dissabte, 10 de desembre de 2011

Simpatia pel Regne Unit

Els darrers temps el dolent de la pel·lícula era Alemanya ja que es dedicava a vetllar pels seus interessos, és a dir, a fer exactament el mateix que la resta de països de la Unió Europea.  Jo no estava d'acord amb aquesta crítica, com vaig explicar en "Notes sobre la situació econòmica actual (títol apassionant, oi?)".
Està de moda criticar a Alemanya per la seva manca de lideratge, compromís i solidaritat amb l’euro (sic). Però jo tinc una gran simpatia amb la posició alemanya: és raonable que, abans de seguir “pagant la festa”, demani reformes estructurals als països irresponsables (aka PIIGS) i que cada país assumeixi la seva responsabilitat. No ens agradaria als catalans, en un context de crisi com l’actual, que els nostres impostos no es destinessin a finançar obres absurdes (com l’AVE Madrid-Galícia) mentre aquí no tenim garantit el corredor mediterrani o estem obligats a fer grans retallades en sanitat o universitats? Simpatia combinada amb un cert despreci per la seva hipocresia a l’amagar que l’ajut a Grècia és de fet un pla de salvament als bancs alemanys (i francesos i suïssos), o que doni lliçons sobre el sistema financer quan la seva banca regional té grans necessitats de recapitalització.
I ara el nou dolent és el Regne Unit, que ha decidit quedar-se al marge del nou pacte entre els països de la Unió Europea i sento tornar a portar la contrària però, com us deia fa un parell de setmanes ("Europeista euroescèptic"), tinc simpatia pel Regne Unit (i, encara més, per Suïssa).

Crec que el Regne Unit ha fet el correcte o, com a mínim, el que ha fet és molt raonable. Hauríem de donar-li menys lliçons: no va entrar a l’euro i ara ja és evident que l’euro va ser un error; sempre ha estat euroescèptic i ara tenim la certesa que la Unió Euopea és una màquina burocràtica cara, ineficaç i lenta.

Per quina raó voldria ara formar part del nou club que es basa principalment en compartir l'euro?  Per conveniència?  Què hi guanya?  Per solidaritat amb la resta de països?  No està tothom posant per davant els seus propis interessos?  Per què els britànics haurien de ser una excepció?  Que el Regne Unit està defensant la City?  I no estan Alemanya i França defensant els seus bancs quan discuteixen el rescat de Grècia?

Ja ens agradaria estar en la seva situació: moneda pròpia, banc central propi, i fora d'un club (l'euro) que és un desastre.

Abans de criticar al Regne Unit crec que la zona euro hauria de demostrar que l'invent funciona.  I si fos un "fan" de l'euro no m'hi jugaria res, o més ben dit, no em faria gaire el "xulo": el nou pacte és bo perquè avança en el camí de la disciplina fiscal dels països però no inclou mesures per reactivar l'economia i, el pitjor, es fonamenta en una unió monetària que no ha funcionat i no pot funcionar per països tan diferents com els de l'eurozona. L'euro i els països de l'euro tenen la càrrega de la prova.

Em reafirmo: Europeista euroescèptic.

1 comentari:

mai9 ha dit...

jo no he tingut la sensació que es fes veure que Alemanya era la dolenta de la película, i encara menys perquè es preocupi pels seus interessos, cosa que a tots ens pot semblar bé. En tot cas se li ha pogut dir que no ho estava fent bé, i jo dubto que en el balanç del que ha fet aquests últims temps puguem concloure que ha defensat correctament els seus interessos. També és veritat que si poguéssim aclarir què interessa i què no, ja tindríem bona part del problema resolt.

I tampoc m'ha semblat que ara el Regne Unit se'l vegi com a dolent, i a mi em sembla perfecte que n'hagi quedat fora. És que sembla que Alemanya es lleva no sé com i França li riu les gràcies i tothom ha de córrer.

El problema que jo veig és que el marc de treball de la Merkel són els votants alemanys. I el que fa no és preocupar-se pels interessos alemanys, sinó preocupar-se del que quatre europeus voten. I ho dic així perquè la Merkel actua políticament en l'àmbit europeu.

És com si la setmana que ve fem fora l'Artur Mas i posem a tots els alcaldes a dirigir Catalunya. Clar, d'aquí un temps ens trobarem que l'alcalde de Barcelona es creu important. El tema no és si aquest alcalde és el dolent de la película o si vetlla pels seus interessos.

No sé, podríem revisar com Anglaterra fa el Regne Unit i veure si ho podem aplicar per fer la Unió Europea.