dissabte, 30 d’abril de 2011

Espanya país ric; Xina i Estats Units països pobres

Fa uns dies explicava com el Estats Units i Xina estan retallant i replantejant els seus nous trens d'alta velocitat, ja que no se'ls poden permetre en un entorn econòmic complicat com l'actual ("Trens d'alta velocitat a enlloc"). Pobres desgraciats.

Spain is different: l'estat acaba de licitar el nou AVE a Extremadura per valor de 3.829€ milions després de l'anunci del nou AVE a Galícia (6.000€ milions). País ric. És igual que cada vegada hi hagi un major consens que això de l'alta velocitat a enlloc no té sentit.

En un entorn extremadament complex i difícil com l'actual s'hauria de ser molt més curós amb els recursos públics.

divendres, 29 d’abril de 2011

Catalunya, el gran incomplidor

Situació prenyada: dues opcions, una dolenta i l'altra pitjor.

El Govern té dues alternatives: reduir les despeses un 10%, amb un esforç titànic i dolorós en el benestar i prosperitat dels catalans i tot i així tenir un dèficit del 2% del PIB (per sobre de l’objectiu del 1,3%); o reduir les despeses un 20% com demana el Govern espanyol, amb un impacte excepcional i greu sobre els catalans per assolir el dèficit objectiu del 1,3%.

El Govern ha triat la primera opció, la de l’esforç draconià per reduir les despeses el 10%, però tot i així estem apareixent davant la premsa estatal i internacional com “el gran incomplidor”, el culpable que Espanya incompleixi el seu objectiu de dèficit (el que implicaria el seu "rescat" per Europa): el Financial Times fa unes setmanes (“Catalonia resists ‘mad’ austerity”), El País fa uns dies (“Cataluña desafía al Gobierno con su débil plan para recortar el déficit” en portada) o The Economist avui (“Regions to be worried” - molt greu, però no hi ha res a fer). Es confirmen els mals auguris de la batalla complicada (i potser perduda) a la premsa internacional. I no és només la premsa, aquest argument també el “compren” els inversors.

La seva lògica és aplastant: vam incomplir (per molt) els objectius de dèficit de l'any passat i ens neguem a complir els d'aquest any. I com no complim, Espanya no compleix el seu objectiu de dèficit. Catalunya, el gran incomplidor i responsable de tot plegat!

Hi ha altres autonomies en igual o pitjor situació (és una qüestió de temps que apareguin) però nosaltres hem estat els primers a incomplir i els primers a dir que no complirem.

A risc de repetir-me, la resposta a aquest argument és transmetre seriositat i responsabilitat en les finances públiques però alhora denunciar l'espoli (ni greix ni espoli!). Explicar per exemple que les retallades del 10% són gigantesques i que demostren un compromís enorme de contenció de despesa, que es vol reformar a fons la nostra administració, que es vol eliminar greix i reduir despeses supèrflues, replantejar inversions i polítiques antieconòmiques... però alhora posar en perspectiva de que la retallada general suposen 54 dies d'espoli o que la gran “batalla” dels Fons de Competitivitat és només un mes d’espoli. Pedagogia interna i externa, amb números, de forma permanent.

Aquesta pedagogia permetria gestionar millor les protestes a Catalunya, ja que assenyala el responsable de les retallades (l'estat), i alhora (ben comunicat) no ens faria aparèixer com el gran incomplidor. Però no és suficient que aquest discurs el fem i repetim des de la societat civil i no el faci el Govern. Fins ara no ho ha fet però espero que en algun moment (idealment per convicció però si és per necessitat ja m'està bé), l'acabarà fent.

L’amenaça de la Generalitat a l'estat és “si no m’ajudes superaré l’objectiu de dèficit, el que farà que superis l’objectiu de dèficit i acabis sent rescatada”. No hi ha res que faci més por a ZP. Però abans això no passi l’estat ens pot intervenir o ofegar-nos financerament, i si s'acaba rescatant a Espanya per culpa de les autonomies no crec que Catalunya surti ben parada: si arriba un tornado s’empotarà els dèbils, i nosaltres estem dèbils, amb un gran deute, un gran espoli, sense interlocució directa amb Alemanya o el BCE (només la tenen els estats) i un prestigi molt deteriotat, abans per malbaratament i ara per provocar que l’estat no compleixi l’objectiu de dèficit. I el tornado (aka Grècia, Irlanda i Portugal) és una amenaça més que possible (aquest escenari que estic dibuixant es basa en una visió pessimista de l'economia catalana, espanyola i europea; pessimista o realista, segons com ho vegis).

L’amenaça de la Generalitat està basada també en la hipòtesi de que podrà aconseguir recursos per finançar-se. Això també pot tenir un límit si s’incrementa la pressió sobre Espanya i, sobretot, si hi ha grans sorpreses en els dèficits i deutes públics de les CCAA després de les eleccions del 22 de maig.

Deia que el Govern té dues opcions. O en té alguna més? Ramon Tremosa proposava l’altre dia que els catalans paguéssim impostos a Catalunya i no a l'estat. I fa uns mesos Oriol Pujol proposava un tancament de caixes. En aquesta línia una opció podria ser que la pròpia Generalitat fes el tancament de caixes: és a dir, mentre el Govern espanyol no pagui el Fons de Competitivitat o no limiti el dèficit fiscal amb Catalunya a un import determinat, que la Generalitat no pagui (és a dir, que es pagui a ella mateixa) tots els impostos, com les retencions a la renda i seguretat social dels seus treballadors, i tots els altres impostos. I després que faciliti que ho poguem fer totes les empreses i ciutadans.

És una solució contundent i potser ara no toca. Però llavors que algú ens digui què és el que toca, ara, avui, el 2011. Perquè la solució no pot passar per esperar que no passi el tornado o per comptar que passarà però que nosaltres resistirem.

La solució segurament també passa per acceptar les regles del joc o per trencar-les: acceptar l’autonomia actual i complir la reducció del 20% (o buscar solucions alternatives, com retornar competències a l’estat en educació i sanitat i que apliqui ell la retallada); o acceptar el que (gairebé) tothom sap però pocs ens atrevim a dir en veu alta: la inviabilitat econòmica de la Catalunya autonòmica.

I si la solució a curt termini és la reducció dolorosa del 10%, endavant. Però acompanyat amb un fort discurs polític de confrontació amb l'estat. No amenaces sinó acció. Reflexió i acció, sense amenaces intermitges que l'estat pot contrarestar. I no caure en el parany de la de la batalla autonomia-estat, on tenim totes les perdre. Acció política, com la denúncia sistemàtica de l'espoli, responsabilitzar a l'estat de les retallades i referèndum pel concert a la tardor. I reconèixer i explicar desacomplexadament la inviabilitat econòmica de la Catalunya autonòmica. Per posar un exemple, si l'estat no està disposat a pagar el fons de competitivitat, com ha d'acceptar mai el pacte fiscal o un tracte fiscal just per Catalunya?

I el més curiós (i paradoxal) de tot: podem passar de ser el gran incomplidor a ser un dels països més rics del món.

Crèdits i finançament per reactivar l'economia catalana: mes i mig d'espoli

El Govern ha aprovat noves línies de crèdit i finançament de l'Institut Català de Finances (ICF) per valor de 2.200€ milions amb l'objectiu de reactivar l'economia catalana. Gran notícia, sens dubte.

