dimarts, 31 de maig de 2011

Notes del pressupost 2011 de la Generalitat

Acabo de llegir la proposta de pressupostos presentat pel Govern de la Generalitat i no per menys esperable estic menys preocupat: retallada draconiana i necessària de les despeses que potser seran insuficients per evitar la intervenció d'Espanya (recomano aquest document explicatiu del pressupost).

Les CCAA han de complir amb un objectiu de dèficit de l'1,3% del PIB o l'estat actuarà, i la Generalitat ha presentat un dèficit objectiu del 2,66%, és a dir, el doble. El Govern explica clarament que si l'estat pagués el Fons de Competitivitat i fos "lleial" el dèficit seria del 1,26% (pàgina 28), però de cara a l'estat, la Unió Europea i els inversors, Catalunya tornarà a aparèixer una altra vegada com el gran incomplidor. És a dir, situació prenyada: si no es retalla molt la despesa, Espanya ens intervé, i si la reduïm... potser també (de fet Salgado ja ha amenaçat). I si s'aprova i es compleix el nou pressupost (camí dolorós) d'aquí un any ens recordaran que vam incomplir l'objectiu de dèficit de l'estat del 1,3%.

Algunes dades del pressupost són esfereïdores:

  • El punt de partida que mostra el brutal increment de despeses del 2004 al 2010 (un 60%!) o l'increment del dèficit o el deute dels darrers anys (pàgina 6)
  • L'increment del 32% en la partida de pagament d'interessos (pàgina 10)
  • Les grans diferències entre pressupostos i liquidacions en interessos del deute (pàgina 11) o en els ingressos tributaris (pàgina 16)
  • Els compromisos de pagament per inversions efectuades amb pagament diferit (pàgina 34). I en especial la Línia 9, que si no es fa res (és a dir, si s'atura l'obra) caldrà pagar igualment 278€ milions, 472€ milions i 510€ milions els anys 2011, 2012 i 2013 (i anar pujant els anys posteriors)
  • 12.152€ milions de necessitats d'emisió i refinançament del deute (pàgina 43, línia "Variació de passius financers" - per cert, no gaire lluny dels 12.800€ milions que jo preveia al desembre)

A més, a pesar del que diu la pàgina 14, aquests pressupostos no serveixen per lluitar contra la crisi econòmica, entre altres raons perquè la Generalitat no té recursos ni competències per fer-ho.

El Conseller Mas-Colell ha afirmat que "només amb unes finances sanejades es podrà garantir l'estat del benestar", ja que, si no, "tot explotarà i pagaran justos per pecadors". Quedem-nos amb la segona part de la frase: aquests pressupostos no van només de preservar l'estat del benestar sinó d'evitar el col·lapse financer de la Generalitat. I insisteixo, són uns pressupostos molt durs però potser insuficients, perquè apart de l’autorització de l’estat per emetre deute cal que algú compri aquest deute (12.000€ milions el 2011, uns 1.000€ milions de mitjana al mes). La intervenció d'Espanya és una amenaça, però la no-intervenció si no s'aconsegueixen aquests 12.000€ milions, també ("I si Espanya no intervé?").

Què fer? Recolzar i exigir:

Ni greix ni espoli.

P.D. I totalment legítim que algú s’oposi al pressupost. Però si ho fa ha d’explicar (com a mínim) dues coses: la seva proposta de pressupost (que inclogui complir amb el 1,3% o 2,6% del dèficit) i explicar com s’aconseguiran els +12.000€ milions que necessita la Generalitat.

diumenge, 29 de maig de 2011

Retallada a l'Institut Català de Salut (ICS): 6 dies d'espoli

L'Institut Català de Salut (ICS) gestiona vuit hospitals del país (Vall d'Hebron, Bellvitge, Germans Trias i Pujol, Josep Trueta, Arnau de Vilanova, Joan XXIII, Verge de la Cinta i Viladecans) i el 80% de l'atenció primària.

També hauran de retallar/estalviar 275€ milions reordenant l'oferta assistencial, reduint personal eventual i ajustant la plantilla, i la suspensió de l'activitat quirúrgica en horari de tarda (també pots trobar informació a aquesta informació del diari ARA).

Algunes d'aquestes mesures segurament són necessàries independentent de la crisi ja que suposen augmentar l'eficiència de la gestió i en la despesa pública. Altres potser no es farien en un altre context, però cal aplicar-les per la situació extremadament complicada de les finances de la Generalitat. Ni greix ni espoli.

