dijous, 28 de juliol de 2011

dilluns, 18 de juliol de 2011

Moments de qualitat: "doncs que la Vinyet no sopi"

La Vinyet és guapa, simpàtica i encantadora (exacte, com el seu pare...) però al vespre, després de sopar, és insoportable: quan arriba el moment d'estar tranquils, que l'Àlex miri una mica la tele abans d'anar a dormir, que la Rosa i jo sopem i parlem de com ha anat el dia, que mirem una estona la tele (en versió original, que va bé per la vida de parella)... la Vinyet es dedica a emprenyar. A tots: a l'Àlex abans no va a dormir, i a la Rosa i a mi fins que tenim la sort que la Vinyet es quedi dormida.

I per variar ahir la Vinyet després de sopar va començar a molestar a l'Àlex, a mi, a no fer cas... i li dic enfadat: "Vinyet, no sé per què, quan acabes de sopar et portes fatal!!!!!!!!!".

I l'Àlex, claridivent, diu: "doncs que la Vinyet no sopi, així no es portarà malament". Sens dubte és la conclusió òbvia a la meva frase.

diumenge, 17 de juliol de 2011

Moments de qualitat: els fills de l’Àlex i la Vinyet

Al cotxe, tornant a casa, la Vinyet ens diu que quan ella sigui gran la Rosa i jo serem els seus avis. “No Vinyet, serem els avis dels teus fillets i dels fillets de l’Àlex”.

I l’Àlex i la Vinyet comencen a parlar dels noms que posaran als seus fills, i la Vinyet li diu a l’Àlex que els nens surten de la panxa de les nenes i no dels nens. I l’Àlex, ràpid: “Però puc anar a buscar un nen a Rússia”.

“El meu fillet de Rússia es dirà...”. “No Àlex, el nen ja tindrà un nom”. “D’acord, però a mi m’agradaria que el seu nom fos Rayo McQueen Garcia Soley”.

Vam tenir molta sort, també amb el nom: Àlex.

P.D. Amb el tema dels noms l'Àlex sempre ha estat molt original: quan la Rosa estava embarassada a l'Àlex li agradava molt el color groc i ens va dir que volia que el seu germanet es digués "Groc". Per sort va ser nena...

dissabte, 16 de juliol de 2011

Portugal, Grècia, espolímetre i els professors Lozano i Castiñeira

És un honor quan dos dels millors professors que he tingut mai (i això que per sort he tingut molts de molt bons) et citen en un article. I això han fet els professors Lozano i Castiñeira en el seu article a l’Avui “Ni a Grècia ni a Portugal...”.

En aquest article parlen de dues de les dèries que tinc: una, l’error gravíssim de comparar Catalunya amb Grècia (o Portugal) que, a més de ser injust, perjudica greument la imatge de Catalunya. I dos, de la importància de recordar el dèficit fiscal quan es parlen de retallades.

I més. Parlen de l’espolímetre i recomanen el meu blog.

Doncs això, un honor.

I insisteixo, no em cansaré de recomanar el Programa Vicens Vives, amb Josep Maria Lozano, Àngel Castiñeira i el gran Raimon Ribera.

divendres, 15 de juliol de 2011

Comprar l'aeroport d'El Prat: 33 dies d'espoli

Via Granollacs, per mi el millor blog independentista i lectura diària obligada ("Per a bons patricis").

"L'Estat ingressarà 1.600 milions d'euros amb la privatització del Prat".

I si el compra la Generalitat (veure metodologia)? 33 dies d'espoli!

I una consideració addcional: si fòssim independents no caldria comprar l'aeroport, perquè seria nostre.

dijous, 14 de juliol de 2011

Moments de qualitat: "un noi per la mare"

L'Àlex és molt previsor. O està en tot, no ho tinc clar.

Estàvem parlant i no sé com va anar que em diu que si jo em moria la Rosa tindria molta feina amb ell i la Vinyet, i que necessitaria que algú l'ajudés. I llavors em diu que hauria de buscar "un noi per la mare", i em pregunta qui hauria de ser el noi. I comença a pensar, i em torna a preguntar qui podria ser el noi.

"Àlex, no cal que el busquem ara. I si arriba el moment, busca tu el noi, d'acord?"

dimecres, 13 de juliol de 2011

Euro, espoli, dèficit, culs i vida de parella

Torno d'un sopar "patriòtic" amb il·lustres economistes. Érem 6: un em diu que li ha agradat molt el meu escrit sobre la versió original i la vida de parella ("La versió original millora la meva vida de parella") i un altre l'escrit sobre tocar el cul a les dones ("Moments de qualitat: tocar el cul a les dones"). De la resta (euro, dèficits, espolímetre, etc.) no diuen res de res.

És cert que els posts més llegits el darrer any han estat sobre l'espolímetre
(aquest i aquest) i sobre el dèficit i deute de la Generalitat (aquest i aquest), però al final sembla que el que més es recorda són els altres, els que tenen un cert component personal.

Doncs això, entre una cosa i altra, i que a més estic cansat, de moment no escriuré sobre l'actual crisi financera (que és mooooolt grossa però de fet és el desencadenant de tot el que he anat explicant el darrer any i, en especial, els darrers mesos).

dilluns, 11 de juliol de 2011

La versió original millora la meva vida de parella

Sóc un negat pels temes elèctrics, electrònics i similars. Per sort tinc a la Rosa que s'encarrega de programar el vídeo o de sintonitzar-lo amb els canals del TDT o de Canal + (i també de penjar els quadres).