Aquests 2.200€ milions equivalen a 46 dies d'espoli, un mes i mig. És a dir, sense espoli podríem dedicar molts més diners per ajudar a les empreses catalanes per a què així creixin i crein ocupació: amb un mes i mig sense espoli podríem dedicar el doble de diners. I així, sortir abans de la crisi.

Que ningú ens torni a dir que l'important és la crisi i que per tant ens hem d'oblidar d'altres collonades, com l'espoli.

P.D. Tinc curiositat per conèixer en detall aquests ajuts i, sobretot, d'on sortiran els 2.200€ milions.

dijous, 28 d’abril de 2011

Frases de la setmana

(extretes de l'article "11 Inspirational Quotes That Will Supercharge Your Day" al Business Insider)

1. “Twenty years from now you will be more disappointed by the things that you didn’t do than by the ones you did do. So throw off the bowlines. Sail away from the safe harbor. Catch the trade winds in your sails. Explore. Dream. Discover.” – Mark Twain

2. "If you hear a voice within you say “you canbnot paint,” then by all means paint, and that voice will be silenced.” – Vincent van Gogh

3. “Fall seven times, stand up eight!” – Japanese Proverb

4. “To change one’s life; Start immediately. Do it flamboyantly. No exceptions.” – William James

5. "Life is either daring adventure or nothing.” – Helen Keller

6. “Realize that true happiness lies within you.” – Lucian

7. “We are not human beings having a spiritual experience. We are spiritual beings having a human experience” – Pierre Teilhard de Chardin

8. “Your work is to discover your work and then, with all your heart, to give yourself to it.” – Buddha

9. “You can have anything you want if you are willing to give up the belief that you can’t have it.” – Robert Anthony

10. “There is no man living that can not do more than he thinks he can.” – Henry Ford

11. “The best way to predict the future is to create it.”– Dr. Forrest C. Shaklee

Fons de Competitivitat: un mes d'espoli


Però posem les coses en perspectiva: aquesta gran batalla, clau per complir amb l'objectiu de dèficit, suposa 30 dies d'espoli, 1 mes d'espoli. I a més aquests diners no serviran per evitar les retallades, sinó per evitar fer-ne encara més.

Cal aconseguir aquests diners, és a dir, un mes d'espoli. Però sobretot cal acabar amb l'espoli.

dimecres, 27 d’abril de 2011

Baixar l'IRPF?

El Conseller Mas-Colell ha proposat baixar el recàrrec que paguen les rendes altes catalanes a l'IRPF quan acabi la crisi (i Xavier Sala-i-Martín hi dóna suport i diu que caldria baixar aquest recàrrec ja avui).

Com he explicat en el passat, jo també hi estic a favor (i també a favor de recuperar l'impost de Patrimoni i mantenir Sucessions sempre que aquest sigui el mateix a tot l'estat).

El meu argument és que cal posar menys impostos en "produir" (sigui renda o societats) i més en "tenir" o "regalar" (com patrimoni o successions). També en que és injust que els catalans, apart de rebre menys serveis que a la resta de l'estat (aka espoli), a sobre paguem més impostos.

Però una qüestió clau: és possible que hi hagi ciutadans que decideixin marxar de Catalunya perquè aquí es paguen massa impostos? Almenys no a Nova Jersey ("Millionaire Tax Didn’t Chase the Rich From New Jersey, Study Says" publicat al Wall Street Journal).

Anti-tax advocates contend that higher taxes on the wealthy lead to millionaire flight. They say this has been seen in Maryland, Rhode Island, New Jersey and New York. The rich are mobile, they say. They can take their money, taxes and jobs wherever they are treated best.

But a new study focusing on New Jersey provides some of the most detailed evidence yet that so-called millionaire taxes have little effect on the movements of millionaires as a whole.

I tornant a la proposta del Conseller Mas-Colell: jo també crec que cal igualar aquest impost a la resta de l'estat per no discriminar als ciutadans catalans, per atreure professionals a Catalunya, i per fer més atractiva Catalunya per les multinacionals (i potser no tant per evitar la fuga de persones a altres llocs de l'estat). Això sí, entre Successions i IRPF, jo hauria prioritzat l'IRPF (com, per cert, el Professor Montalvo).

Retallada a l'Hospital d'Olot: 54 minuts d'espoli

L'Hospital d'Olot ha de retallar 1,8€ milions: 54 minuts d'espoli.

El propi hospital afirma que pot retallar 600.000€:

La retallada provindrà de l'estalvi en la gestió i sacrificis –no cobrir vacants per vacances, allargar el tancament estiuenc entre 15 i 20 llits i les llistes d'espera de cataractes i pròtesis (mesures que suposen una reducció d'uns 600.000 euros; la resta provindrà d'estalvis)–. La qualitat del servei i els llocs de treballs fixos estan garantits.

Això d'allargar llistes d'espera per cataractes i pròtesis no m'agrada, però potser (?) és un sacrifici que cal fer en una etapa dura i austera com l'actual. I la resta de retallades?


P.D. Potser aquestes retallades s'ajornen uns mesos, però l'espoli continua.

dimarts, 26 d’abril de 2011

Trens d'alta velocitat a enlloc

Això de l'alta velocitat a tot arreu és una bestiesa, com hem explicat des del Col·lectiu Emma aquí, aquí i aquí.

Els Estats Units tenia un ambiciós pla per construir moltes línies d'alta velocitat, moltes que (com a Espanya) no van a enlloc. Arran la crisi però estan baixant les subvencions a aquestes obres i per tant, moltes d'elles no es faran.

I sobre això interessant article al New York Times ("Fast Train to Nowhere") de Richard White, que fa un paral·lelisme entre la febre del ferrocarril del segle XIX i el pla d'alta velocitat actual. I planteja si els Estats Units es pot permetre l'alta velocitat amb el següent exemple:

It is as if a family, with one spouse out of work, unable to meet mortgage payments or school tuition, eagerly takes out a loan to buy an electric car after an uncle offers to share the cost. The catch is that there is no upper limit on the price, and the neighbors have to chip in. Nineteenth-century Americans would have grasped the analogy.

Si els Estats Units no s'ho pot permetre, s'ho pot permetre Espanya?

I no és només Obama: la Xina també acaba de congelar la seva inversió en trens d'alta velocitat ("China’s train wreck" al Washington Post) per temes de seguretat i corrupció, i també per l'altíssim cost econòmic i retorn limitat, que ha provocat un deute descomunal en el Ministeri de Trens (271.000$ milions, més 27.700$ milions més a l'any per fer funcionar els trens).

Aquí que tenim molts fans d'Obama (i algun també de la Xina), per què no l'imiten en això de deixar de construir línies d'alta velocitat de Madrid a tot arreu amb independència de si té sentit o no? Estats molt més rics que nosaltres no s'ho poden permetre. Nosaltres sí?

P.D. Interessant també la reflexió de White sobre les retallades d'Obama: no li agraden, però reconeix que serveix per acabar amb alguna despesa inútil, com aquests trens d'alta velocitat.

Paralització de la construcció del nou jutjat a Badalona: 12 hores d'espoli

El Govern havia de construir un nou edifici judicial a Badalona i ha decidit, de moment, aturar el projecte.

El cost del projecte és de 24€ milions, és a dir, 12 hores d'espoli.

No sé si aquest edifici és necessari o no. El que tothom està d'acord però és que la justícia no funciona: és lenta i ineficient, el que perjudica l'economia i, de forma més greu, els drets dels ciutadans.

dilluns, 25 d’abril de 2011

Pla per Grècia: reestructuració del deute & sortida de l'euro

Més sobre Grècia, una proposta que no he trobat (gairebé) enlloc i que per tant deu ser una bestiesa o simplement no he buscat prou: reestructuració del seu deute i sortida de l'euro (simultàniament).