Tot plegat, però, no arriba ni a 6 dies d'espoli.

dissabte, 28 de maig de 2011

Nova comparació Catalunya - Grècia: aquesta vegada, Quico Homs


Hi ha una diferència significativa: Serra parlava de les "pràctiques gregues" a Catalunya (aka trampes) mentre Homs es refereix a on podem arribar (aka fallits). Però aquesta diferència es converteix en un matís per molts observadors imparcials (i sobretot els parcials!) que no ho entenen o no ho tenen en compte i associen els dos països. I després en parlarà la premsa internacional... i ja l'hem liat.

Entenc la necessitat del Govern d'explicar que anàvem al col·lapse i que les mesures actuals són necessàries per evitar-ho, però "Grècia" hauria de ser una paraula tabú. I si no ho és pels catalans (incloent el propi Govern!) difícilment podrem exigir als no catalans que no ens comparin amb Grècia.

La veritat és que quan vaig sentir la frase de Quico Homs comparant-nos amb Grècia vaig pensar "tots al terra, que venen els nostres!".

P.D. O igual tot plegat és una gran estratègia de comunicació que jo, simplement, no entenc...

divendres, 27 de maig de 2011

Pagar el deute a la xarxa d'hospitals concertats: un dia d'espoli

L'Avui informa que la Generalitat deu 48€ milions als hospitals concertats corresponents als anys 2009 i 2010 ("Salut deu 48 milions als hospitals de la xarxa concertada").

48€ milions són, segons la metodologia de l'espolímetre, un dia d'espoli.

És important que els hospitals concertats cobrin el seu deute: primer perquè els deutes s'han de cobrar; i segon perquè són una peça fonamental de l'estat del benestar, que de vegades (com aquesta) té provisió privada però que l'accés és gratuït (de moment).

dijous, 26 de maig de 2011

L'espolímetre del President Mas

El President Mas ha comparat les retallades (o millor dit, estalvis) de la Generalitat amb el dèficit fiscal (aka espoli) dels catalans ("Mas remarca que la retallada equival al 20% del dèficit fiscal"): és molt important que el propi Govern faci aquesta pedagogia, similar a la de l'espolímetre (el millor invent des de la Nespresso segons l'amic Quim Torra).

Així el President Mas ha quantificat el dèficit fiscal en 15.000€ milions i ha explicat que els estalvis d'enguany suposen el 20% d'aquest import, totalment desproporcionat. Pas endavant.

Tot i que haurem d'esperar uns mesos a tenir els nous càlculs del dèficit fiscal és important que el Govern clarifiqui quina és la seva estimació, ja que fa un parell de mesos el President Mas parlava d'un dèficit fiscal del 9% del PIB (uns 19.000€ milions). En l'espolímetre jo utilitzo com a base 17.571€ milions, 48€ milions al dia (pots revisar la metodologia clickant aquí), però és només una estimació en base a dades del 2005 (les darreres disponibles).

I per cert, en els propers nous càlculs és important que es calculi el dèficit fiscal ajustat pel cicle econòmic. És a dir, cal tenir en compte que ara hi ha uns dèficits públics molt grans que fan que el dèficit fiscal es redueixi molt a les regions que contribueixen més, com Catalunya, i que també fan que el superàvit fiscal encara augmenti molt més en les regions que no contribueixen. Si no es té en compte el cicle econòmic els números no voldran dir res, ja que ens indicaran molts cobren i ningú paga.

dilluns, 23 de maig de 2011

I ara política de veritat: tanquem (o quasi) els Diputacions i Consells Comarcals

Per fi han passat les municipals i molts temes ajornats a post 22-M tornaran i caldrà posar fil a l'agulla: la crisi econòmica continua, cal austeritat i aplicar mesures dures però absolutament necessàries.

I aquí la meva proposta: ara que CiU previsiblement manarà a totes les diputacions i suposo que a la majoria de conselles comarcals, que els tanqui o que els buidi totalment de competències i recursos, traslladant competències a la Generalitat o, en menor mesura, als municipis (on també majoritàriament mana). És a dir, no que renunciï a poder (seria ideal, però potser és molt demanar) sinó que el distribueixi de forma eficient eliminant dos nivells intermedis de l'administració pública (i que no aprofiti per fer les vegueries, no estracta de treure una administració per posar-ne una altra!).