Feia temps que li deia a la Rosa que havíem de veure la tele en versió original i per fi ha descobert com es fa. I ara mirem les sèries i les pel·lícules en anglès i les disfruto molt més. I el millor de tot: ha millorat la meva vida de parella (que de fet va prou bé, tot s'ha de dir).

I això? A casa mirem la tele a partir de les deu de la nit, quan hem acabat de sopar. Era el moment que jo aprofitava per contestar emails, escriure en el blog o revisar algunes webs. I feia poc cas a la Rosa, que es quedava dormida aviat (ella és de llevar-se mooooooolt d'hora).

Però ara amb la versió original hem d'estar atents: no puc estar amb l'ordinador i mirar la tele en anglès alhora. I em sembla que a la Rosa li costa més quedar-se dormida si ha d'estar concentrada mirant la tele. És a dir, ha augmentat la qualitat de la tele que vèiem (no hi ha color entre veure una pel·li o sèrie doblada vs. en versió original) i alhora no estem per altres distraccions. És a dir, estem la Rosa, jo, la tele... i la Vinyet, que no hi ha forma que s'adormi.

Doncs si ara escric menys al blog és per això: estic gaudint d'unes nits de qualitat amb la meva dona. I també perquè de fet estan passant coses molt grosses però que no deixen de ser la culminació del que he anat explicant els darrers mesos, com a "La tempesta perfecta internacional" que explicava fa unes setmanes; la dramàtica situació grega que vaig explicar aquí, aquí, aquí i aquí; la culminació de la delicada situació financera espanyola ("Per quan vingui el proper juny"); els problemes d'Itàlia; o la situació financera de la Generalitat, que he explicat de forma repetida i la darrera vegada amb "El deute real de la Generalitat i el veritable Pla B".

Doncs això, menys blog, més versió original... i més parella. I menys escriure sobre finances: hi ha qui diu que sóc un pessimista però em sembla que està resultant que de fet sóc molt realista (i que, de tant en tant, l'encerto...).

dissabte, 9 de juliol de 2011

Apunt al meu blog sobre educació: "Atur i resultats escolars"

Per si t'interessa tinc un blog on faig apunts sobre temes educatius, universitaris i de recerca. Fins ara hi escrivia poc però és possible que augmenti la freqüència.

El meu darrer apunt: "Atur i resultats escolars".

dilluns, 4 de juliol de 2011

God Bless America (and Catalonia!)

"Flag", de Jasper Johns

Jo vull tenir passaport català però com això "pinta" complicat no m'importaria (de fet m'agradaria molt) tenir passaport americà. Sovint, quan faig "accions" del Col·lectiu Emma, em defineixo (ens definim) en positiu amb quatre "pros": Catalan patriot pro-independence, pro-market, pro-western & pro-America.

Em segueixo emocionant cada vegada que llegeixo la declaració d'independència dels Estat Units: pel que diu, per ells, i pel que podríem fer nosaltres. I em pregunto a què estem esperant.

En un apunt al meu blog l'any passat reproduia gran part d'aquesta declaració ("Declaració d'Independència"). I no puc evitar tornar a repetir algunes frases:
  • "Sostenim com a evidents per si mateixes les següent veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat"
  • "(...) quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un Despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest Govern i establir nous Resguards per la seva futura seguretat"
  • "Que aquestes Colònies Unides són, i han de ser per Dret, Estats Lliures i Independents"
  • "I en suport d’aquesta Declaració, amb absoluta confiança en al Protecció de la Divina Providència, hi invertim les nostres Vides, les nostres Fortunes i el nostre sagrat Honor"
Et deixo amb la cançó que inspira el títol del post: "God Bless America".

Happy 4th of July!

dissabte, 2 de juliol de 2011

Nostrum: menjar de qualitat i emprenedoria exemplar

Fa dies que volia escriure sobre Nostrum i ahir, quan vaig tornar a menjar el seu arròs a la cassola, hi vaig tornar a pensar.

Coneixeu Nostrum? El seu lema el defineix exactament: "el menjar de la mare per emportar".

Nostrum és una cadena de restaurants-tendes que ofereixen menjar per emportar (o menjar allà mateix) de molta qualitat i a un preu molt raonable. Tenen varis menús, de 3,75€ a 7,30€. I menjar sense menú també surt molt mé de preu. A mi m'agrada especialment l'arròs a la cassola i les croquetes.

Però Nostrum, apart de bon menjar, és una empresa exemplar: en un moment com l'actual està obrint noves tendes i creant ocupació. Ho fan òbviament perquè pensen que així guanyaran més diners, però també podien haver decidit no invertir fins que l'horitzó econòmic fos més clar.

I apart del menjar un tema clau però que no es veu: la innovació en la producció i distribució del menjar.

Darrera Nostrum està el Quirze Salomó, bon amic, a qui vaig conèixer va un any i mig: emprenedor, patriota i bona persona. Tenim més empresaris així, però ens calen molts més.

I per cert, si penses que exagero sobre Nostrum, pots llegir aquest article al Financial Times ("Entrepreneurs talk: City vibrant despite economic stagnation"), on parlen d'emprenedoria a Barcelona i surt el Quirze i Nostrum.

Doncs això, et recomano Nostrum. I que consti que no hi tinc comissió...