El racional: Grècia té un problema greu amb el seu deute que la portarà (segons l'opinió majoritària del molts economistes i del mercat) a reestructurar el seu deute, ja que tot i l'ajut europeu i del Fons Monetari Internacional, possiblement no podrà fer front al pagament dels seus interessos i al retorn del seu deute. Però això no resol tot el problema ja que apart del deute Grècia ha de tornar a créixer en un futur, i això serà molt difícil formant part de l'euro i no podent fer devaluacions competitives.

Unes dades al respecte d'una carta publicada avui al Financial Times ("Do not blame the ‘herd’ for Greece’s high borrowing costs"):

Over the past six quarters, Greece’s gross domestic product has contracted by 8 per cent while retail sales are currently some 20 per cent below year-earlier levels. At the same time, rather than increasing by the 8 per cent programmed by the International Monetary Fund, Greek tax collections declined by well over 10 per cent in the first quarter of 2011. In the absence of a rebound in these collections, Greek tax revenues could be some $10bn below IMF-programmed levels in 2011.

I en la mateixa carta, què pot passar a Grècia si continua l'actual política:

Greece’s dismal economic performance to date under the IMF-European Union adjustment programme is validating the view of those who warned that draconian fiscal adjustment within the euro straitjacket was bound to lead to a collapse in the Greek economy, which would contribute to an increase in Greece’s public debt to GDP ratio well beyond the already high 160 per cent projected by the IMF programme. This experience would also suggest that the application of further severe budget tightening within the euro straitjacket now being prescribed by the IMF will lead only to a further collapse in the Greek economy that will make it even more difficult for Greece to service its debt.

Solució? Reestructurar el deute i sortir de l'euro (tornar al dracma) de forma que Grècia pugui créixer en un futur. I fer les dues coses alhora, de forma que la restructuració ja sigui en la nova moneda.

Si com explicava (aquí i aquí) una reestructuració del deute de Grècia és extremadament complicat ja que suposaria trencar el Pacte de Deauville, a més del greu impacte que tindria en els mercats (diuen que superior a la fallida de Lehman Brothers), sortir a més de l'euro és encara més improbable i amb conseqüències més greus i incertes.

Però que sigui improbable no vol dir que no tingui sentit, ni que no acabi passant. L'alternativa és una reestructuració llunyana, de forma que els ciutadans europeus i el FMI s'acabin convertint en els principals creditors, i que això es produeixi a més en unes condicions i entorn que impedeixin que Grècia creixi.

Passi el que passi serà molt complicat. I si no passa res, també, perquè només estarem demorant la solució a un problema que, amb el temps, difícilment millorarà i possiblement empitjorarà.

És només una hipòtesi. Ja veurem com evoluciona tot plegat.

P.D. De vegades em pregunto què faig jo escrivint sobre Grècia, l'euro i similars...

P.D. Quan tenia acabat l'escrit i l'he compartir amb un bon amic, m'ha enviat aquest interessant article on es proposa una sortida de l'euro d'Irlanda ("How Ireland can leave the euro", on diu "Irlanda" podria dir "Grècia" o algun altre país). Explica un full de ruta per sortir de l'euro i reestructurar el deute alhora. Veig que no estic sol plantejant aquestes opcions...

Tancament del Catalan Center de Nova York: 5 minuts d'espoli

L'Institut Ramon Llull (que per cert té un gran Director i un gran Director Adjunt) ha decidit tancar el Catalan Center de Nova York.

Segons el diari ARA el pressupost del Catalan Center de Nova York, sense comptar activitats, és de 166.000€: és a dir, 5 minuts d'espoli. Comptant activitats el cost augmenta. A quant? A 10 minuts d'espoli?

L'Institut Ramon Llull ja té oficina a NY i té sentit que les seves activitats es racionalitzin. Però la presència de Catalunya al món, i especialment a NY, hauria d'anar a més, no a menys.

diumenge, 24 d’abril de 2011

Pla Brady i Grècia (i altres)

Després de "Restructuració a Grècia", més sobre com podria restructurar el seu deute Grècia i altres estats de l'eurozona ("A Trichet Plan for the Eurozone" de Peter Allen i Gary Evans).

Proposen basar-se en el Pla Brady de finals dels 80 que va permetre restructurar el deute de varis països llatinoamericans. En aquest cas passaria per "an exchange offer negotiated in private between the banks, represented by a Eurozone Bank Committee, and the sovereign debtor" i per permetre ajustos en la comptabilitat (com el Pla Brady) que permetés als bancs atenuar les seves pèrdues.

Aquesta proposta està basada en una premisa per evitar que els rescats actuals no suposin transferir el deute de privats a institucions públiques:

Our proposal, unlike other European debt proposals, is predicated on the notion that the borrowers and lenders and not outside parties should take the losses, set terms of the restructuring, and design the instruments in a menu of options which best fits their needs. The consenting adults who created Europe’s crisis are the ones who should resolve it – albeit with assistance from EU regulators and officials.

Aquesta opció, que implica una "quita" (haircut), suposaria trencar el Pacte de Deauville si es fes abans del 2013 (i si s'ha de fer, quan abans millor).

Començar al McDonalds i triomfar a la vida

15 exemples interessants, com Jeff Bezos, fundador d'Amazon. I 15 exemples més d'inicis amb feines humils i triomf absolut en la carrera professional, com Richard Branson o Michael Dell.

I m'ha vingut al cap que durant molts anys jo vaig fer de cambrer en el restaurant dels meus pares, i encara se'm nota. Recordo que un dia a la cafeteria de la feina el Josep, que era qui la portava (un crack, de veritat), no venia, i em vaig fer jo el cafè. De sobte va arribar, em va mirar i em va dir. "Salva, jo toco el teu ordinador? Doncs no toquis la meva cafetera". Tenia tota la raó del món.

dissabte, 23 d’abril de 2011

Islàndia, el nou heroi

He llegit a varis llocs que els islandesos són uns cracks perquè han decidit en referèndum no pagar als estalviadors estrangers que tenien diners en els seus bancs fallits (com "Visca Islàndia!", de Vicent Partal). Visca, canya als bancs!

Segurament molts estarem d'acord en que "el poble" no ha de pagar els excessos dels banquers (com seria el cas d'Irlanda) i que qui la fa ho ha de pagar, però crec que en el cas d'Islàndia s'estan confonent algunes qüestions clau.

Què pensaries si el banc holandés ING fes fallida i el govern holandés decidís que els estalviadors holandesos no perdessin els seus estalvis, però els estalviadors d'ING a l'estranger (com els catalans) sí els perdessin? Doncs això és el que ha aprovat Islàndia en els seus referèndums.

Podem estar d'acord en diferents opcions equànimes, com que si un banc fa fallida tothom hi perdi o que ningú perdi; o que perdin els creditors però no els estalviadors; o que és garanteixi un mínim a tots els estalviadors (100.000€ com a Espanya, o la quantitat que sigui). Però el que s'ha decidit a Islàndia és discriminar als estalviadors estrangers. Seria el mateix cas que l'exemple que deia d'ING, que a Espanya no té un banc sinó que utilitza una la llicència bancària holandesa, i els estalviadors catalans estan "protegits" per l'estat holandés (i per cert, utilitzo el cas d'ING com a exemple de banc estranger que opera a Espanya amb una llicència del seu país, no tinc cap dubte de la seva solvència).

