diumenge, 8 de gener de 2012

Europa o Estats Units?

Divendres vaig llegir aquest tuit de la rgan Rita Marzoa:
Bassas “Ja ens agradaria un 8 per cent d',atur com als USA”i jo penso,no sé pas.Mirin Inside Job.Aquí tenim drets i condic q allà somnien!

Millor europeu que americà? Sóc proamericà i reconec les grans mancances del seu sistema, que per a mi és principalment la desprotecció dels dèbils per la manca de cobertura sanitària universal i per la limitada protecció a persones amb dificultats temporals o permanents (com als aturats, fruit de la crisi o de llarga duració). Però en molts altres aspectes crec que els Estats Units dóna mil voltes a Europa, per oportunitats, meritocràcia o llibertat (i en el cas de Catalunya i Espanya, en la taxa d'atur).

Però sobre el punt "social" on destaca Europa, una reflexió: ens ho podem seguir permetent? Podem sostenir aquest estat del benestar?  No, almenys no igual que ara.

Tot això em ve al cap perquè avui he llegit un article molt interessant al NYT que m’ha fet pensar en el comentari de la Rita: “The Other Reason Europe Is Going Broke” d’Adam Davidson.

L’article explica justament que Europa ha d’ajustar el seu funcionament i el seu estat del benestar per poder competir internacionalment. Créixer és fonamental per crear ocupació i activitat econòmica, que alhora paga impostos per finançar l’estat del benestar.

I sobre la superioritat d’Europa en la protecció dels dèbils, un paràgraf que dóna molt que pensar (el destacat en negreta és meu):
European leaders like to mock the U.S. for its inequality and lack of social safety net. Though, for now, it looks as if Europe is headed for a two-tier society without any plan for improving the lot of the lower tier. How can Brussels excite a generation of ambitious young people — the ones who will determine Europe’s future success — when too many of them are offered low-wage, short-term work in stagnant industries to pay for the far more generous benefits their elders receive? How can Europe compete if its youth experience the flexibility while the old get the security?
No hi puc estar més d’acord, en especial amb això d'una societat a dos nivells. Fixem-nos per exemple en el mercat de treball espanyol (i català): una part tenim feina fixa amb molta protecció i una altra (principalment joves, dones i immigrants) tenen contractes temporals i amb sous més baixos. I qualsevol canvi promogut per Govern o sindicats va en la línia de mantenir aquests privilegis i doble xarxa.  Jo crec que, per exemple, els que tenim la sort de tenir una feina fixa hauríem de renunciar a part dels nostres "privilegis" a canvi d'augmentar els drets dels que tenen contractes més precaris (és a dir, igualar la indemnització per acomiadament entre els contractes fixes i temporals, incloent els contractes en vigor, de forma que el que tenim feina fixa cobrèssim menys i els que tenen contractes temporals, molt més).

I més enllà en aquesta dualitat que explica l'article: nosaltres amb els nostres fills. Ells hauran de pagar els nostres deutes (el dèficit és fer que els que venen després paguin els nostres deutes) i alhora ens hauran de mantenir a nosaltres, ja que l’evolució demogràfica comportarà menys persones (els joves i nens d'avui) pagant (via cotitzacions a a seguretat social) més despeses (sanitat i pensions) de més persones (tots nosaltres).

L’article apunta el model danès, la “flexicuretat” ("flexicurity"):
(...) offered American-style flexibility (layoffs, transitions into new lines of business) coupled with traditional European security
Jo crec que hem d’anar cap aquí: flexibilitat per crear feina i ocupació (i que les empreses es puguin adaptar quan ho necessitin, és a dir, acomiadar) a canvi de protegir als que perden la feina (i als més dèbils en general).

I tornant al títol del meu post: “Europa o Estats Units?”. Jo ho tinc clar: Catalunya! O dit d’una altra forma: construir un estat amb el millor dels dos móns.

4 comentaris:

mai9 ha dit...

això de joves limitats per culpa de vells assegurats és ben veritat, jo ho he vist vàries vegades. Està bé que ens adonem que això és un problema.

Agència EME ha dit...

No hi puc estar més d'acord.

Albert ha dit...

a Catalunya hi ha un problema molt gros, hi ha una generació tap que gaudeix de tota una sèrie de privilegis laborals i s'apalanquen sense actualitzar el seu coneixement i causant una baixada general de la productivitat i després hi ha una altra generació, la jove, sense cap tipus de seguretat ni incentius i sabent que ells són els primers a marxar encara que facin la feina millor. Així les coses no funcionen, la meritocràcia està espatllada a Catalunya. Jo m'esgarrifo només de pensar si m'hagués quedat a Catalunya.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

mai9, Agència EME i Albert, gràcies per les vostres aportacions!