espanyola perquè, administrativa i políticament, és el que som. El deute i dèficit heretat del Tripartit és tan real com desmesurat. El sistema de finançament actual va estar avalat per l’anterior Govern, que incloïa un partit independentista. I el nou Govern dóna suport a les mesures econòmiques del Govern de l’estat. Vaja, que abans de culpar a Madrid o al Financial Times potser els catalans ens fem mirar si tenim allò que ens mereixem o, més masoquista encara, si de fet ja tenim allò que de veritat volem.

4 comentaris:

Candide ha dit...

These are remarkable words. I have dedicated you an entry, I hope you find it agreeable.

http://cataloniawatch.blogspot.com/2012/01/honourable-nationalists-do-exist.html

Jaume ha dit...

Indeed! Keep up the good work.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Candide, thanks for your post. Two minor comments: I do not consider myself a nationalist, and there are many honourable nationalists!

Jaume, thanks...

Candide ha dit...

Indeed, I wondered if I could use that expression. I apologise and will try to repair the damage.

I agree that there are many honourable nationalists, but maybe they should be more... visible?

Seriously, to write a blog and offer space for debate but then censor the debate is something very current. And not honourable.

In this sense alone you already stand out.