I per cert, que ningú cregui que això acabarà aquí. Quina credibilitat té Islàndia en el futur?

P.D. Pots trobar un escrit interessant sobre aquest tema clickant aquí.

Retallada en l'acte institucional de Sant Jordi: 5 minuts d'espoli

El Govern, en un gest d'austeritat, ha decidit gastar molt menys en l'acte institucional de Sant Jordi: de 200.000€ a 18.000€.

És a dir, 5 minuts d'espoli.

Un any vaig anar a aquesta recepció i trobo molt bé que la redueixin, amb crisi o sense crisi (ni greix ni espoli!). Però posem l'estalvi en perspectiva: 5 minuts d'espoli mentre, això sí, continuem pagant allà moltes festes molt més cares, com la desfilada de les forces armades per la Hispanitat, amb avions, publicitat, catering i molt més.

Feliç Sant Jordi!

divendres, 22 d’abril de 2011

Restructuració a Grècia

Grècia rep suport extern per finançar el seu dèficit i refinançar el seu deute (80.000€ milions dels estats de l'Eurozona i 30.000€ milions del Fons Monetari Internacional), però cada vegada hi ha un major consens que aquests diners són insuficients (a pesar de les privatitzacions, retallades en la despesa i pujada d'impostos) i per això caldrà reestructurar el seu deute. El dubte és com es farà.

En les empreses quan es reestructura el deute (sovint dintre d'un concurs de creditors) es pacta amb els creditors canvis en les condicions del deute (p.e. el termini d'amortització) i, de vegades, una "quita". En el cas de Grècia no està clar com es faria ja que cal tenir en compte el compromís dels estats de l'euro, i en especial de França i Alemanya (Pacte de Deauville), de que els inversors privats no tindran pèrdues fins el 2013 en les seves inversions en deute públic en aquells estats "rescatats" per Europa (de moment, Grècia, Irlanda i Portugal).

Però si el 2013 es poden tenir pèrdues els inversors ho descompten i actuen avui i no esperen fins el 2013. I amb el problema afegit que els principals inversors de deute públic en aquests estats acabaran sent l'any 2013 els estats europeus i el Fons Monetari, i seria escandalós que fossin aquests (i no els inversors inicials) qui sofrissin les pèrdues (els resultats recents de les eleccions a Finlàndia van en el sentit de que els ciutadans d'estats "responsables", com els finlandesos, no volen ajudar als ciutadans dels estats "irresponsables", com els portuguesos). Però si per evitar aquests problemes es reestructura el deute avui, s'estaria incomplint el Pacte de Deauville, amb el problema de credibilitat que això suposaria per l'euro.

Opcions de com reestructurar el deute: interessant l'enquesta que ha fet Reuters a 40 economistes ("Four scenarios for a Greek debt restructuring"). La majoria dels enquestats aposten per una reestructuració soft, és a dir, que el deute allargui el seu venciment i redueixi els seus cupons (pagament d'interessos), el que suposaria una reducció del valor del deute del 30% (haircut). Però tampoc és clar que aquesta sigui la solució, ja que si aquesta reestructuració és voluntària alguns creditors podrien no adherir-se (free riding) però si és obligatòria implica fer una mena de suspensió de pagaments (i trencar el pacte), el que agreujaria els problemes de l'eurozona.

I quan passaria aquesta reestructuració? Goldman Sachs i UBS coincideixen (no tinc els links) que seria el 2012. La seva hipòtesi és que Grècia anirà "mal tirant" amb l'ajut europeu i del Fons Monetari Internacional, però que en algun moment això serà insuficient. Altres aposten per una reestructuració imminent. Si aquesta reestructuració ha de succeir, quan abans passi (és a dir, quan abans es trobi la solució definitiva) millor.

Si això passa (quan això passi?) tindrà greus conseqüències: afectaria als inversors de deute públic grec, principalment els bancs grecs, però també a bancs francesos i suïssos (i en menor mesura, alemanys). I la incertesa que provocaria afectaria també a Grècia, Portugal... i a Espanya. Però també té conseqüències mantenir la situació actual si el mecanisme establert no funciona: és una situació prenyada.

I potser el pitjor de tot: el problema el tenim ara però sembla que trigarà a tenir solució (aquesta hipòtesi del 2012 que deia). Això implica incertesa fins el 2012 (o fins que Grècia reestructuri el deute) i incertesa després fins que aquesta nova crisi a Grècia (amb tots els seus efectes) es resolgui.

És a dir, ja tenim prou problemes (a Catalunya i a Espanya) i a sobre en tenim més per factors aliens a nosaltres.

Pessimista? Potser realista.

Similitud entre l'ex-Conseller Baltasar i el Governador de Texas

Catalunya i Texas tenim més coses en comú del que ens sembla. Una, la sequera, que Catalunya va tenir fa tres anys i Texas la té actualment. Dos, la fe dels polítics en Déu i la Verge. I tres, la qualitat dels nostres polítics?

Fa tres anys el Conseller Baltasar es va encomanar a la Moreneta per a què acabés la sequera. I avui el Governador Republicà de Texas Rick Perry (potser inspirat pel Conseller Baltasar) ha declarat aquest cap de setmana "dies oficials per resar per acabar amb la sequera" ("Texas Governor Declares Weekend of Prayer for Rain").

"I urge Texans of all faiths and traditions to offer prayers on that day for the healing of our land, the rebuilding of our communities and the restoration of our normal and robust way of life," the proclamation states.

Aquí va funcionar.

dijous, 21 d’abril de 2011

Aquí retallem mentre la Comissió Europea vol gastar més

És un tema de credibilitat: a mi m'agrada fumar un puret els dies de festa després d'un bon dinar. L'altre dia l'Àlex em va dir que ell, quan seria gran, també fumaria purets els caps de setmana. I jo què li he de dir? Que no fumi?

Us imagineu un alcoholic defensant l'abstinència? Doncs això és el que m'ha vingut al cap quan he vist la proposta de pressupost de la Comissió Europea pel 2012: mentre que va proposant a totes les administracions públiques (amb raó) que han de baixar les despeses, proposa augmentar les seves despeses un 4,9% l'any 2012.

Moltes famílies, empreses i institucions (com la catalana) han fet o han començat a fer els deures, i gastar menys. I en aquest entorn la Comissió Europea diu (no m'ho invento, està extret de la seva web):

In an unprecedented move, the Commission is proposing to slash administrative costs for EU institutions. The Commission is leading by example, imposing for the first time ever zero-growth on its administrative costs and maintaining its zero-growth policy on employing staff for the third year in a row.

És a dir, com un fet sense precedents, proposa congelar les seves despeses administratives!

Jo crec que el problema és justament aquest: que és un fet sense precedents a la Comissió Europea això de l'austeritat.

La Unió Europea és el present i el futur, però amb una estructura europea molt diferent: molt més eficient i molt més austera. Menys lliçons i més retallar.

Paralització de les inversions al Port de Barcelona (el Ministeri de Foment!): 10 dies d'espoli

No tenim un estat favorable, ni tan sols un estat neutral: tenim un estat que va a la contra.

L'economia catalana necessita crèixer per crear riquesa i crear ocupació. Per crèixer cal prioritzar les inversions en infraestructures que tenen un efecte multiplicador, és a dir, que cada euro d'inversió genera molts euros addicionals per a l'economia.