Ens uns moments d'austeritat com aquests estem parlant de molts diners: 988€ milions les Diputacions i (Barcelona 661,8€ milions, Girona 103,7€ milions, Tarragona 127,0€ milions i Lleida 95,9€ milions; he tingut que anar a la web de cada diputació per veure les dades ja que a l'Idescat sortien dades del 2008) i 536€ milions els Consells Comarcals (dades del 2008, les darreres disponibles). És a dir, 1.524€ milions.

En un moment de retallades aquí és un bon lloc per començar: cal una administració eficient i lleugera, eliminant nivells intermitjos sobre els quals a més hi ha molt poc nivell de transferència.

diumenge, 22 de maig de 2011

Moments de qualitat: qui serà la meva mare?

Al cotxe, tornant del parc, la Vinyet: "Mare, qui serà la meva mare quan sigui gran?". "Jo!". "No, tu seràs la iaia!".

L'Àlex li explica: "la mare té una mare, i quan siguis gran la mare serà la teva mare i també serà iaia perquè tu seràs mare".

I parlant de fills, la Vinyet: "jo tindré dos fillets, un nen i una nena". L'Àlex: "i jo aniré a buscar un nen a Barcelona o a algun poble del costat". I la Vinyet: "els meus sortiran de la panxa".

Conversa deliciosa.

dissabte, 21 de maig de 2011

Crítiques racistes a Obama... d'un professor de raça negra

Suposeu que algú diu que Obama és "a black mascot of Wall Street oligarchs and a black puppet of corporate plutocrats". Comentari racista? Jo diria que sí. I si el comentari l'ha fet Cornel West, un professor de Princeton de raça negra?

Hi ha comentaris sobre els negres, les dones, els gais o altres minories que quan els fa un home-blanc-hetero serien considerats racistes, masclistes, homòfobs o similar, però si el que ho fa és de la mateixa minoria que l'insultat, som més indulgents.

A mi aquests comentaris m'ofenen sempre, faci que els faci.

Grècia, Catalunya i el President de la Fundació Everis

Poques coses fan més mal a Catalunya que comparar-nos amb Grècia, un país trampós i fallit.

Avui ho ha fet Eduardo Serra, President de la Fundació Everis ("Cataluña incurrió en prácticas griegas"). Ens fa mal i no és correcte: Grècia va falsificar els seus comptes mentre que Catalunya va incomplir (greu, sens dubte) els seus compromisos d'objectiu de dèficit públic. És una diferència rellevant.


Grècia està aprop del col·lapse i són uns tramposos. Catalunya no és Grècia, ni les pràctiques catalanes (sens dubte millorables, i penso que anem pel bon camí) no tenen res a veure amb les gregues. Catalunya té futur. I Catalunya, per cert, està espoliada.

A Everis (i estic segur que a la Fundació Everis també, però no conec a ningú personalment) hi ha molts patriotes, i segur que hi ha també molts no-catalans que estimen Catalunya. Que algú d'ells faci arribar al senyor Serra l'error i prejudici de comparar Catalunya amb Grècia.

P.D. Suposo que se'm nota que estic fent un esforç per fer un post en positiu, però és una comparació molt greu. I a més, portada a l'Expansión.

dimecres, 18 de maig de 2011

Ossa a Catalunya: 4 hores d'espoli

L'empresa Ossa és una empresa dinàmica que necessita finançament: 4€ milions per finançar el circulant i 4€ milions en tres anys en avals. Total 8€ milions. Si no els aconsegueix potser marxa de Catalunya.

No demanen diners a fons perdut sinó suport per finançar-se.

Ha d'intervenir el Govern? Si no ho fa és possible que Ossa marxi a alguna comunitat que li oferirà diners públics. Diners públics que en part o la seva totalitat vindran de l'espoli de Catalunya. Paradoxal.

Jo no sé què ha de fer el Govern, però si sé que 8€ milions són 4 hores d'espoli. I que sense indústria no hi ha futur. I que els diners no s'han de regalar, ni a les empreses ni a l'estat espanyol.

dimarts, 17 de maig de 2011

10 Indústries que creixen

Fa un parell de mesos em feia ressó d'un article del WSJ que parlava d'indústries que desapareixen ("10 Indústries que desapareixen"). Avui en positiu, 10 que creixen ("Top 10 Thriving Industries").

