dissabte, 21 de gener de 2012

Continua el guió

Fil per randa:
  1. Es crea la percepció i consens de que la culpa de tots els mals de l’economia espanyola la tenen les autonomies
  2. Se les asfíxia
  3. Se les rescata a canvi de limitar el seu autogovern 
  4. No s'aconsegueix el pacte fiscal
Ara estem entre el 2 i el 3: ens continuaran asfixiant, continuarem retallant, i ens aniran “rescatant” poc a poc a canvi de menys autonomia ("Rajoy pagarà a Catalunya si accepta una harmonització autonòmica").

I quina serà la reacció davant el previsible pas 4? Ens diran que hem aconseguit el nou millor finançament de la història? Que ara no toca? Que hi ha altres prioritats?

O potser (sorpresa!) se salten el guió: “dret a decidir”, whatever it means.

I un afegit: la situació actual d’asfíxia no és una sorpresa. Per mi era l’escenari base, entenc que per altres era només un escenari possible. I com era possible el que s’ha de fer ara s’hauria d’haver pensat i decidit fa molt temps.  I el que hem fer quan fracassi el pacte fiscal, també.

1 comentari:

Tonet ha dit...

Com si m'haguéssiu llegit el pensament des que va començar la comèdia mundial de la crisi. Què feien tots els països fins ara que la situació marcada pels especuladors capitalistes els be de nou?
Tal qual és el que penso de la situació de retrocés que es porta el regim del "Lligat i ben lligat".
Joc brut amb l'esport, amb la llengua, ensenyament, identitari, etc. etc... i ara toca tallar-nos el “paripé” de l'autonomia.
Tot això ben secundat per un govern català (?) que mai ens portarà al nostre destí natural, la independència i l'estat propi, perquè formen part del “pack d'especuladors” i els en fot un joc de bledes l'interès nacional de Catalunya i el nostre desitjat futur.