Quina inversió a Catalunya genera riquesa, ocupació i un efecte multiplicador a l'economia? Una claríssima: facilitar els accessos al Port de Barcelona, de forma que aquest sigui molt més competitiu i, per tant, generi molt més negoci. Quina inversió decideix no fer el Ministeri de Foment, tot i haver promès que la farien? Doncs efectivament, no fer les obres que faciliten els accessos al Port de Barcelona.

La Cambra de Comerç ha denunciat la paralització de les obres d'accés al Port de Barcelona, que suposen 473€ milions. No fer aquestes obres suposen menys ocupació, menys oportunitats per les nostres empreses, menys creixement i més decadència.

A quant equivalen 473€ milions? Doncs a 10 dies d'espoli.

Tenim dues opcions: acceptar que ens espoliïn i reclamar que l'estat cumpleixi les seves promeses, ja siguin les obres del port, el fons de competitivitat o molts altres compromisos inclomplerts; o directament acabar amb l'espoli.

dimecres, 20 d’abril de 2011

Pagar les factures pendents: 3 mesos d'espoli

Moltes empreses, professionals i entitats estan preocupats perquè la Generalitat triga a abonar-li factures per feines realitzades o ajuts aprovats de fa temps. Podem discutir si la Generalitat va gastar molt o poc, però no és discutible que ha de complir els seus compromisos. L'economia ja està prou complicada com per a més tenir retards en els cobraments provinents de l'administració pública (de la Generalitat i de qualsevol administració pública).

Quina diferència hi ha avui entre obligacions reconegudes i pagades? No ho sé, però dues dades:
  • La diferència a 31 de desembre era de 4.292€ milions
  • Durant el 2011 s'han generat una diferència de 1.817€ milions (principalment en Salut, de 1.040€ milions, però també rellevant a Benestar Social i Família, de 305€ milions)
Hipòtesi: la diferència hi ha avui entre obligacions reconegudes i pagades s'ha mantingut a nivells de finals del 2010, és a dir, s'han generat noves obligacions pendents de pagar però s'han pagat de velles pel mateix import (és a dir, que la "pilota" no s'ha fet més gran; per cert, algú sap com es obtenir aquesta informació?).

I amb aquesta hipòtesi de 4.292€ milions, a quant equivael en termes d'espoli? Doncs tres mesos.

És a dir, sense espoli es podrien pagar totes les factures pendents en tres mesos. O per ser més exactes, sense espoli (i una bona gestió dels recursos públics!) avui ja no hi haurien factures pendents de pagar. I les noves factures es pagarien al dia.

dimarts, 19 d’abril de 2011

Retallada total en Sanitat: 21 dies d'espoli

És inevitable parlar de les retallades en sanitat, com ja he fet aquí i aquí.

Cal racionalitzar la despesa sanitària, aquí i arreu, per fer-la sostenible a llarg termini i afrontar reptes claus que té i tindrà, principalment per l'envelliment de la població. També cal tenir una despesa sanitària eficient i evitar abusos, i potser és el moment d'introduir mesures dures però necessàries, com el copagament.

Però per posar les coses en perspectiva: de quant estem parlant? Doncs de 1.000€ milions que equivalen a 21 dies d'espoli.

dilluns, 18 d’abril de 2011

Retallada a la CCMA: 15 hores d'espoli

"El Govern defensa la CCMA però hi aportarà un 10% menys", és a dir, 30€ milions menys. Això implica (entre altres mesures) baixar els sous un 5% als treballadors de Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio i demés de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).



L'aportació de la Generalitat a la CCMA se situarà en 300€ milions. Són molts diners i és positiu que, més enllà de la situació cojuntural actual, la CCMA es vulgui reorganitzar, redimensionar i ser més eficient (ni greix ni espoli!). Però per posar en perspectiva, aquests 300€ milions de pressupost representen poc més de 6 dies d'espoli . I la retallada del 10%, 15 hores d'espoli.

diumenge, 17 d’abril de 2011

Pas endavant en l’Informe dels Drets Humans del Departament d’Estat dels EUA

Com sol passar en aquest país quan hi ha bones notícies, la difusió ha estat limitada (en premsa escrita, em sembla que només a l’ARA; en mitjans digitals destacaria l’article del Nació Digital).

Recordem: el Departament d’Estat dels EUA publica cada any un informe, estat a estat, on explica les violacions i denúncies de violacions dels drets humans del món. Aquest matís és important: explica tant violacions (clares i objectives) com denúncies, en les quals no es posiciona.

Els darrers anys aquest informe es feia ressò (entre molta altra informació) de denúncies de discriminacions a castellanoparlants a Catalunya i a les Illes Balears (és a dir, no que hi haguessin discriminacions, només denúncies; era un aclariment que s’hagués pogut resoldre només trucant a l’Ambaixada o al Consolat). I aquest informe era utilitzat pel Mundo i els seus col·legues per carregar contra la normalització lingüística.

L’aparició d’aquesta informació a l’informe estava fora de lloc: primer, perquè feia difusió de denúncies aïllades (amb una motivació clarament política i instigades pels enemics de sempre de la llengua catalana) que no tenen res a veure amb els drets humans en un informe sobre els drets humans; i segon, calia ser equànime, si sortien denúncies pel castellà havien de sortir denúncies també per la discriminació al català.

I amb això passava com fins fa un temps amb la premsa internacional: ens queixaven però el biaix continuava, perquè ningú feia res o, si ho feia, els resultats eren nuls. Però s’ha posat fil a l’agulla, amb resultats notables aquest any: fixa’t en l’informe de l’any passat i el que tot just s’acaba de publicar.

Informe del 2010 (publicat el 2011)

The controversy regarding official language policies continued, with some persons complaining that policies in Catalonia interfered with receiving an education in the country's majority language, Castilian Spanish. Likewise, there were instances of Catalan speakers raising concerns that the Catalan language was not equally favored.

On December 22, the Supreme Court ruled that Castilian Spanish must become a "vehicular language" or lingua franca in Catalonia's educational system. The decision involved three separate cases of Spanish-speaking parents pursuing legal action against the Catalan education system. The ruling came during the transition to the new Catalan government. Both the outgoing and incoming administrations defended the existing education model and maintained that the decision pertained to three individual cases and that no changes were needed in Catalan language policies. Catalan leaders in favor of the existing language-immersion model claimed that students could become equally proficient in Catalan and Spanish.

On September 14, the Catalan parliament approved a decree that will require new full-time professors at public and private universities to take a language examination before they are hired to prove that they have "C-level" (medium-high oral and writing communication level) proficiency in Catalan. The decree permits universities to exempt full-time research staff or professors teaching in a foreign language from the requirement. To prevent the loss of talented professors, universities can, in some cases, delay the test for up to two years after the actual date of hire. Some universities and educators criticized the decree as discriminatory, especially if the language of instruction is not Catalan.

Informe del 2009 (publicat el 2010)

The controversy regarding official language policies continued, with complaints that current policies offend the right to an education in the "mother tongue," or Castilian Spanish. In 2007 the ombudsman received approximately 100 complaints regarding Catalonia's linguistic policies, and in March 2008 the NGO Platform in Defense of the Freedom of Choice in Language Election filed a formal complaint against a school in the Basque Country. The school had refused to offer all classes in Spanish.

In April, 39 doctors at the sole hospital on Ibiza (one of the Balearic Islands) announced their decision to leave their jobs due to a new requirement that doctors be tested for fluency in Catalan. The decree, approved by the Balearic government on March 27, requires that doctors working in public service speak Catalan and provides a window of three years for them to learn it. The doctors' union asserted that the requirement was not for public benefit but rather the result of a "political obsession." In response to the decree, 2,500 persons participated in a demonstration protesting the Catalan language requirement.