Els drivers? Internet, la tecnologia, les energies netes, la demografia... i l'increment de presos.
  1. Voice Over Internet Protocol Providers (VoIP)
  2. Wind Power
  3. E-Commerce & Online Auctions
  4. Environmental Consulting
  5. Biotechnology
  6. Video Games
  7. Solar Power
  8. Third-Party Administrators & Insurance Claims Adjusters
  9. Correctional Facilities
  10. Internet Publishing & Broadcasting
Si vols invertir o buscar feina, fixa't en aquestes indústries (tot i que a mi em generen dubtes el tema de renovables, a menys a curt termini).

dilluns, 16 de maig de 2011

Twitter

Em sembla que seré més actiu a Twitter. Et passo el link amb el meu perfil per si vols que estem connectats (@salvagarcia).

La (suposada) mort de Bin Laden i un argument per un llibre de Frederick Forsyth

Els EUA disparen a Bin Laden. El maten, o més ben dit això ho creuen les persones que estaven amb ell en aquell moment.


Sembla mort però no ho està: l’escamot americà ha utilitzat unes bales especials que fan que qui les rep sembli mort (si han enviat l'home a la lluna, com no poden tenir una pistola amb bales així?).


El President Obama explica que Bin Laden és mort. Els que acompanyaven Bin Laden (incloent vàries de les seves dones) ho certifiquen i Al-Qaida s’ho creu (ho confirmen els que estaven amb ell quan va morir!) i fa un comunicat.


Però és viu i està detingut en un lloc secret: l’estan interrogant (a l’americana) i gràcies a això es descobreixen tots els secrets d'Al-Qaida.


P.D. És només una novela, no tinc cap dubte que és mort...

diumenge, 15 de maig de 2011

Strauss-Kahn i implicacions per l'eurozona

La detenció per intent de violació del Director del Fons Monetari Internacional (FMI) ha estat (per mi) la notícia del dia i del cap de setmana.


Els mitjans nacionals parlen sobretot de les implicacions que això tindrà en la política francesa ja que Dominique Strauss-Kahn (DSK) era un ferm candidat contra Sarkozy. També es diu que la seva detenció no afectarà el nou programa de rescat a Grècia. Hi estic d'acord.



Però hi ha una altra implicació, potser no tant a curt termini, però potser sí a mig: es rumorejava que DSK anava a dimitir aviat del FMI per preparar la seva candidatura contra Sarkozy. La seva sortida havia de ser pactada per trobar un successor europeu (hi ha un pacte implíct que un americà dirigeix el Banc Mundial i un europeu el FMI). Però la detenció de DSK provocarà segurament la seva dimissió i substitució immediata. I amb la precipitació dels esdeveniments, més incertesa, en funció de la provineça i idees del seu successor.



Alguns estats emergents s'han queixat de la generositat dels ajuts del FMI als estats europeus i segur que intenten que el nou director sigui un dels seus o, si més no, favorable a les seves tesis. És a dir, que la nova (previsible) accelerada cursa per dirigir el FMI pot afectar com es plantegen els propers rescats europeus en funció del nou director.

Retallades avui i demà

Portem uns mesos, i fins les eleccions del 22 de maig, en que estem vivint una situació fictícia que em sembla que canviarà l’endemà de les eleccions municipals (i autonòmiques a la resta de l’estat). La ficció és la d’un clam per les retallades que ha comunicat i ha començat a fer la Generalitat mentre que obviem que no serà només la Generalitat qui les haurà de fer i que, com a molts llocs es començaran a fer de veritat a la meitat de l'any, potser seran molt més doloroses perquè s'hauran d'aconseguir molts estalvis en molt poc temps.

Fins ara el Govern ha anunciat moltes retallades però la concreció final no la tindrem fins que es disposi del pressupost del 2011 (de moment s’està treballant amb un pressupost prorrogat). De moment però la Generalitat està fent els deures: de gener a març la seva despesa ha baixat un 15% (de 7.557€ milions el 2010 a 6.519€ milions el 2011; les obligacions reconegudes pendents de pagar són 1.826€ milions, molts diners, però menys que els 2.612€ de l'any anterior).

Però aquesta contenció dràstica no l’haurà de fer només la Generalitat sinó també ajuntaments i altres comunitats autònomes que, com estaven d’eleccions, encara no han començat o ho han fet de forma tímida. I si han de retallar el 10% en el 2011 i de moment només han contingut les despeses sense augmentar-les, de juliol a desembre les haurien de baixar el 20%. I això és molt.