According to security forces, 4,000 persons participated in a demonstration in Barcelona in September 2008 to protest the government's linguistic policies and to defend the right to have school classes taught in Castilian.

Podem estar contents però insatisfets (com en general a la vida): continua sent inadmissible incloure aquestes qüestions en un informe sobre els drets humans, però ja que s’inclou cal reconèixer que apareix en termes molt equilibrats. Minimitza (molt) la suposada discriminació del castellà, explica casos de discriminació del català, i es fa ressò de l’ampli consens a Catalunya en termes de normalització lingüística. Fins i tot El Mundo afirma que “EEUU suaviza su visión de la lingüística en España”.

I per què s’ha donat aquest canvi? Per vàries raons i iniciatives, i entre elles també algunes accions del Col·lectiu Emma.

De l’informe però cal lamentar-se que expliqui brots de xenofòbia a Catalunya representats per Garcia Albiol a Badalona i per Plataforma per Catalunya: no representen el sentiment i tarannà majoritari dels catalans, però apareixen a l’informe. Això sí que és fer mal a Catalunya.

I també lamento que apareguin l’increment de denúncies als Mossos d’Esquadra: no hi ha cap policia a l’estat més monitoritzada i, fins fa molt poc, menys defensada. Qui la faci la pagui, com ha passat fins ara, però suport absolut als Mossos. I per cert, que a la resta de l’estat adoptin el zel, com les càmeres a comissaries, que tenim aquí amb els Mossos d’Esquadra.

No estem (com a Col·lectiu Emma) exultants amb l’informe, però cal reconèixer que l’evolució és molt positiva. Tan de bo no aparegui temes de llengua en aquest informe en el futur però, si surt, que siguin equànimes com aquest any (i per exemple que també expliquin la situació de la llengua al País Valencià, ja sigui a les escoles o el tancament de TV3).


Contents però insatisfets: i a continuar treballant!

dissabte, 16 d’abril de 2011

Retallada general del 10%: 54 dies d'espoli

He començat parlant d'exemples (com aquí, aquí i aquí) sense parlar de la magnitud general: la Generalitat vol retallar les despeses en 2.600€ milions (el Govern espanyol vol que la retallada sigui de 5.800€ milions!).


Efectivament, sense espoli, el que ens estalviríem en 2 mesos ens permetria evitar les retallades. I amb els diners dels 10 mesos restants podríem baixar impostos, reduir més el dèficit o augmentar els serveis (o les tres coses).



P.D. Saps d'alguna retallada? Envia'm un email a salvador.garciaruiz@gmail.com

divendres, 15 d’abril de 2011

Ni greix ni espoli (II)

Recomanat article del Xavier Roig a l'ARA: "Benestar, mentides i finançament".

Cal denunciar l'espoli i les retallades injustes, però alhora també demanar que els serveis i despesa pública siguin raonables. I també un límit raonable a l'estat del benestar, bàsicament, aquell que ens puguem pagar.

Iuna reflexió molt interessant que fa al respecte:

L'estat del benestar té la mida de la butxaca del país. Hi ha països que poden fer determinades coses perquè generen prou recursos i d'altres que, com que no en generen, no poden. Els catalans han de començar a comprendre que el nostre estat del benestar no pot ser com el dels escandinaus. I no perquè allí hi faci més fred. Sinó perquè hem renunciat a treballar com ells.

dijous, 14 d’abril de 2011

Retallada a l'Hospital Clínic: 12 hores d'espoli

Jo visc a Sabadell i per això fa uns dies parlava de l'Hospital Taulí. Però l'Hospital Clínic també m'és molt proper.

Els professionals (i molts ciutadans) estan preocupats per la retallada anunciada de 24€ milions.

A quant equival en termes d'espoli? Doncs a 12 hores, només mig dia d'espoli!

Fem els deures: serveis públics i eficients a un cost raonable... i sense espoli. Ni greix ni espoli.


Quin és el límit dels catalans? Fins a on estem disposats a aguantar?

P.D. Si tens informació de cap retallada, em pots enviar un email explicant-me la retallada i un link on surti la dada (p.e. algun article d'algun diari). Em pots escriure a salvador.garciaruiz@gmail.com.

dimecres, 13 d’abril de 2011

Espolímetre: saps d'alguna retallada?

Porto un parell de dies explicant l'equivalència retallada-espoli (aquí i aquí).

Em vols donar un cop de mà? Vols que em faci ressò d'alguna retallada per comparar-la amb l'espoli?

Si tens informació de cap retallada, em pots enviar un email explicant-me la retallada i un link on surti la dada (p.e. algun article d'algun diari).

Em pots escriure a salvador.garciaruiz@gmail.com.

Gràcies pel teu ajut!

dimarts, 12 d’abril de 2011

Retallades a les universitats catalanes: 3 dies d'espoli

Ja tenim la dada: el Govern vol que les universitats retallin els seus pressupostos en 144€ milions.

A quan equival això en termes d'espoli? Recordem els càlculs: segons la metodologia l'espoli és entre 58€ milions i 38€ milions al dia, i com a referència utilitzo la mitjana, 48€ milions al dia, 2€ milions a l'hora.

Doncs la retallada a les universitats de 144€ milions equival a 72 hores d'espoli, és a dir, 3 dies.


P.D. Pots comprovar com faig els càlculs clickant aquí.

Batalla (complicada) a la premsa internacional

Des del Col·lectiu Emma portem mesos avisant que la premsa internacional estava "comprant" l'argument de Madrid de que la culpa de tots els mals de l'economia espanyola i les seves finances públiques són les autonomies (com aquí, aquí, aquí o aquí).

Hem parlat amb ells, els hem explicat l'espoli (i han fet difusió), han estat molt comprensius... però sembla que estem perdent la batalla. Un exemple, l'editorial del Financial Times de la setmana passada "Spain on track as Zapatero bows out" on explica que Espanya està fent els deures tot i que "central government’s fiscal retrenchment efforts are undermined by indiscipline in autonomous Spanish regions such as Catalonia and Valencia".

Anunciar que Catalunya no complirà l'objectiu de dèficit de l'1,3% del PIB, com fa uns dies explicava el Wall Street Journal (amb foto del President Mas inclosa), sense explicar-ne clarament els motius, no ajuda, ja que no transmetem una imatge de rigorositat. I el proper juny, quan aflorin nous dèficits i deutes ocults d'autonomies i ajuntaments, aquesta percepció s'agreujarà. I no oblidem que la causa de fons és l'espoli, però també l'incompliment dels objectius de dèficit públic l'any passat per part de la Generalitat. És a dir, cal denunciar l'espoli però alhora recuperar la credibilitat en la gestió dels diners públics.

Què fer? Feina interna i externa.
  • I externa, pedagogia i credibilitat. El discurs de l'espoli l'ha d'adoptar el Govern, amb xifres clares i objectives. Per quan un document sobre les balances fiscals en anglès? I alhora credibilitat: explicar en positiu el que volem fer. Enlloc de dir que no complirem amb els objectius de dèficit, dir que els complirem sempre que el Govern espanyol compleixi la llei (aka fons de competitivitat).
La batalla amb la premsa i inversors internacionals està complicada. O es reacciona de forma clara, contundent (i en la direcció correcta!) o es confirmaran els pitjors escenaris de la tempesta perfecta.