Però això no és tot: fa temps que estic avisant que l’estat té complicat complir l’objectiu de dèficit públic perquè està basat en unes estimacions de l’economia que ningú creu ("I si Espanya no intervé?"). Ara ens ho ha recordat la Comissió Europea. I això vol dir que el govern espanyol haurà de fer noves retallades en la seva despesa.

Tot plegat és el que per mi és fictici: no és només la Generalitat la que farà les retallades, les retallades seran arreu i les faran tothom (inclosos els partits que avui es manifesten en contra) i poden ser inclòs més doloroses. Fictici, i també una mica surrealista derivar les responsabilitats de les retallades només al Govern actual quan aquestes estan imposades per l'estat degut al dèficit de l'anterior Govern i de l'espoli que patim (ni greix ni espoli!).

I acceptant la necessitat de les retallades, no oblidem que darrera una reducció de pressupost públic hi ha moltes vegades persones que perden la feina o que passen a cobrar menys, empreses que en un moment complicat com l’actual tenen menys demanda d’un gran client (el sector públic), o serveis públics que perden qualitat. És necessari disposar d’un sistema públic eficient i a un cost raonable (i sense espoli!) però tenint present l’impacte dolorós que això té a curt termini en moltes persones.

P.D. Sé que em repeteixo ("Per quan vingui el proper juny") però és que el tema em preocupa i em sembla que no tenim clar l'escenari que ens espera a partir del proper juny (per no parlar del tornado que ve d'Europa).

dissabte, 14 de maig de 2011

Fons de cohesió per atendre pacients d'altres comunitats i pagar les mesures acordades pel Govern central: 150€ milions, 3 dies d'espoli

El Conseller Boi Ruiz reclama 150€ milions a l'estat pel cost d'atendre a pacients d'altres comunitats autònomes i per fer front a les despeses ocasionades per mesures relatives a la salut aprovades pel Govern central ("La Generalitat reclama a l'Estat 150 milions d'euros que deu al departament de Salut").

El Conseller apela a la "lleialtat institucional". Té sentit, però no crec que entenguin el missatge. És com si un dia per convèncer al meu fill jo apelés a la seva maduresa... tot i que l'Àlex acaba de complir sis anys: ni és madur ni sap el que significa.

I per cert, "lleialtat institucional" per cobrar 150€ milions que representen 3 dies i 3 hores d'espoli (75 hores). No té sentit: ens espolien i ni tan sols ens paguen les engrunes que ens deuen.

P.D. Li acabo de preguntar a l'Àlex què li sembla què vol dir "maduresa": m'ha dit maduixa. Què haurà entès la Ministra Pajín quan el Conseller Ruiz li ha parlat de "lleialtat institucional"?

dijous, 12 de maig de 2011

Tres llibres per entendre la crisi financera

  • "The Big Short" de Michael Lewis per entendre com uns quants van veure venir la crisi de les subprime i es van forrar

I més sobre NY

Nou viatge a NY: vist i no vist, quatre nits.

En aquest viatge he aprofitat per seguir les recomanacions que em va fer l’amic AP (“Més sobre NY”) i vaig anar a passjar pel High Line, a la botiga Abercrombie & Fitch, al Carnegie Deli (no em vaig poder acabar l’entrepà de Pastrami “Woody Allen”), a la botiga Toys R Us, amb la seva nòria, i a escoltar jazz en directe a Columbus Circle a Dizzy's Club.

Temps per tot, gestions diplomàtiques i projectes de país inclosos.

I un descobriment: el Museum of American Finance que presideix el gran professor (i amic!) Richard Sylla (que, com sempre, ens va convidar a sopar al Harvard Club).

I love NY.

dimarts, 10 de maig de 2011

Pla per Grècia: reestructuració del deute & sortida de l'euro (III)

Article interessant al New York Times que explica els avantatges per Grècia per abandonar l'euro ("Why Greece Should Reject the Euro").

Compara Argentina i Grècia:

The main reason for Argentina’s rapid recovery was that it was finally freed from adhering to fiscal and monetary policies that stifled growth. The same would be true for Greece if it were to drop the euro. Greece would also get a boost from the devaluation’s effect on the trade balance (as Argentina did for the first six months of recovery), since its exports would be more competitive, and imports would be more expensive.