P.D. Per cert: darrerament el Col·lectiu Emma fa menys respostes públiques. La raó és que s'estan dirigint els esforços a interaccions més personals i directes (que alhora resulten més efectives). Ho comento sobretot de cara als nostres col·laboradors en la redacció de les respostes, que en molts casos fa temps que no contactem (justament per aquesta raó).

dilluns, 11 d’abril de 2011

Equivalències retallada & espoli: l'exemple de l'Hospital Taulí de Sabadell

Les retallades actuals són una bona oportunitat per fer pedagogia del que suposa l'espoli fiscal. Així, podem mesurar cada retallada en termes de mesos, setmanes, dies... o hores d'espoli.

Posem l'exemple de l'Hospital Taulí de Sabadell, que previsiblement haurà de retallar les seves despeses en 14€ milions. Què equival aquesta retallada en termes d'espoli?

Abans que res cal quantificar quant és el dèficit fiscal català. Per això prenc com a base un post de fa un parell d'anys (què ràpid que passa el temps!) on explicava les darreres estimacions oficials, tant del Govern català com de l'espanyol, del dèficit fiscal català ("1,8% o la crua realitat sobre el finançament").
  • Segons el govern català, el dèficit fiscal era el 9,8% (segons flux monetari) o del 7,4% (segons flux benefici), el que suposa un dèficit de 21.258€ o 16.052€ milions a l’any, 2.834€ o 2.140€ per català a l’any
  • Segons el govern espanyol, el dèficit fiscal era el 8,7% (segons flux monetari) o del 6,4% (segons flux benefici), el que suposa un dèficit de 18.872€ o 13.883€ milions a l’any, 2.516€ o 1.851€ per català a l’any
No es poden agafar dades més recents perquè no existeixen, ni tampoc es pot utilitzar com a base el nou sistema de finançament perquè el Govern espanyol no l'està complint (p.e. no pagant el fons de competitivitat).

És a dir, l'espoli fiscal estaria entre 58€ milions i 38€ milions al dia (en un extrem, dades del Govern català utilitzant el flux monetari; i en l'altre, dades del Govern espanyol segons el flux de benefici).

I tornant a l'Hospital Taulí de Sabadell: retallar 14€ milions les seves despeses equival a... entre 6 i 9 hores d'espoli fiscal. És a dir, si no tinguèssim espoli entre 6 i 9 hores no caldria fer cap retallada a l'Hospital Taulí. Amb aquestes dades penso que fins i tot l'alcalde Bustos estarà per la independència. I dic per la independència i no pel pacte fiscal perquè crec que a hores d'ara tothom sap que sense independència no es pot acabar amb l'espoli, oi?

Nota: metodologia de cara a futurs càlculs. Com l'espoli és, segons la metodologia, entre 58€ milions i 38€ milions al dia, utilitzaré la mitjana, és a dir, 48€ milions al dia, 2€ milions a l'hora. És a dir, en el cas de l'Hospital Taulí, 7 hores d'espoli.

P.D. Independents sí, però gestió eficient dels recursos també. Hem d'acabar amb l'espoli, però també eliminar el greix i tenir una despesa pública raonable i una administració eficient i eficaç (en el cas de l'Hospital Taulí, que desconec totalment, igual voldria dir fer alguna retallada, tot i que lluny dels 14€ milions; o introduir millores de productivitat, o el que sigui: ni espoli ni greix).

diumenge, 10 d’abril de 2011

"Ens calen hortizons", de Salvador Cardús

Article recomanat de Salvador Cardús "Ens calen hortizons". Descriu amb cruesa i realisme la situació financera de la Generalitat i com ho està gestionant Govern i oposicó.

I el darrer paràgraf:

El desafiament, però, el té el Govern, i és el Govern qui hauria de saber explicar amb claredat on som, on es vol anar i com. De moment, està atrapat en l'on som, i el vol domesticar amb rigor pressupostari, estalvi i pedagogia per tal de disciplinar el conjunt de la societat catalana. S'entén. Tanmateix, la societat catalana -com qualsevol altra- només estarà disposada al sacrifici si té davant objectius clars i ambiciosos. Senyor president del Govern: ofereixi horitzons pels quals valgui la pena deixar-hi la pell.

Interpreto que és la mà estesa de Cardús que fem nostra molts sense nom i molts independentistes que potser no hem votat mai CiU: si l'horitzó nacional val la pena, ens tindran al seu costat i ens hi deixarem la pell.

dissabte, 9 d’abril de 2011

divendres, 8 d’abril de 2011

Proposta de retallada: la menjadora sindical i patronal

Greix o espoli? El greix eliminem-lo, que empobreix el país.

Proposta d'estalvi: acabar amb la menjadora (Conseller Mena dixit) sindical i patronal vinculada a la formació.

Com explica Expansión ("CCOO y UGT reciben ayudas de 31 millones"), sindicats i patronals catalanes van rebre el 2010 64,8€ milions per realitzar formació (titular tendenciós, obvia que Foment del Treball va rebre 13,8€ milions i Pimec 6,4€ milions).

El Conseller Mena va definir aquestes subvencions com a menjadora ja que serveixen per finançar patronals i sindicats (no parlava de frau sinó d'ús ineficient de recursos). Va dir en veu alta el que molts diuen en privat.

Aquesta formació serveix? Bé, respecte els sindicats, la resposta és òbvia: tenint en compte la seva incapacitat d'entendre i adaptar-se a les necessitats del mercat laboral, quina credibilitat i capacitat tenen per formar als treballadors? I persones de l'administració (de les quals me'n refio totalment del seu criteri) expliquen que "amb aquest tema ningú s'atreveix", i critiquen tant sindicats i patronal. I il·lustres grans empresaris preocupats per una eficient despesa pública també critiquen que les patronals gestionin aquests recursos.

I posats a fer, eliminem TOTES les subvencions a sindicats i patronal, i fem-ho com amb l'Església: qui hi vulgui col·laborar, que ho marqui a la casella de la declaració de la renda o de l'impost de societats.

Poca conya: només en aquests cursos (sense comptar altres subvencions) la Generalitat es va gastar 64,7€ milions el 2010. I si es vol matenir aquests diners de formació, que es gastin de la forma més eficient possible.

dijous, 7 d’abril de 2011

Pròsper i lliure

Vull el meu país pròsper i lliure. Pròsper i, per tant, lliure. Lliure per ser pròsper.

Si el vols pròsper, el necessites lliure.

Ens pot deixar penjats l'estat?

Francesc Homs, que sap d'aquests temes molt més que jo, creu que no. Jo crec que si Espanya va a Brussel·les dient que ha "deixat penjada" a una comunitat autònoma o un ajuntament per no complir els objectius de dèficit, els aplaudiran: "canya als que perjudiquen els objectius de dèficit de dèficit i deute d'Espanya!"

Les amences més creïbles són les que passen per posar en risc que hi hagi un rescat a Espanya, com qüestionar els comptes maquillats d'Espanya o explicar que "deixar penajda Catalunya" implicaria la intervenció europea. Aquestes amenaces són un preludi de guerra nuclear, o potser de forma realista, una batalla entre un estat amb instruments (i mala llet i males arts) d'estat i una comunictat autònoma amb molt voluntarisme, pocs euros, i un projecte polític incert si l'estratègia és torça..