I una perspectiva sobre si Grècia vol crèixer en un futur:

But the bottom line is that Greece cannot afford to settle for any deal that does not allow it to grow and make its way out of the recession. Loans that require what economists call “pro-cyclical” policies — cutting spending and raising taxes in the face of recession — should be off the table. The attempt to shrink Greece’s way out has failed. If that’s all that the European authorities have to offer, then it is time for Greece, and perhaps others, to say goodbye to the euro.

Una reflexió (interessant) més.

divendres, 6 de maig de 2011

Pla per Grècia: reestructuració del deute & sortida de l'euro (II)

Fa uns dies plantejava la possibilitat de que Grècia, tenint en compte la seva situació actual, es plantegés reestructurar el seu deute i abandonar l'euro ("Pla per Grècia: reestructuració del deute & sortida de l'euro").

Els que hi "entenen" van pensar (i alguns em van dir) que era una bestiesa, tot i que només ho plantejava com una hipòtesi. Però resulta que no sóc l'únic que pensa aquesta possibilitat i segons publica Spiegel ("Greece Considers Exit from Euro Zone") el Govern grec ho està analitzant. Òbviament aquesta notícia (sigui certa o no) ja ha estat desmentida.

Seria interessant saber qui ha filtrat aquesta notícia. Grècia està negociant amb Europa i el FMI per ajustar el seu pla de rescat (i potser la seva reestructuració, negada mil vegades fins ara) i aquesta filtració segurament té a veure amb aquesta negociació: trencar l'euro tindria conseqüències molt greus per Grècia (com va explicar Krugman fa un any) però també per la resta d'Europa i en especial pels PIGS. Però ara ja no és una hipòtesi impossible. I per cert, si fóssiu Grècia o Alemanya, no analitzaríeu totes les possibilitats, incloent les més remotes?

Amb o sense euro és segur que la incertesa de Grècia i especialment sobre la reestructuració del seu deute continuarà fins que aquest esdeveniment passi i, si no passa, fins que la situació econòmica de Grècia sigui prou bona (?!) com per rebutjar aquesta hipòtesi. I aquí en patirem les conseqüències d'aquesta incertesa i eventual reestructuració: està venint un tornado, els "forts" patiran i els "dèbils" cauran.

I bé, si seguiu llegint blog us intentaré seguir explicant aquestes coses que quan les explico semblen impossibles però que amb el temps no ho semblen tant...

dijous, 5 de maig de 2011

Acabar la Línia 9: 50 dies d'espoli

La línia 9 costarà més de 6.927€ milions dels quals falten per invertir 2.380€ milions. La veritat és que aquest cost em sembla excessiu, tot i que reconec que no tinc prou coneixement per saber si és així o no.


I per posar-ho en perspectiva: la inversió pendent de 2.380€ milions (fins l'any 2015) representen 50 dies d'espoli i la inversió prevista aquest any de 460€ milions en representen 10.

Ni greix ni espoli: fem la Línia 9, però racionalitzem el seu cost.

dilluns, 2 de maig de 2011

Retallada Setmana Blanca: 17 minuts d'espoli

Recordeu la Setmana Blanca? Inicialment hi havia un pressupost de 800.000€ per ajudar a famílies i ajuntaments però es va haver de baixar el pressupost a 217.000€, és a dir, retallar en 583.000€.

A quant equival la retallada? Doncs a 17 minuts d'espoli

17 minuts sense espoli i no caldria haver retallat els ajuts a la Setmana Blanca.

Podem discutir si la Setmana Santa té sentit. A mi la veritat és que no m'acaba de convèncer.

Però suposem que la volem fer: 800.000€ en ajudes a la Setmana Blanca? Un govern sense espoli podria haver multiplicat per 10 les ajudes, dedicant 8€ milions més: només calien 4 hores sense espoli (cada hora ens costa 2€ milions en espoli).

diumenge, 1 de maig de 2011

35

Avui parlant amb la Laura (la meva germana) m'he adonat que aquest any en faig 35. No sé com no hi havia caigut abans tenint en compte que en tinc 34 (?!). No vaig tenir crisi dels 30 ni dels 33 (el Marc sí, es comparava amb Jesucrist, que amb 33 anys havia canviat el romb de la història), però 35 anys em semblen molts anys.

La Rosa m'ha dit que amb 35 anys he fet moltes coses. Segurament té raó i crec que el balanç és molt positiu. Però em queden moltes més coses a fer que les que he fet.