Les amenaces i els enfrontaments em semblen perfectes ja que està en joc el present i futur del benestar des catalans. Però si Espanya no cedeix (i crec que no cedirà a menys que acosegueixi grans contrapartides), fins on està disposat a arribar el nostre Govern? Molts esperem (amb més fe que dades objectives), que fins el final.

dimarts, 5 d’abril de 2011

L'error de successions (el meu)

Em vaig equivocar: vaig pronosticar que el Govern no eliminaria l'impost de successions degut a la delicada situació financera de la Generalitat, però ho ha fet.

Per què pensava això? Una pregunta: us imagineu qualsevol govern europeu, amb greus problemes de dèficit i deute públic, aplicant retallades draconianes en la despesa... i eliminant un impost que afecta només als més rics? Quina credibilitat tindria enfront els inversors i la ciutadania afectada per les retalladades? Doncs d'aquí la meva hipòtesi.

Ja veurem les implicacions d'eliminar l'impost. Jo en veig dues de greus: una, que si es vol presentar un projecte creïble d'austeritat fiscal és molt difícil justificar una baixada d'impostos; i dos, de relat, fins ara es podia "culpar" de les retallades al tripartit i/o a l'espoli, però ara també es podrà fer corresponsable al Govern per la baixada d'impostos.

És poc creïble que jo critiqui a un partit que no he votat per complir una promesa electoral que no comparteixo: jo estic a favor de l'impost, però no m'agrada que aquí el tinguem i no el tinguin a la major part de la resta de l'estat (com deia, quan siguem independents el recuperem, ok?). Poc creïble per part meva, d'acord, però això no treu que aquesta mesura tingui conseqüències en el relat i credibilitat del Govern: CiU deu creure que en positiu, jo tinc els meus seriosos dubtes.

O igual resulta que les finances de la Generalitat no estan tan malament i que les retallades no seran tan doloroses, el que seria un gran notícia.

dilluns, 4 d’abril de 2011

5 anys...

... del millor dia.

Estimado Carlos

(L'amic Jaume Soler ha suggerit aquesta resposta per Carlos Ocaña, Secretari d'Estat d'Hisenda, a la seva carta al Conseller Mas-Colell que començava amb un "Estimado Andreu"; tambá acaba, com no, amb "un abrazo")

Estimado Carlos:

Gràcies per la seva carta del passat 23 de març. El govern, reunit avui per a revisar la seva carta, hem arribat a la següent conclusió.

Per a complir l'important objectiu de dèficit màxim, aquest any, malauradament, haurem de rebaixar la "solidaritat" (allò que a Catalunya i en bona part del món s'anomena "espoli fiscal") del 10% al 4%.

Facin els ajustos pertinents en els seus pressupostos i no dubtin en contactar-me si tenen qualsevol dubte o aclariment. Com sempre, resto a la seva disposició.

Un abrazo,

Andreu

diumenge, 3 d’abril de 2011

Per quan vingui el proper juny

Aquest juny promet ser molt interessant des del punt de vista econòmic i financer.

La meva predicció: després de les eleccions municipals i autonòmiques del 22 de maig afloraran dèficits i deutes ocults (com a Catalunya després del canvi en la Generalitat), i molta despesa compromesa pre-electoral (és a dir, tot i haver passat 4 mesos del 2011, en molts casos per qüestions electoralistes s'haurà consumit o compromès més de 1/3 del pressupost).

Quan hi hagi canvi en el partit de govern, la denúncia serà immediata. Quan continuï el mateix partit, tard o d'hora sortirà. És a dir, més dèficit i deute públic.

A més tard o d'hora sortiran nous dubtes sobre els comptes espanyols: com explicava al gener els compromisos de dèficit de ZP estan basats en un escenari de creixement de l'economia espanyola que ningú creu (com ha explicat fa uns dies el Banc d'Espanya), el que tard o d'hora obligarà a noves retallades de despesa.

És a dir, previsibles nous dubtes sobre la magnitud real del deute per culpa de "dèficits inesperats" d'ajuntaments i CCAA, dubtes sobre el compliment de l'objectiu de dèficit del Govern espanyol... i un compromís total del Govern espanyol per fer el que calgui per complir els compromisos de dèficit (un compromís que em crec).

Els mercats (ai els mercats!) apretaran: la prima de risc, al mínim indici de més dèficit públic, augmentarà... i el Govern espanyol actuarà. I què farà? La meva hipòtesi: més pressió a ajuntaments i CCAA i nova retallada de despeses a nivell estatal. I afectarà a Catalunya? Bé, algú té algun dubte?

Moltes vegades hem cantat "per quan vingui un altre juny". Doncs el tenim a tocar. O tenint en compte l'espoli asfixiant i les retallades imposades, ja hi som.

P.D. El més curiós és que tot és bastant previsible: no calia un canvi de Govern per conèixer la gravetat dels comptes de la Generalitat (com sabeu els lectors d'aquest blog), sinó entretenir-se a mirar informació pública; el mateix amb altres administracions públiques (que jo no faig per manca de temps i, també, d'interès); o l'objectiu de dèficit públic espanyol, que des del principi se sap que està basat en hipòtesis massa optimistes (o falses, segons es miri)

dissabte, 2 d’abril de 2011

Estimado Andreu

El missatge del Govern espanyol al català és clar, cristalí: mireu aquesta carta enviada pel Secretari d'Estat Hisenda al Conseller Mas-Colell (que comença amb un "Estimado Andreu") publicada avui a La Vanguardia.


  • La retallada de despeses del 10% (que és una passada) és insuficient
  • No s'abonaran els diners que es deuen a la Generalitat i, si es volen tenir més ingressos, ens suggereix que pugem (encara més!) els impostos
  • Si el tripartit va incomplir els objectius de dèficit és problema de la Generalitat, no del Govern espanyol
La carta signada amb "Un abrazo", és clar.

Aquesta carta clarifica (més) les coses: les properes setmanes i mesos hi hauran moltes protestes per les retalladades que està fent i que sobretot farà la Generalitat. Fa mesos, preveient aquestes retallades, deia que per justícia aquestes protestes s'havien de fer de forma repartida entre el Govern, els que ens havien portat a la situació actual i l'estat que ens espolia .

Llegint aquesta carta però queda clar a qui cal dirigir les protestes: al Govern espanyol i al partit que li dona suport (a menys que aquest partit defensi la Generalitat, aquí i a Madrid).

I si un dia el Govern espanyol diu "d'acord, deixem que les retallades siguin només del 10%, deixem que us endeuteu més i us donem unes engrunes per cobrir part del dèficit", no ho oblidem: l'espoli fiscal seguirà sent el 10% del PIB, 20.000€ milions a l'any, 60€ milions al dia.

No n'hi ha prou amb almonies per seguir malvivint: el que està en joc és el benestar i prosperitat dels catalans.

Frases de la setmana

(extretes del llibre "La felicitat no té preu" d'Antoni Bolinches)

En la prosperitat, els nostres amics ens coneixen; en l'adversitat, nosaltres coneixem els nostres amics (John Churton Collins)

La millora d'una societat és impossible sense la millora dels seus individus (Herbert Spencer)

Val més tornar a sembrar que plorar per la collita que es va perdre (Alejandro Casona)

Només l'home íntegre és capaç de confesar les seves faltes i reconèixer els seus errors (Benjamin Franklin)

És segur que et coneixes si descobreixes més defectes en tu que en els altres (Friedrich Hebbel)

En les grans adversitats, tota ànima noble aprèn a conèixer-se millor (Johann Christoph Friedrich von Schiller)

La felicitat no és una estació a la qual s'arriba, sinó una manera de viatjar (Margaret Lee Runbeck)